{"id":248,"date":"2011-04-05T17:19:52","date_gmt":"2011-04-05T17:19:52","guid":{"rendered":"https:\/\/roulottemagazine.com\/demo\/?p=248"},"modified":"2011-11-06T20:34:05","modified_gmt":"2011-11-06T20:34:05","slug":"the-monster%e2%80%99s-tail-ariella-azoulay-adi-ophir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/roulottemagazine.com\/CA\/2011\/04\/the-monster%e2%80%99s-tail-ariella-azoulay-adi-ophir\/","title":{"rendered":"The Monster\u2019s tail. Ariella Azoulay \/ Adi Ophir"},"content":{"rendered":"

La cua del monstre1<\/sup>. <\/strong>Ariella Azoulay i Adi Ophir<\/strong><\/p>\n

Malgrat que Israel insisteix que el mur no \u00e9s m\u00e9s que un escut temporal davant els atacs terroristes, els seus detractors sostenen que es tracta d\u2019un important projecte geopol\u00edtic il\u00b7legal que irromp en terres palestines i s\u2019apropia de facto<\/em> de vastes extensions del seu terreny, causant una devastaci\u00f3 injustificable als palestins que viuen al llarg del seu per\u00edmetre i al seu entorn. Tant detractors com defensors presenten el mur com una nova estrat\u00e8gia, b\u00e9 de lluita contra el terrorisme, b\u00e9 com a part del proc\u00e9s de colonitzaci\u00f3 i control de Cisjord\u00e0nia. Des d\u2019ambdues parts es jutja o es justifica el mur segons les intencions ocultes despr\u00e9s de la seva construcci\u00f3 i pels efectes directes que t\u00e9 en l\u2019entorn, fins al moment tan sols anunciats i amb prou feines avaluats. Al llarg d\u2019aquest text posarem en q\u00fcesti\u00f3 les esmentades assumpcions, argumentant que el mur \u00e9s un dels nombrosos instruments de l\u2019aparell de poder israeli\u00e0 als Territoris Ocupats, la funci\u00f3 dels quals s\u2019ha d\u2019entendre en el context d\u2019una an\u00e0lisi estructural i hist\u00f2rica del seu modus operandi<\/em>. Aquest text proposa i esbossa l\u2019esmentada an\u00e0lisi com a punt de partida per examinar la rellev\u00e0ncia estrat\u00e8gica del mur. Al nostre parer, aquest immens projecte de construcci\u00f3 i destrucci\u00f3 \u00e9s part, i resultat, (potser el m\u00e9s visible, per\u00f2 no el principal) d\u2019una fase de l\u2019ocupaci\u00f3 que dura ja m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada2<\/sup>, intensificada despr\u00e9s de la segona Intifada, encara que sense alterar la seva l\u00f2gica i estructura b\u00e0siques.<\/p>\n

L\u2019economia de la viol\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n

Des del comen\u00e7ament de la segona Intifada palestina, la viol\u00e8ncia en el conflicte entre Israel i Palestina ha augmentat i cada vegada \u00e9s m\u00e9s espectacular. Aquesta classe de viol\u00e8ncia mata de forma instant\u00e0nia, gaireb\u00e9 sempre a innocents, causant ferits i danys en cercles conc\u00e8ntrics entorn dels centres d\u2019erupci\u00f3, que afloren en ambd\u00f3s b\u00e0ndols quan es fa \u00fas d\u2019armes i bombes contra poblaci\u00f3 civil i combatents, de forma m\u00e9s o menys indiscriminada. Malgrat els intents de justificar la viol\u00e8ncia d\u2019uns, d\u2019una banda, i mostrar la d\u2019altres com una expressi\u00f3 de barb\u00e0rie fruit de la pura crueltat, per l\u2019altra, les s\u00e8ries d\u2019escenes espectaculars se succeeixen amb tal consist\u00e8ncia i regularitat que donen lloc a una impressi\u00f3 de simetria entre b\u00e0ndols, reflectida en la ret\u00f2rica de les expressions \u201ccicle de viol\u00e8ncia\u201d o \u201cinterminable cadena de revenja\u201d. Tals met\u00e0fores s\u00f3n sens dubte enganyoses, i no perqu\u00e8 es pugui fundar i provar que un b\u00e0ndol sigui just i l\u2019altre cruel, sin\u00f3 perqu\u00e8 aquesta inexacta lectura sim\u00e8trica de la viol\u00e8ncia no solament ignora un context de gaireb\u00e9 quatre d\u00e8cades de colonitzaci\u00f3 i despossessi\u00f3, sin\u00f3 que tan sols t\u00e9 en compte la viol\u00e8ncia espectacular sense contemplar-la com una m\u00e9s de les facetes i elements que conformen l\u2019economia de la viol\u00e8ncia en la seva globalitat. A fi de comprendre l\u2019esmentada economia, es fa necessari analitzar les relacions funcionals i estructurals entre les diverses formes i actes de viol\u00e8ncia i els patrons b\u00e0sics segons els quals es distribueix en ambd\u00f3s b\u00e0ndols. Tan sols aix\u00ed \u00e9s possible comprendre la producci\u00f3 sistem\u00e0tica i cr\u00f2nica de desastre als Territoris Ocupats que situa al poble palest\u00ed \u201ca punt de la cat\u00e0strofe humanit\u00e0ria\u201d3<\/sup>.<\/p>\n

