Roma 2003\/2005<\/p>\n
Corviale \u00e9s un edifici de vivendes populars de 958 metres de llargada, on viuen unes 6.000 persones. Situat al sud-oest de la perif\u00e8ria de Roma, est\u00e0 envoltat per tres bandes de camps sense urbanitzar. El va dissenyar Mario Fiorenti-no entre 1972 i 1975 i es va acabar deu anys m\u00e9s tard. \u00c9s un lloc emblem\u00e0tic per als arquitectes i els planifica-dors urbans, i la premsa italiana l\u2019esmenta sistem\u00e0ticament per referir-se als mals, reals o imaginaris, dels suburbis. Avui, despr\u00e9s de trenta anys, per fi \u00e9s possible reactivar la reflexi\u00f3 sobre la import\u00e0ncia i l\u2019impacte d\u2019una ideologia de la planificaci\u00f3 urbana i l\u2019habitatge p\u00fablic que durant els anys seixanta i setanta impregnava les activitats dels intel\u00b7lectuals, els pol\u00edtics i els tecn\u00f2crates, i que despr\u00e9s es va abandonar sense haver arribat a la gent per a qui s\u2019havia pensat. La insostenible utopia de la modernitat que va fabricar Corviale i la representaci\u00f3 del complex d\u2019habitatges que els mitjans de comunicaci\u00f3 nacional han dif\u00f3s durant els \u00faltims vint anys han transformat Corviale en el s\u00edmbol de tots els problemes socials de la perif\u00e8ria de les ciutats italianes. Aix\u00f2 ha impedit que es desenvolup\u00e9s una imatge positiva i din\u00e0mica de Corviale tant de cara als mateixos residents, a la ciutat i a la imatge dels mitjans de comunicaci\u00f3. Ara el repte \u00e9s recuperar una sensaci\u00f3 de consci\u00e8ncia entre els residents del fet que viuen en un lloc excepcional. Amb el projecte Immaginare Corviale volem reconnectar els fils d\u2019una hist\u00f2ria interrompuda i desmuntar aquest estereotip paradoxal, sense perdre de vista la relaci\u00f3 individual dels residents amb l\u2019edifici. La petici\u00f3 que han fet els residents de Corviale \u00e9s la creaci\u00f3 d\u2019una nova imatge per al complex de vivendes. Aquesta petici\u00f3 d\u2019un nou imaginari m\u00e9s apropiat est\u00e0 totalment interrelacionada amb la necessitat d\u2019un programa de renovaci\u00f3 f\u00edsica per al complex. Immaginare Corviale est\u00e0 impulsat per la voluntat d\u2019entendre els espais de l\u2019edifici i les zones del voltant, i com s\u2019habiten, s\u2019imaginen i es transformen. La col\u00b7laboraci\u00f3 dels residents ha fet possible aquesta exploraci\u00f3, i ha suggerit noves direccions per a la investigaci\u00f3. Immaginare Corviale s\u2019ha convertit en un laboratori multidisciplinari sobre l\u2019espai urb\u00e0 on les pr\u00e0ctiques de planificaci\u00f3 participatives i les obres art\u00edstiques i multim\u00e8dia es donen la m\u00e0. L\u2019elecci\u00f3 de fer un treball de camp t\u00e9 les seves dificultats i pot generar inseguretats, per\u00f2 assegura que la individualitzaci\u00f3 de les esferes d\u2019intervenci\u00f3 no sigui el fruit d\u2019una intu\u00efci\u00f3 art\u00edstica aliena, sin\u00f3 el reflex de necessitats reals, vives i arrelades. A partir del di\u00e0leg amb els residents, de vegades estimulant i altres vegades conflictiu, van emergir tres dimensions on ens pod\u00edem concentrar: l\u2019experi\u00e8ncia real i subjectiva del lloc, la imatge del lloc, i finalment l\u2019imaginari i la mem\u00f2ria del lloc. Aquestes tres dimensions animen les tres plataformes creades per al projecte: ON\/field, ON\/univerCITY i ON\/network.<\/p>\n
Text del llibre The [un] common place,<\/p>\n
Bartolomeo Pietromarchi. Fondazione Adriano Olivetti i Actar, 2005<\/p>\n
23 de juliol de 2005<\/p>\n L\u2019arquitectura t\u00e9 una manera ben particular i emf\u00e0tica d\u2019avan\u00e7ar a c\u00f2pia d\u2019ensopegades al llarg de la hist\u00f2ria. Adquireix diferents cad\u00e8ncies amb els canvis de tecnologia, sofreix una metamorfosi amb cada nou aven\u00e7 cient\u00edfic, canvia de rumb amb el primer senyal de canvi pol\u00edtic. A difer\u00e8ncia de les seves germanes m\u00e9s manses i m\u00e9s pedants, la ci\u00e8ncia de l\u2019enginyeria civil i la ci\u00e8ncia de la construcci\u00f3, l\u2019arquitectura es comporta d\u2019una manera m\u00e9s temer\u00e0ria: fa revolucions, es torna reaccion\u00e0ria, o es prostitueix a canvi de fama i fortuna.