reutilitzar-los<\/strong> de manera similar a la dels r\u00e8gims precedents. En aquests casos, l\u2019espai sol reproduir les relacions de poder colonials: l\u2019elit econ\u00f2mica s\u2019instal\u00b7la a les mansions i la pol\u00edtica ocupa els palaus. El nou govern reutilitza les instal\u00b7lacions militars, policials i les presons dels ex\u00e8rcits colonials, recreant jerarquies espacials similars.<\/p>\nEn l\u2019actualitat, Palestina reutilitza les estructures abandonades de la dominaci\u00f3 israeliana com ho van fer els ocupants. Els assentaments s\u2019han convertit en suburbis palestins i les bases militars exerceixen tasques de seguretat. Aquestes estructures presenten el perill de convertir-se en una recreaci\u00f3 de l\u2019alienaci\u00f3 i la viol\u00e8ncia inherents al sistema dels assentaments. La seva estructura tancada i dotada de modernes tecnologies de vigil\u00e0ncia permetria transformar-les, sense gaireb\u00e9 modificar-les, en comunitats tancades per a l\u2019elit palestina. Aix\u00ed mateix, la utilitzaci\u00f3 de les zones residencials i militars israelianes tamb\u00e9 pot afavorir el sentiment de continu\u00eftat davant la perspectiva de ruptura i canvi.<\/p>\n
En aquest sentit, la Muqata de Ramallah, actual seu de la presid\u00e8ncia palestina, constitueix un exemple interessant. Constru\u00efda per l\u2019ex\u00e8rcit brit\u00e0nic per ajudar a posar fi a la Revolta \u00c0rab de 1936-39, coneguda tamb\u00e9 com la primera Intifada, la Muqata va exercir de base militar i pres\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit jord\u00e0 entre 1948 i 1967 i de l\u2019israeli\u00e0 a partir de llavors, fins que el proc\u00e9s d\u2019Oslo va ordenar la seva evacuaci\u00f3, despr\u00e9s de la qual cosa es va convertir en caserna general d\u2019Arafat. Es va tancar l\u2019acc\u00e9s al complex, es va instal\u00b7lar vigil\u00e0ncia cont\u00ednua i algunes cel\u00b7les van tornar a ser escenari d\u2019empresonament i tortures, fins que a la mort d\u2019Arafat el lloc es va convertir en lloc de pelegrinatge.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, no sempre l\u2019arquitectura colonial desocupada reprodueix necess\u00e0riament les funcions per a les quals es va concebre. Existeixen altres exemples d\u2019utilitzaci\u00f3 que, de forma planejada o espont\u00e0nia, envaeixen l\u2019esmentada arquitectura, subvertint els seus programes i alliberant el seu potencial. Fins i tot les estructures de dominaci\u00f3 m\u00e9s abominables poden transformar-se en noves formes de vida.<\/p>\n
En vista de l\u2019enorme activitat constructora d\u2019Israel a Palestina i de la falta d\u2019habitatges que pateix la zona, es fa imprescindible l\u2019aplicaci\u00f3 i la coexist\u00e8ncia simult\u00e0nies de tres plantejaments: la destrucci\u00f3, la reutilitzaci\u00f3 o la subversi\u00f3 dels assentaments. A trav\u00e9s de l\u2019\u201d\u00fas i el mal \u00fas\u201d d\u2019aquestes zones s\u2019obren noves perspectives i possibilitats per a la col\u00b7lectivitat.<\/p>\n
Ja que la reutilitzaci\u00f3 de l\u2019arquitectura colonial \u00e9s un tema general de car\u00e0cter cultural i pol\u00edtic, la nostra intenci\u00f3 no \u00e9s presentar una \u00fanica soluci\u00f3 arquitect\u00f2nica, sin\u00f3 m\u00e9s b\u00e9 \u201cfragments de possibilitats\u201d.<\/p>\n
El punt de partida de la nostra investigaci\u00f3, que creu en el potencial de les forces ja existents per modelar la realitat, \u00e9s l\u2019estrat\u00e8gia de subversi\u00f3<\/em><\/strong>, la que comporta una major complexitat. Aquesta especula amb l\u2019\u00fas de les arquitectures colonials per a finalitats diferents dels del seu prop\u00f2sit inicial. El projecte pret\u00e9n portar a l\u2019espai un conjunt de possibles funcions col\u00b7lectives per a les estructures militars abandonades i els habitatges de colons evacuats2<\/sup>.<\/p>\nQuin tipus d\u2019institucions i activitats podrien donar forma a l\u2019espai evacuat i quin tipus de transformacions caldria dur a terme?<\/p>\n
El principi que regeix la iniciativa no \u00e9s eliminar la for\u00e7a dels espais constru\u00efts per l\u2019ocupaci\u00f3, sin\u00f3 reorientar el seu potencial destructiu cap a altres finalitats. Creiem que l\u2019alliberament de la geografia de l\u2019ocupaci\u00f3 passa per tornar el seu potencial contra si mateixa.<\/p>\n
