Dibuixant Amèrica. Raimond Chaves i Gilda Mantilla

Notes i apunts d’un viatge de 100 dies entre Caracas i Lima.

Maig – Setembre 2005. Veneçuela – Colòmbia- Equador –  Perú

Aquests dibuixos formen part d’una investigació que lliga l’acte de dibuixar a la reflexió sobre un territori específic, el temps, els viatges, la construcció i l’ús de les imatges.          Posats a desplegar els mapes d’aquest viatge convé assenyalar el singular espai sorgit del solapament de dos territoris: aquell que existeix i el que hem anat inventant i construint al fil dels nostres dibuixos…

La “Ye”

En alguns llocs d’Amèrica Llatina se li diu “ye” al que en altres llocs es coneix com “i grega”. En les zones rurals so-bretot, “La Ye” és un encreuament de camins o de carreteres. En un encrauament està ambientada, per exemple, la cançó El Guayabo de la Ye del colombià Lisandro Bressoli.

Aquest conjunt de dibuixos, fets abans, durant i després del viatge, és, a la seva manera, una peculiar Ye.

Gelat de paila a Sandoná

En el parc del poble, els diumenges, diversos llocs elabo-ren gelat a l’instant. El gelater, amb un cullerot, va afegint la barreja líquida, mentre manté la paila (el cassó) en continu moviment amb l’altra mà.

El cassó gira i gira sobre trossos de gel que una flassada manté encofrats. A mesura que es mou, la barreja es va solidificant i el gelater amb el cullerot acumula una muntanyeta de gelat.

El secret de tot plegat està en el gel i el que és interessant és assistir a la congelació en moviment.

De que parlen, què expliquen, a que es refereixen aquests dibuixos…

Entre altres coses del golf de Maracaibo, dels edificis que prometien futur, dels venedors de quincalla de Caracas, d’Iván Cepeda aixecant el retrat del seu pare assassinat, de la Panamericana entre Máncora i Trujillo, de la tristesa per la fi del carnaval.

Del temps que no passa. Del riu que es torna invisible pel fum dels incendis. De que en tots els països per on vam passar havia un lloc, (poble, barri, cami, xiringuito o bar de carretera) anomenat “El Plaer”…

Descomposició del paisatge

Es surt del Districte Capital per a enfilar la serralada i d’allà baixar cap a Los Llanos. El conductor de l’autobús, pre-venint contra les corbes, els pendents i el mareig avisa: “mirin a veure no se’ls descompongui el paisatge”.

Raimond Chaves i Gilda Mantilla