Roulotte:08

COLONIALISMS / COLONIALISMES / COLONIALISMOS

El darrer periple de Roulotte proposa un recorregut per territoris suposadament descolonitzats que, tanmateix, continuen patint, més enllà d’una explícita reconquesta de caràcter econòmic, una absoluta desafecció des de la supèrbia occidental. No és possible cap exorcisme lícit que sacsegi el fantasma del colonialisme mentre no es produeixi una explícita política de reparació; qualsevol altra sortida no es tradueix més que en una nova operació per obtenir material literari. Mentre això no sigui efectiu, és absolutament imprescindible tornar al lloc dels fets per escenificar un doble exercici: reconèixer les desferres provocades en al laboratori de la modernitat i assajar noves maneres d’escolta per a les històries locals.

En la primera opció d’aquesta doble perspectiva han d’interpretar-se els projectes a la República Democràtica del Congo de Pep Dardanyà i d’Ângela Ferreira a Níger i el Congo. Al seu torn, el treball d’Andrea Geyer sobre les comunitats indígenes a Amèrica del Nord pot concebre’s com un perfecte exemple d’aquesta atenció cap als imaginaris locals que la violència colonial va silenciar. Entre aquests dos extrems, Marion von Osten aprofundeix en les complexitats de la negociació entre l’evangelització modernista i els moviments d’alliberament a Casablanca, tan a prop de l’infame exemple espanyol de postcolonialisme desidiós al Sàhara Occidental que ara rescata el relat de Xavier Arenós. En qualsevol cas, en aquest recorregut Roulotte detecta com encara planegen massa ecos d’una dominació capaç d’adequar-se fàcilment a nous formats. Potser no pugui repetir-se la representació exòtica de  les illes Papua per engreixar la noció de la pàtria germànica –com reprodueix el treball de Fernando Bryce– però les solvents metròpolis encara conceben les velles colònies com a territoris disponibles en les seves agendes polítiques.

(Desembre 2010)