Destrucci\u00f3<\/strong><\/p>\nL\u2019instant en qu\u00e8 s\u2019accedeix a les col\u00f2nies i les bases militars pot suposar un moment de transgressi\u00f3 de conseq\u00fc\u00e8ncies impredictibles. A la Franja de Gaza els israelians van demolir gran part dels seus edificis i despr\u00e9s els palestins van enderrocar gaireb\u00e9 tot el que havia quedat intacte. Al mat\u00ed seg\u00fcent de partir els soldats, els palestins van destruir el lloc i es van emportar tot all\u00f2 que podien usar i transportar, en un moviment arquitect\u00f2nic espontani de reapropiaci\u00f3 que, al nostre parer, no hauria de ser evitat ni controlat.<\/p>\n
Nom\u00e9s despr\u00e9s d\u2019aquest primer moment d\u2019en-contre, el resultat del qual \u00e9s poc clar, i amb les runes que quedin, es pot emprendre la construcci\u00f3 arquitect\u00f2nica.<\/p>\n
Aquest primer moment d\u2019entrada posa en q\u00fcesti\u00f3 la concepci\u00f3 de l\u2019arquitectura i la planificaci\u00f3 urbanes, ja que una precondici\u00f3 acceptable per a l\u2019esmentada planificaci\u00f3 \u00e9s un marc de certesa espacial i pol\u00edtica, \u00e9s a dir, una demarcaci\u00f3 clara del lloc, un calendari, un client i un pressupost. La naturalesa err\u00e0tica del control israeli\u00e0 i la seva imprevisible evoluci\u00f3 pol\u00edtica i militar sobre el terreny dibuixen a Palestina un paisatge d\u2019enorme incertesa i falta de definici\u00f3, molt poc atractiu per a qualsevol planificaci\u00f3 de tipus professional.<\/p>\n
Manual de descolonitzaci\u00f3<\/strong><\/p>\nEl nostre projecte no presenta una proposta \u00fanica per al conjunt de Palestina, un espai pol\u00edticament indefinit, sin\u00f3 que ofereix \u201cfragments de possibilitats\u201d, transformacions detallades a escala arquitect\u00f2nica. Ja que hi ha un nombre limitat de tipus d\u2019assentaments, que varien entre les col\u00f2nies d\u2019habitatges unifamiliars i les bases militars de barracons prefabricats, tals \u201cfragments de possibilitat\u201d constitueixen una opci\u00f3 semigen\u00e8rica que podria modificar-se i aplicar-se en altres zones evacuades.<\/p>\n
Les instruccions, descripcions, diagrames i il\u00b7lustracions es reuneixen en un manual dirigit tant a professionals com a institucions p\u00fabliques i ciutadans que necessitin saber qu\u00e8 fer amb les restes d\u2019arquitectura colonial. El manual determinar\u00e0 la flexibilitat de les estructures evacuades per adaptar-se a nous usos, recollint diversos exemples possibles d\u2019adaptaci\u00f3 i transformaci\u00f3.<\/p>\n
La producci\u00f3 del manual es basa en diverses reunions amb les parts implicades en el proc\u00e9s, entre les quals es compten representants de diverses organitzacions, la comunitat local, membres d\u2019ONG, \u00f2rgans de govern i dels municipis, institucions acad\u00e8miques i culturals, i habitants i les associacions en les quals s\u2019agrupen. La participaci\u00f3 real de tots ells \u00e9s crucial, ja que \u00e9s l\u2019\u00fanic que pot garantir l\u2019aplicaci\u00f3 de les accions descrites al manual.<\/p>\n
El somriure<\/strong><\/p>\nLa reacci\u00f3 inicial dels nostres interlocutors davant de la presentaci\u00f3 i discussi\u00f3 dels nostres pl\u00e0nols i maquetes sempre va ser el somriure. Al principi, tem\u00edem ser objecte de burla. Potser \u00e9s que \u00e9rem rid\u00edculament ambiciosos en aquest context d\u2019impossibilitat permanent? Tamb\u00e9 \u00e9s cert que les maquetes s\u00f3n petits mons \u2018sota control\u2019 que solen fer somriure les persones, un gest que pot significar el primer instant de descolonitzaci\u00f3. Encara que sigui estrany imaginar la transformaci\u00f3 dels assentaments israelians, ens agradaria interpretar aquest somriure com una reacci\u00f3 est\u00e8tica, el moment d\u2019obrir la imaginaci\u00f3 a un futur diferent en qu\u00e8 els participants estarien implicats. Aix\u00ed mateix, aquest seria tamb\u00e9 el primer instant en qu\u00e8 els palestins exercirien el seu dret a planificar el seu futur i en qu\u00e8 recuperar la seva autoritat. La participaci\u00f3 no busca la contemplaci\u00f3, sin\u00f3 que necessita una actitud activa, creativitat i imaginaci\u00f3.<\/p>\n
