Consulat 5.1 – Pep Dardanyà

Kunst & Zwalm 2003

Rozebeke, Zwalm, Belgica. Agost / Setembre 2003

Des de començaments dels anys noranta, alguns artistes visuals reinterpreten, reprodueixen i utilitzen en els seus projectes el que podríem definir com productes culturals disponibles i això ha suposat la inclusió dins dels camp de l’art de formes anteriorment excloses, ignorades o simplement menyspreades. S’han incorporat així al camp de l’art contemporani discursos adoptats d’altres discipli-nes o d’altres camps teòrics. Aquestes estratègies no es basen simplement en incorporar o reproduir imatges de imatges, ni lamentar-se de que tot esta dit, si no de in-ventar o proposar protocols d’utilització pels models de representació i de les estructures formals ja existents. Es tracta d’adoptar, d’apoderar-se dels codis de la cultura, de les conductes i de les formalitzacions de la vida quoti-diana, de les obres del patrimoni i fer-los funcionar en un altre context. L’objectiu és aprendre a utilitzar aquestes estructures apropiant-se-les amb la intenció de dotar-les de continguts diferents i generar una reflexió crítica respecte a la seva immutabilitat.

El treball dels darrers anys de Pep Dardanyà es desenvolupa en aquest context. A través de subtils ex-periments antropològics generalment de caràcter efímer, provoca relacions entre agents socials antagònics amb l’objectiu de generar una reflexió sobre com negociem la realitat, aparentment immutable, a partir dels contactes que es produeixen a l’espai públic o a l’espai d’exposició. En la majoria dels casos, els seus projectes es generen a partir de la relació amb persones de l’entorn quotidià propi amb l’objectiu d’incorporar les seves experiències en els projectes. En les instal·lacions efímeres recons-trueix espais estandarditzats de l’espai públic, però canviant el contingut. Aquests espais colonitzats o se-grestats per continguts diferents seran les plataformes on es produirà el diàleg amb les experiències dels prota-gonistes dels projectes. El diàleg que s’estableix, entre les reconstruccions d’aquests espais segrestats i la interacció amb els usuaris, és el que dotarà de sentit les instal·lacions. Aquesta estratègia dialògica, com podríem anomenar-la irònicament, és una manera prou eficaç per reflexionar sobre la complexitat i les contradiccions de la realitat contemporània. El treball de camp sobre el context on es desenvoluparà el projecte i la comparació amb altres contexts són les eines bàsiques que utilitza, aquest fet comporta que en la majoria dels casos els projectes s’articulin a través de processos llargs en els que es van configurant els resultats de manera parcial.

Consolat 5.1.

Instal·lació efímera de mides variables formada per dues banderes, una placa distintiva, uns volants informatius i unes escenografies interiors.

Zwalm és una vila flamenca propera a Gant que organitza un projecte biennal en el que diversos artistes són convidats a realitzar un seguit d’intervencions efímeres en diferents espais públics de la població. La quarta edició de Kunst&Zwalm, com s’anomena el pro-jecte, es va realitzar en col·laboració amb la Fundació Espais de Girona i un grup d’artistes vinculats a ella hi van participar. El projecte de Pep Dardanyà, titulat Consolat 5.1, va consistir en transformar una casa des-habitada a Rozebeke, una vila situada al terme municipal de Zwalm, en les oficines d’un fictici Consolat de la República Democràtica del Congo, nom actual del que havia estat Zaire i anteriorment el Congo Belga. Els dies previs a la inauguració es van repartir, per les bústies de la població i d’altres poblacions veïnes, uns volants que anunciaven l’obertura del suposat consolat i feien una relació detallada dels serveis que aquest oferia. El projecte basava la seva eficàcia en la recuperació de determinats aspectes conflictius de la història belga recontex-tualitzant-los metafòricament a l’actualitat. La sobtada aparició d’una representació diplomàtica congolesa en una petita població com Rozebeke no deixava de ser xocant, reobria un episodi històric que encara actualment representa motiu d’orgull per alguns belgues i d’infàmia per a d’altres i intentava restaurar la dimensió política de l’espai públic per convertir-lo en un punt de confrontació i d’interacció social.