<\/p>\n La hist\u00f2ria contempor\u00e0nia de l\u2019arquitectura, per\u00f2, es pot llegir com un c\u00f2mic mediocre, amb herois incre\u00efbles, amb una col\u00b7lecci\u00f3 de personatges secundaris rovellats, i amb un argument sobre una recerca interminable per salvar el m\u00f3n mitjan\u00e7ant una gesta auda\u00e7 de creativitat superpotent. En aquest m\u00f3n de dibuixos animats el dolent \u00e9s el terrible especulador immobiliari, el paper del cr\u00edtic d\u2019arquitectura el fa un cient\u00edfic boig, i tots dos lluiten cont\u00ednuament per frustrar els esfor\u00e7os justos del superarquitecte. En cada una d\u2019aquestes aventures vulgars hi ha la massa de la genteta, els que sempre acaben vaporitzats per la pistola de rajos o simplement aixafats sota les runes d\u2019edificis que s\u2019esfondren. Aquests personatges representen el p\u00fablic indefens, sempre aterrit pel superheroi, per\u00f2, per desgr\u00e0cia, constitueixen els danys col\u00b7laterals necessaris per a qualsevol hist\u00f2ria feta a corre-cuita sobre un superheroi.<\/p>\n El que \u00e9s especialment tr\u00e0gic d\u2019aquesta arriscada representaci\u00f3 \u00e9s que representa la terrible veritat de la vida real. La hist\u00f2ria del World Trade Center nom\u00e9s \u00e9s l\u2019\u00faltima versi\u00f3 d\u2019aquesta ficci\u00f3 barata: els edificis del gran arquitecte s\u2019esfondren sobre la multitud innocent, mor una gran quantitat de gent an\u00f2nima. Per\u00f2 tot el que passa despr\u00e9s \u00e9s una altra versi\u00f3 de la mateixa hist\u00f2ria: un altre superarquitecte, un altre especulador immobiliari malvat, un altre cr\u00edtic boig. Sembla que estiguem condemnats a repetir els pitjors malsons.<\/p>\n Per\u00f2 hi ha altres possibles finals alternatius que podrien posar fi a aquest cicle nietzschi\u00e0 i a la s\u00edndrome de l\u2019uber mensch. En aquest univers alternatiu les multituds humanes ja no moren esclafades per una arquitectura que s\u2019esfondra, els arquitectes ja no imposen els seus somnis impossibles, i els especuladors malvats i els cr\u00edtics bojos es converteixen en fundacions penedides o en bons comissaris. No ha d\u2019escandalitzar ning\u00fa el fet que aquesta versi\u00f3 ja fa temps que s\u2019estigui gestant i que de fet no faltin observadors ni participants que no siguin absorbits m\u00e0gicament per aquesta congregaci\u00f3.<\/p>\n Vet aqu\u00ed el projecte Corviale. Potser no ha assolit un grau de perfecci\u00f3 absoluta, potser queden alguns temes per resoldre, o un grapat de contradiccions. Per\u00f2 el gran canvi s\u2019ha realitzat. L\u2019Stalker\/ON, un laboratori urb\u00e0, juntament amb La Commune de Roma i la Fundaci\u00f3 Olivetti han abordat un dels grans enigmes del nostre temps. \u00bfQu\u00e8 passa amb una obra colossal de l\u2019arquitectura dels setanta, una de les m\u00e9s grans megaestructures de la seva esp\u00e8cie, quan els arquitectes han abandonat l\u2019escenari, els aprofitats han cobrat els seus xecs, i els cr\u00edtics han comen\u00e7at a dedicar-se a altres assumptes? \u00bfQu\u00e8 se n\u2019ha fet, despr\u00e9s de tot, dels milers de persones que es van convertir en la comunitat de carn i ossos del bloc d\u2019acer i formig\u00f3 del cim del tur\u00f3?<\/p>\n Tot i que aix\u00f2 pot semblar una q\u00fcesti\u00f3 \u00f2bvia, la pura veritat \u00e9s que les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019una visi\u00f3 arquitect\u00f2nica rarament es revisen. Les escoles d\u2019arquitectura no inclouen aquests edificis en les seves investigacions en curs; els governs no mantenen una pres\u00e8ncia activa; i molt poca gent es preocupa per com els va a aquestes estructures al cap de cinc, deu o vint anys. I encara pitjor, l\u2019\u00fanic tractament institucionalitzat per a aquests projectes a gran escala s\u00f3n els buld\u00f2zers i la dinamita, en el mateix paquet en qu\u00e8 es troba la nova concepci\u00f3 actual de l\u2019habitatge: cases familiars de baixa qualitat escampades pr\u00f2digament en grans terrenys…<\/p>\n El projecte Osservatorio Nomade \u00e9s, en primer lloc, una lli\u00e7\u00f3 d\u2019arquitectura. En comptes d\u2019ensenyar als alumnes com fer edificis fant\u00e0stics en entorns aparentment buits, Corviale \u00e9s una guia per saber com una comunitat viu,\u00a0 adapta i transforma l\u2019invent altament abstracte d\u2019un arquitecte. Aquesta original col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies interactives estableix els fonaments d\u2019una arquitectura sensible, modelada estrictament a partir de les condicions de vida reals. Si considerem Corviale com una marca territorial viva, hi podem veure una nova arquitectura programada per respondre a les necessitats i els desitjos d\u2019una comunitat en evoluci\u00f3. \u00c9s una via per anar m\u00e9s enll\u00e0 del concepte tancat del monobloc est\u00e8ticament abstracte.