Per il\u00b7lustrar dos prototips de descolonitzaci\u00f3 es van elegir els seg\u00fcents projectes, als seus respectius empla\u00e7aments: la col\u00f2nia de Psagot<\/strong>, encara habitada, i l\u2019antiga base militar d\u2019Oush Grab<\/strong>, evacuada el 2006.<\/p>\n***<\/strong><\/p>\nCas nord: La col\u00f2nia de Psagot \/ Jabel Tawil \/ regi\u00f3 de Ramallah<\/strong><\/p>\nSituada a la muntanya de Jabel Tawil, a 900 m per sobre del nivell del mar, la col\u00f2nia domina visualment tot el ter-ritori palest\u00ed. Fins a la seva ocupaci\u00f3, aquest era un espai d\u2019esbarjo a l\u2019aire lliure. Les muntanyes de Jerusalem i Ramallah eren molt populars entre les fam\u00edlies del golf, especialment entre els kuwaitians, que acudien all\u00e0 escapant de la calor estival, per la qual cosa els habitants de Ramallah encara l\u2019anomenen \u201cla muntanya kuwaitiana\u201d. El 1964, el municipi d\u2019Al Quds (Jerusalem) va comprar el terreny i va elaborar un pla de desenvolupament per convertir-lo en un empla\u00e7ament tur\u00edstic. El 1967 es va iniciar la construcci\u00f3 d\u2019una carretera d\u2019acc\u00e9s, que va ser interrompuda per l\u2019ocupaci\u00f3 israeliana. El juliol de 1981 es va inaugurar la col\u00f2nia de Psagot, una iniciativa del Likud com a \u2018compensaci\u00f3\u2019 als israelians de dretes per l\u2019evacuaci\u00f3 de la pen\u00ednsula del Sina\u00ed. El primer lloc on es van instal\u00b7lar els colons va ser la zona destinada als allotjaments tur\u00edstics. Les primeres cases erigides a Jabel Tawil eren estructures prefabricades transportades des de Yamit, un assentament al nord del Sina\u00ed. En l\u2019actualitat, Psagot \u00e9s una col\u00f2nia religiosa habitada per unes 1.700 persones, majorit\u00e0riament jueus americans i, des de fa uns anys, una minoria d\u2019immigrants francesos i russos.<\/p>\n
Cas sud: Antiga base militar d\u2019Oush Grab (el Niu del Corb)<\/strong><\/p>\nEl maig de 2006, l\u2019ex\u00e8rcit israeli\u00e0 va evacuar un camp militar situat estrat\u00e8gicament a la muntanya m\u00e9s elevada al sud de la ciutat palestina de Beit Sahour, a la regi\u00f3 de Betlem,una fortalesa amena\u00e7adora situada al costat de la ciutat. La major part de cases que l\u2019envoltaven van ser destru\u00efdes pels projectils dels tancs i els trets realitzats des de la base. Durant la nit els canons de llum i els llums intermitents escorcollaven la zona circumdant, convertint la base en un \u201cdia sense nit\u201d. Fins i tot l\u2019evacuaci\u00f3 va ser una operaci\u00f3 violenta; dotzenes de tancs van entrar al poble durant la nit i a l\u2019albada la base ja era buida. Al cap de poca estona els palestins van entrar i es van emportar qualsevol cosa o material que poguessin reciclar.<\/p>\n
La hist\u00f2ria militar d\u2019aquesta muntanya no es limita a l\u2019ocupaci\u00f3. L\u2019ex\u00e8rcit del Mandat Brit\u00e0nic hi va erigir una base militar durant la Revolta \u00c0rab, que alguns consideren la primera Intifada. Despr\u00e9s de 1948 es va convertir en base militar de la Legi\u00f3 Jordana i des de 1967 va ser israeliana.<\/p>\n
Encara que es podria imaginar l\u2019ex\u00e8rcit revolucionari palest\u00ed en aquesta base, les seves t\u00e0ctiques militars s\u00f3n m\u00e9s sigiloses i discretes i no necessiten empla\u00e7aments en llocs elevats, com en les guerres del passat.<\/p>\n
Durant l\u2019\u00e8poca del proc\u00e9s d\u2019Oslo, el municipi de Beit Sahour i el govern central d\u2019Arafat van firmar un acord que, en cas d\u2019evacuaci\u00f3 israeliana, garantia que la base no seria utilitzada per la policia palestina i que es lliuraria al municipi per a la seva gesti\u00f3. En recuperar el control de l\u2019espai, aquest va planificar diversos serveis p\u00fablics, una zona residencial amb hospital i un parc recreatiu. En els pendents de la muntanya ja s\u2019han constru\u00eft un parc infantil, un restaurant i un jard\u00ed a l\u2019aire lliure per a la celebraci\u00f3 d\u2019actes diversos.<\/p>\n
Malgrat estar evacuada, el cim de la muntanya -la posici\u00f3 estrat\u00e8gica del qual permet divisar tota la zona- roman controlat de forma remota per l\u2019ex\u00e8rcit israeli\u00e0, que no permet que la mirada palestina es fixi en ell.<\/p>\n
Ocupacions \u2018intermitents\u2019<\/strong><\/p>\nDes de la seva evacuaci\u00f3, el cim i els edificis que allotja van estar en el centre d\u2019una confrontaci\u00f3 pol\u00edtica entre colons jueus, l\u2019ex\u00e8rcit israeli\u00e0 i les organitzacions palestines, en la qual la nostra oficina es va veure directament implicada. El maig de 2008 un grup de colons va intentar instal\u00b7lar l\u2019avan\u00e7ada d\u2019un nou assentament als edificis buits de la base militar, com a protesta davant de la visita de Bush i anticipant-se a algunes \u2018concessions del govern\u2019. Al seu parer, la ubicaci\u00f3 topogr\u00e0fica dels edificis del cim, encara fortificats, hauria facilitat el seu estil de vida, d\u2019extrema organitzaci\u00f3 i seguretat. Encara que l\u2019ex\u00e8rcit va declarar el lloc \u201czona militar d\u2019acc\u00e9s tancat\u201d, els colons tornen gaireb\u00e9 cada setmana a ocupar l\u2019espai, celebren p\u00edcnics, organitzen visites al patrimoni cultural i classes de la Tor\u00e0 i hissen la bandera israeliana.<\/p>\n
Els soldats israelians es despleguen per \u201cprotegir\u201d els colons mentre els palestins i els activistes internacionals, entre els qui es compten membres de la nostra oficina, tamb\u00e9 prenen el lloc i s\u2019enfronten als ocupants. Cada una de les parts pinta una s\u00e8rie de graffittis<\/em>, esborrats despr\u00e9s pel contrincant, que donen fe d\u2019aquesta ocupaci\u00f3 \u2018intermitent\u2019. La nostra proposta de reutilitzaci\u00f3 de l\u2019empla\u00e7ament entra a formar part d\u2019aquesta pol\u00e8mica lluita pol\u00edtica pel cim de la muntanya.<\/p>\nUNGROUNDING (DESMANTELLAR EL TERRA): Urbanisme en els primers 10 cent\u00edmetres<\/strong><\/p>\nObservada com a geografia jueva dels Territoris Ocupats, els assentaments s\u00f3n espais suburbans compostos per comunitats dormitori connectades entre si per una xarxa de carreteres i altres infraestructures en expansi\u00f3. No obstant aix\u00f2, posades en relaci\u00f3 amb les ciutats palestines al costat de les que es van erigir, poden entendre\u2019s com a espais potencialment urbans.<\/p>\n
La superf\u00edcie d\u2019aquests suburbis respon als seus diversos usos i mostra clar\u00edssims signes de l\u2019estil de vida petit burg\u00e8s que els mant\u00e9: moltes carreteres i zones d\u2019aparcament, jardins privats, voreres i plantes tropicals. El disseny dels carrers d\u2019aquests suburbis o assentaments segueix una estructura lineal tancada sobre ella mateixa amb carreteres i voreres que es creuen entre si.<\/p>\n
La divisi\u00f3 en zones per a vehicles, per a vianants o zones sense acc\u00e9s, controla les vies de moviment i marca diversos graus d\u2019espai p\u00fablic i privat. La major part de la seva l\u00f2gica operacional i ideologia es decideix en els primers deu cent\u00edmetres de superf\u00edcie del terra.<\/p>\n
L\u2019esmentada superf\u00edcie \u00e9s la primera parada de la nostra intervenci\u00f3, que buscar\u00e0 desactivar la seva l\u00f2gica per desmantellar les estructures que defineixen l\u2019organitzaci\u00f3 interna del suburbi, que es convertir\u00e0 en un conjunt de funcions p\u00fabliques i comunit\u00e0ries.<\/p>\n
Sota el nom d\u2019\u201dungrounding\u201d -una cosa aix\u00ed com \u2018desmantellar el terra\u2019-, el manual suggereix una transformaci\u00f3 radical dels primers 10 cm de terra, desmuntant la superf\u00edcie existent de carreteres, voreres i jardins privats i substituint-la per una de nova.<\/p>\n
Els m\u00e8todes de transformaci\u00f3 es basen en el deteriorament dels elements que poblen l\u2019esmentada superf\u00edcie. L\u2019omnipresent sistema de carreteres conc\u00e8ntriques i zones d\u2019aparcament es desgastar\u00e0, s\u2019eliminar\u00e0 o s\u2019enterrar\u00e0 sota una nova superf\u00edcie i, en recuperar i col\u00b7lectivitzar el terra, les tanques i tanques que marquen les parcel\u00b7les dels habitatges unifamiliars s\u2019eliminaran. Les estructures constru\u00efdes reposaran com a pavellons sobre un terra \u00fanic, nou i unificat.<\/p>\n
La reconstrucci\u00f3 de la superf\u00edcie \u00e9s la part central d\u2019una estrat\u00e8gia que pret\u00e9n reconfigurar un nou tipus de relacions entre els objectes i el terra. Es repensaran les possibles connexions entre edificis, que podrien realitzar-se a trav\u00e9s d\u2019un espai ali\u00e8 als patrons lineals de les carreteres i les voreres.<\/p>\n
UNHOMING (DESTRUIR LA POSSIBILITAT D\u2019HABITAR UN LLOC): Dissenyar a trav\u00e9s de la destrucci\u00f3<\/strong><\/p>\n\u00c9s possible controlar el deteriorament material i convertir-lo en el proc\u00e9s de construcci\u00f3 d\u2019un lloc? Com convertir la destrucci\u00f3 en un sistema de disseny que origini nous usos?<\/p>\n