<\/p>\n En segon lloc, Corviale introdueix un nou paradigma per a la cooperaci\u00f3, ja que posa en marxa tot un context per a la interacci\u00f3 institucional entre els col\u00b7lectius de la comunitat i la participaci\u00f3 del govern. Aqu\u00ed la q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s com apuntalar un sistema social en decad\u00e8ncia, sin\u00f3 com refor\u00e7ar i construir positivament una societat mitjan\u00e7ant estructures educatives i socials que satisfacin les necessitats dels seus habitants. Els s\u00edmptomes estructurals del frac\u00e0s, la desafortunada llista de situacions que inclouen l\u2019abandonament dels serveis p\u00fablics, la infrastructura degradada i la corrent falta de manteniment d\u2019ascensors, passadissos p\u00fablics i escales, creen, en conjunt, dificultats incre\u00efbles per a les persones que hi viuen. Aquests s\u00f3n els inconvenients emblem\u00e0tics d\u2019una actitud en general negativa envers l\u2019allotjament p\u00fablic i contribueixen a la degradaci\u00f3 general del complex. Per\u00f2 les petites reparacions i les inconsistents aportacions de diners no van pas al cor del problema. Nom\u00e9s una xarxa de cooperaci\u00f3 ben articulada entre els residents i l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica pot comen\u00e7ar a renovar realment aquesta tipologia de megaestructures.<\/p>\n Finalment, Corviale \u00e9s un model per a una nova forma de projecte conceptual, un projecte on es poden ajuntar el m\u00f3n dels mitjans de comunicaci\u00f3 actuals i el de les arts visuals, el de l\u2019arquitectura i el de l\u2019arquitectura paisatg\u00edstica, per contribuir al desenvolupament de la identitat nuclear d\u2019una comunitat. Un projecte on es pot representar i retransmetre un m\u00f3n esgarrapat per anys de neglig\u00e8ncia i d\u2019ab\u00fas, on es pot convertir un retrat negatiu en un paisatge meravell\u00f3s, on es pot crear un entorn vital sostenible per a les generacions futures. \u00c9s, ben mirat, una tasca noble que contraresta els estereotips superficials dels mitjans de comunicaci\u00f3 i transcendeix la l\u00f2gica de l\u2019habitatge social existenzminimum. La mala reputaci\u00f3 adquirida amb el temps, un subproducte desafortunat de la desproporcionada i mal considerada f\u00f3rmula que va generar Corviale a l\u2018inici, nom\u00e9s es pot contrarestar amb una campanya p\u00fablica de sensibilitzaci\u00f3 dirigida a orientar de nou la xarxa capil\u00b7lar que arriba a cada un dels habitants. \u00c9s un pas necessari per canviar la condici\u00f3 de persones sense rostre i an\u00f2nimes, i per tornar a introduir a l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic les caracter\u00edstiques individuals de la vida de cada dia.<\/p>\n L\u2019arquitecte del futur ja no pot ser un genet solitari, un superheroi de c\u00f2mic que aplica els seus poders estranys en un buit social i urb\u00e0. L\u2019arquitecte del futur \u00e9s un col\u00b7lectiu, un grup interdisciplinari d\u2019artistes, pensadors, conservadors i companys de viatge. Els edificis ja no s\u2019erigeixen en gestes extasiants i temer\u00e0ries, ni s\u2019esfondren enmig del terror. En comptes d\u2019aix\u00f2, constru\u00efm una massa cr\u00edtica,\u00a0 busquem un consens entre els participants, desenvolupem una ecologia de l\u2019harmonia i la cooperaci\u00f3 que pugui salvar, millor del que ho ha fet cap superheroi, el m\u00f3n turbulent on ara vivim.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/roulottemagazine.com\/demo\/wp-content\/uploads\/colofon-graficob2.jpg\" "\\"colofon")
<\/a>La import\u00e0ncia de dir-se Corviale. <\/strong>Peter Lang<\/strong><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a> <\/a><\/p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"