En el cas de l\u2019\u201dungrounding\u201d queda clar que la destrucci\u00f3 de la superf\u00edcie, extirpant de soca-rel i accelerant el desgast dels elements que la componen, donaria lloc a un terra del qual podria sorgir una nova vida.<\/p>\n
A la base d\u2019Oush Grab hem aplicat els primers passos de les nostres propostes arquitect\u00f2niques basades en formes de destrucci\u00f3. En aquest cas, donada la situaci\u00f3 d\u2019\u201cocupaci\u00f3 intermitent\u201d i el perill constant d\u2019una nova apropiaci\u00f3 per part dels colons, cal fer que els edificis resultin menys habitables abans de tenir en compte qualsevol altra nova funci\u00f3.<\/p>\n
En una primera fase, proposem perforar les parets dels edificis de la base militar, convertint els murs foradats en mers plafons de separaci\u00f3.<\/p>\n
Un altre tipus d\u2019intervenci\u00f3 \u00e9s la transformaci\u00f3 del paisatge. El terrapl\u00e8 que envolta els edificis ha estat constantment modificat, ja que els contractistes palestins l\u2019usaven com a abocador de runes i d\u2019altres directament extreien terra per utilitzar-la com a material de construcci\u00f3. Amb la nostra intervenci\u00f3 pretenem utilitzar la naturalesa canviant d\u2019aquest terrapl\u00e8 per reorganitzar la relaci\u00f3 entre els edificis i el paisatge, enterrant parcialment els edificis amb les runes de la seva pr\u00f2pia fortificaci\u00f3.<\/p>\n
Els habitatges unifamiliars amb parcel\u00b7la constitueixen la forma molecular<\/em> de l\u2019ocupaci\u00f3. Si investiguem com modificar aquesta estructura repetitiva semigen\u00e8rica podrem trobar vies de transformaci\u00f3 de la geografia de l\u2019ocupaci\u00f3 en el seu conjunt. On s\u00f3n els l\u00edmits d\u2019all\u00f2 transformable?<\/p>\n\u00c9s possible que un habitatge unifamiliar es converteixi en el nucli d\u2019un nou tipus d\u2019institucions p\u00fabliques? Quines parts estructurals cal mantenir i com es podria connectar a altres grups d\u2019habitatges?<\/p>\n
Com convertir un petit grup de cases unifamiliars en zones d\u2019espais comuns que acullin funcions majors com a resid\u00e8ncies i classes, laboratoris per a la investigaci\u00f3, cl\u00edniques i oficines?<\/p>\n
Visi\u00f3 \u2018bidireccional\u2019<\/strong><\/p>\nL\u2019\u201cunhoming\u201d no \u00e9s nom\u00e9s un tema de transformaci\u00f3 t\u00e8cnica. Al llarg del projecte sorgia constantment la q\u00fcesti\u00f3 de com habitar la llar de l\u2019enemic. De totes les cultures que han viscut a Palestina al llarg de les d\u00e8cades, gaireb\u00e9 cap no ha estat l\u2019\u201coriginal\u201d o la \u201cprimera\u201d en ocupar un espai, sin\u00f3 que totes en succeeixen una altra. Aquesta terra s\u2019habita sempre en funci\u00f3 a un enemic actual o a una civilitzaci\u00f3 antiga, real o imaginada, una cosa que converteix el fet d\u2019habitar les ciutats, els llocs arqueol\u00f2gics, els camps de batalla i els pobles destru\u00efts en actes de \u201cco-\u201d o de \u201ctrans-habitaci\u00f3\u201d de gran complexitat cultural.<\/p>\n
Al nostre parer, qualsevol acte de colonitzaci\u00f3 ha de comptar amb intervencions en el pla visual. Els assentaments s\u2019organitzen com a instruments \u00f2ptics d\u2019escala suburbana, com es pot observar en el tra\u00e7at dels carrers, en cercles conc\u00e8ntrics al voltant del cim, en la col\u00b7locaci\u00f3 de les cases, l\u2019espai entre elles i la distribuci\u00f3 de finestres i habitacions, que busca maximitzar l\u2019impacte visual amb finalitats nacional-est\u00e8tiques i nacional-estrat\u00e8giques. Les vistes pastor\u00edvoles des de les finestres de l\u2019habitatge reforcen el sentiment de pertinen\u00e7a a una naci\u00f3 i els elements de la quotidianitat palestina, com les oliveres, les terrasses de pedra i el bestiar, s\u2019interpreten com a part d\u2019un antic paisatge sagrat. La paradoxa visual \u00e9s que els signes de la vida que conforma aquest paisatge s\u00f3n els elements de la quotidianitat palestina, del poble que els colons volen fer desapar\u00e8ixer.<\/p>\n
La visi\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 nacional-estrat\u00e8gica, ja que domina sobre carreteres t\u00e0ctiques, ciutats i camps de refugiats palestins. Els assentaments fan que els palestins tinguin el sentiment constant de ser vistos, ja que des de les ciutats \u00e9s pr\u00e0cticament impossible no tenir-ne un a la vista i aquestes gaireb\u00e9 sempre estan en el seu camp de visi\u00f3.<\/p>\n
La distribuci\u00f3 de l\u2019habitatge s\u2019organitza en funci\u00f3 a les vistes i la porta principal s\u2019ubica a la cara interior de l\u2019assentament. En entrar en una casa, un es dirigeix cap als espais habitats i la finestra principal amb vista al paisatge. Qu\u00e8 passaria si les persones que ocupessin les cases fossin els que ara \u2018formen part del paisatge\u2019, si el nou llogater entr\u00e9s a la casa des del costat de les vistes?<\/p>\n
La nostra resposta consisteix en una intervenci\u00f3 a petita escala, proposant canviar la porta d\u2019entrada perqu\u00e8 no s\u2019obri a l\u2019interior de l\u2019assentament sin\u00f3 a les ciutats palestines. Modificant la direcci\u00f3 d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge s\u2019altera tamb\u00e9 la sintaxi espacial de l\u2019interior. Aquesta intervenci\u00f3 a petita escala \u00e9s cinem\u00e0tica, ja que s\u2019emmarca al terreny de les condicions de visi\u00f3 i en la direcci\u00f3 de la mirada, reorganitzant el camp del visible amb una perspectiva que es replega cap a si mateixa.<\/p>\n
\u201cDESPARCEL\u00b7LACI\u00d3\u201d<\/strong><\/p>\nAl llarg de la nostra an\u00e0lisi recorrem a fonts documentals i narratives per identificar alguns dels propietaris de les terres de les col\u00f2nies.<\/p>\n
Jabel Tawil \/ Psagot se situa en el centre gravitacional de diverses \u00f2rbites d\u2019extraterritorialitat: comunitats de despla\u00e7ats, individus, migracions i relacions familiars. La nostra investigaci\u00f3 va seguir el rastre dels terratinents fins i tot als EUA, Austr\u00e0lia, Kuwait, Ar\u00e0bia Saudita, Iraq i, sens dubte, a Palestina, on s\u00f3n a pocs metres de les seves terres, separats per unes tanques. La seva hist\u00f2ria privada i familiar s\u2019entrecreua amb la hist\u00f2ria de Palestina i els seus despla\u00e7ats, obligats per les ocupacions a marxar, a la recerca d\u2019oportunitats econ\u00f2miques i professionals a l\u2019estranger.<\/p>\n
Gaireb\u00e9 la meitat de la zona ocupada de la col\u00f2nia de Psagot pertany a propietaris privats i l\u2019altra meitat est\u00e0 registrada com terres de propietat col\u00b7lectiva de diferents tipus3<\/sup>.<\/p>\nEl dest\u00ed de les terres privades hauria d\u2019estar en mans dels seus propietaris, aix\u00ed que nosaltres proposem diversos usos p\u00fablics per a les terres de propietat col\u00b7lectiva.<\/p>\n
Hem descobert un mapa de 1954 que mostra la parcel\u00b7laci\u00f3 original de Jabel Tawil i l\u2019hem superposat al mapa de la col\u00f2nia. Les l\u00ednies de demarcaci\u00f3 palestines tracen camins arbitraris a trav\u00e9s del teixit suburb\u00e0 de la col\u00f2nia, de vegades fins i tot a trav\u00e9s de les pr\u00f2pies estructures, establint noves relacions entre els habitatges i les parcel\u00b7les que ocupen, entre espais exteriors i interiors i entre espais p\u00fablics i privats. L\u2019arxip\u00e8lag de parcel\u00b7les p\u00fabliques resultant \u00e9s la base de les nostres propostes.<\/p>\n
All\u00f2 p\u00fablic, all\u00f2 comunal i all\u00f2 no governamental<\/strong><\/p>\nLa gesti\u00f3 dels espais i institucions p\u00fabliques sol estar a les mans de l\u2019estat i\/o les autoritats locals i, per tant, constitueix una important eina de govern. A Palestina, la llarga abs\u00e8ncia d\u2019estat a causa del colonialisme ha modificat l\u2019espai i la funci\u00f3 p\u00fablica en general.<\/p>\n
Fins a principis dels anys 90, les ciutats palestines depenien directament de l\u2019ex\u00e8rcit israeli\u00e0, que a trav\u00e9s de la seva \u201cadministraci\u00f3 civil\u201d controlava els permisos de planificaci\u00f3 i desenvolupament i, per tant, les activitats principals dels municipis. Al llarg d\u2019aquell per\u00edode, aquests es van convertir en ciutats dormitori amb pocs espais p\u00fablics i fins i tot es va inhibir el creixement de les institucions p\u00fabliques. Es vigilaven de prop, o fins i tot es tancaven, els clubs privats, els cinemes, les escoles i les universitats i qualsevol associaci\u00f3 de m\u00e9s de tres persones estava obligada a tenir un perm\u00eds. Les dificultats per crear i mantenir institucions p\u00fabliques van continuar fins i tot despr\u00e9s dels acords d\u2019Oslo de 1993. Una de les causes principals de tals impediments era que les fronteres que separaven les zones \u201caut\u00f2nomes\u201d palestines es van tra\u00e7ar en els contorns mateixos de les ciutats, de manera que quedava poc terreny per a possibles noves edificacions.<\/p>\n
A causa de la distribuci\u00f3 de les terres, a les ciutats palestines hi havia molt pocs terrenys p\u00fablics i els municipis amb prou feines tenien acc\u00e9s a ells. La major part d\u2019espais a l\u2019aire lliure i institucions noves es van crear gr\u00e0cies a la intervenci\u00f3 d\u2019organitzacions internacionals i ONG.<\/p>\n
\u00c9s important explicar el paper de les ONG dins de la societat palestina. La Intifada de 1987-1992 va refor-\u00e7ar enormement la societat civil i, en aquest context, els l\u00edders locals van organitzar la resist\u00e8ncia i diversos serveis alternatius d\u2019escolaritzaci\u00f3 i salut que l\u2019ex\u00e8rcit israeli\u00e0 havia interromput. Amb l\u2019establiment de l\u2019Autoritat Palestina el 1993, aquests dos sistemes de govern van xocar de front. L\u2019Autoritat Palestina, dirigida per l\u00edders portats de l\u2019estranger, va intentar centralitzar i regular la xarxa d\u2019institucions d\u2019autogovern creades durant la Intifada.<\/p>\n
L\u2019esmentada xarxa es va convertir en el marc infrastructural de les actuals estructures de les ONG a Palestina. Els l\u00edders locals de la primera Intifada van preferir dirigir les ONG a convertir-se en \u2018funcionaris\u2019 de l\u2019Autoritat. Aix\u00ed, la major part d\u2019antics l\u00edders del Front Popular, el partit d\u2019esquerres, s\u00f3n en l\u2019actualitat dirigents de les ONG com, per exemple, Mustafa Barghouthi, que treballa en una xarxa de serveis sanitaris.<\/p>\n
Cisjord\u00e0nia t\u00e9 des de llavors un govern compartit entre l\u2019Autoritat Palestina i diverses ONG locals i internacionals, sota control de la sobirania israeliana. En molts casos, les \u201cONGcr\u00e0cies\u201d, com es va anomenar a aquest fenomen, comptaven amb millors serveis sanitaris, d\u2019educaci\u00f3 i planificaci\u00f3 i majors recursos econ\u00f2mics que l\u2019Autoritat Palestina, un \u00f2rgan que amb prou feines era un govern en el que amb prou feines era un estat.<\/p>\n
Naturalment, la ONGcr\u00e0cia comporta certs perills. Moltes d\u2019aquestes organitzacions reben finan\u00e7ament internacional (igual que l\u2019Autoritat Palestina) de donants que no viuen a Palestina i, per tant, persegueixen agendes culturals i pol\u00edtiques vinculades als seus pa\u00efsos d\u2019origen. Aix\u00ed, la filantropia s\u2019ha convertit en un dels millors vehicles dels pa\u00efsos occidentals per intervenir en la pol\u00edtica i la cultura palestines.<\/p>\n
Sent conscients dels seus riscs, la xarxa de les ONG ens brinda una excel\u00b7lent ajuda per desenvolupar nous tipus d\u2019espais p\u00fablics, socials i comunitaris palestins. Algunes d\u2019aquestes organitzacions seran les primeres en ocupar les zones evacuades i transformades.<\/p>\n
Hem iniciat una s\u00e8rie de reunions amb ONG locals com Palestine Wildlife Society, Women Shelter, Save the Children, Alternative Tourism Group i Alternative Information Centre, entre d\u2019altres, i hem treballat conjuntament en els plantejaments de disseny de llocs concrets dins de les col\u00f2nies i bases militars.<\/p>\n
Aix\u00ed mateix, ens hem adonat que els arxius d\u2019aquestes organitzacions constitueixen els \u2018arxius vius\u2019 de Palestina. La unificaci\u00f3 o l\u2019acc\u00e9s a totes aquestes fonts proporcionaria informaci\u00f3 sobre medi ambient, prestacions socials, drets humans i pol\u00edtica a tot Palestina i constituiria una alternativa als centres d\u2019informaci\u00f3 estatals m\u00e9s \u00e0mplia i abordada des de perspectives diferents.<\/p>\n
***<\/strong><\/p>\nDurant el desenvolupament de la nostra tasca ens hem adonat\u00a0 que el projecte podria convertir-se en un laboratori d\u2019accions arquitect\u00f2niques l\u2019abast del qual superaria l\u2019especificitat local del nostre entorn immediat per convertir-se en el principi d\u2019un nou model per pensar el futur dels assentaments suburbans, fins i tot en altres parts del m\u00f3n on aquests models es troben en seriosa crisi. La destrucci\u00f3 ritual, reutilitzaci\u00f3, redivivus<\/em>, o d\u00e9tournement<\/em> de l\u2019habitatge unifamiliar pot suggerir un repertori d\u2019accions de transformaci\u00f3 majors en altres tipus d\u2019espais suburbans.<\/p>\n1.Suggerim revisitar el terme \u201cdescolonitzaci\u00f3\u201d per establir certa dist\u00e0ncia amb els actuals termes pol\u00edtics que es refereixen a una \u201csoluci\u00f3\u201d al conflicte palest\u00ed i les seves fronteres. Les solucions proposades, consistents en un, dos i ara tres estats, semblen atrapades en perspectives igualment imposades des de l\u2019exterior del conflicte, igual d\u2019autoreferencials en la seva l\u00f2gica. La descolonitzaci\u00f3 implica desmantellar l\u2019estructura dominant existent (econ\u00f2mica, militar i legal) ideada per beneficiar un \u00fanic grup nacional i \u00e8tnic, mentre implica comprometre\u2019s tamb\u00e9 en una lluita a favor de la just\u00edcia i la igualtat. La descolonitzaci\u00f3 no porta necess\u00e0riament el despla\u00e7ament de pobles. Per exemple, sota el concepte de la descolonitzaci\u00f3, les comunitats de jueus podrien traslladar-se a viure a zones de Palestina.<\/h5>\n2.Encara que les nostres propostes se centren en el tercer enfocament dels plantejats anteriorment, en alguns casos tenim en compte la possibilitat d\u2019utilitzar les altres dues opcions de forma simult\u00e0nia. Per exemple, en el cas de la demolici\u00f3, que seria necess\u00e0ria quan les col\u00f2nies o els camps militars estan ubicats en paratges especialment valuosos, o en el cas de la reutilitzaci\u00f3 com a habitatges, a les zones on hi ha una manca apressant de cases i les terres s\u00f3n de propietat privada palestina. En aquests casos, tan sols els propietaris poden decidir sobre la futura reutilitzaci\u00f3 de les estructures.<\/h5>\n3.Les diferents categories de propietat col\u00b7lectiva es van eliminar amb el r\u00e8gim imposat pels ocupants, qui van considerar que totes la terres eren \u201cp\u00fabliques\u201d i, per tant, propietat de que estigu\u00e9s al poder, en aquest cas, Israel, que les va utilitzar per allotjar la majoria dels seus assentaments.<\/h5>\n
\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7\u00b7<\/p>\n
Aquest article \u00e9s una reflexi\u00f3 sobre el projecte Decolonizing Architecture<\/strong> (Descolonitzant l\u2019arquitectura) dirigit per Hilal, Petti i Weizman que incumbeix a la possible transformaci\u00f3 futura de les col\u00f2nies i a bases militars israelianes. El projecte est\u00e0 patrocinat i produ\u00eft per Eloisa Haudenschild i Steve Fagin, socis de Spare Parts, una divisi\u00f3 de haudenschildGarage.<\/p>\nEl projecte es va mostrar al BOZAR Palace de Brusel\u00b7les del 30 d\u2019octubre de 2007 al 4 de gener de 2008, comissariat per Lieven De Cauter, amb coordinaci\u00f3 d\u2019Iwan Strauven. Els arquitectes que hi van participar s\u00f3n: Senan AbdelKader, Nasser Abourahme, Nora Akawi, Yazid Anani, Saleh Hijazi, Rana Shakaa i Omar Yusuf.<\/p>\n
Col\u00b7laboraci\u00f3 en paisatgisme: Situ Studio, NYC<\/p>\n
Artistes i arquitectes en resid\u00e8ncia: Ursula Bieman, Vincezo Castella, Bianca Elzenbaumer, Marco Ferrari, Fabio Franz, Anne Gough, Zakiya Hanafi, Jake Himmel, Armin Linke, Jesse Long, Francesco Mattuzzi, Michele Marchetti, Allegra Martin, Barbara Modolo, Pietro Onofri, Armina Pilav, Giovanni Piovene, Salvatore Porcaro, Francesca Recchia, Lorenzo Romito, Roberto Sartor i Rianne Van Doeveren.<\/p>\n
Col\u00b7laboracions acad\u00e8miques: International Art Academy Palestine, Goldsmiths Centre for Research Architecture.<\/p>\n
Comit\u00e8: Giorgio Agamben, Stefano Boeri, Lieven De Cauter, Teddy Cruz, Jad Isaac, Laura Kurgan, Thomas Keenen, Andrew Ross, Salim Tamari.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Decolonizing Architecture. Sandi Hilal \/ Alessandro Petti \/ Eyal Weizman<\/a> <\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[4],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/234"}],"collection":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=234"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/234\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1289,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/234\/revisions\/1289"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=234"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=234"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=234"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/roulottemagazine.com\/demo\/wp-content\/uploads\/Log-6-image2.jpg\" "\\"MIDEAST")
<\/a><\/p>\n