Arribat aquest punt es fa necess\u00e0ria una breu digressi\u00f3 sobre el concepte de viol\u00e8ncia. En general, aquesta sol associar-se a un esclat de forces f\u00edsiques, m\u00e9s o menys espectacular, que esquin\u00e7a cossos o objectes. A aquest tipus de viol\u00e8ncia l\u2019anomenem espectacular<\/em>,\u00a0 ja que sempre \u00e9s un esdeveniment per ser vist (fins i tot quan no hi hagi ning\u00fa mirant, com en un atracament en un carrer\u00f3 fosc o una matan\u00e7a en un lloc apartat). Per\u00f2 una acci\u00f3 \u00e9s violenta fins i tot quan se susp\u00e8n l\u2019erupci\u00f3 de for\u00e7a f\u00edsica i la insinuaci\u00f3 i la dissuasi\u00f3 reemplacen el contacte material amb el cos exposat. En aquest cas l\u2019anomenarem suspesa<\/em> (encara que tot el m\u00f3n estigui mirant, no hi ha res a veure). La viol\u00e8ncia sempre ocorre en la interacci\u00f3 entre l\u2019espectacularitat de l\u2019esclat i la suspensi\u00f3, i la seva efic\u00e0cia dep\u00e8n de que es mantingui la dist\u00e0ncia entre els dos extrems.4<\/sup><\/p>\n

Les diverses formes pol\u00edtiques de societat difereixen entre si per la manera en la qual l\u2019espai s\u2019organitza i es mant\u00e9. Per exemple, en el cas de les democr\u00e0cies modernes, aquestes es presenten com a sistemes de poder que s\u2019esforcen per reduir la viol\u00e8ncia espectacular, reempla\u00e7ar-la per viol\u00e8ncia suspesa i fer ambdues tan invisibles com es pugui. En una democr\u00e0cia liberal, nom\u00e9s es pot passar de la viol\u00e8ncia suspesa a l\u2019espectacular quan incumbeix al compliment de la llei. La viol\u00e8ncia suspesa no resulta suficient quan un govern perd legitimitat o no aconsegueix recuperar-la, quan imposa pol\u00edtiques a la poblaci\u00f3 dominada de forma unilateral o quan el record de l\u2019esmentada imposici\u00f3 \u00e9s recent. Per\u00f2 fins i tot en els casos m\u00e9s extrems, ambdues formes de viol\u00e8ncia coexisteixen i interactuen. Si l\u2019erupci\u00f3 de forces es prolongu\u00e9s ininterrompudament, sense intervals de calma, les parts en conflicte moririen en una lluita a mort.5<\/sup><\/p>\n

Des de l\u2019inici de la segona Intifada, l\u2019ocupaci\u00f3 israeliana als Territoris Ocupats s\u2019ha caracteritzat per un precari equilibri entre la viol\u00e8ncia espectacular i la suspesa. Gr\u00e0cies a l\u2019enorme desplegament de l\u2019ex\u00e8rcit per tot arreu, la pres\u00e8ncia de les forces en suspensi\u00f3 s\u2019ha intensificat i s\u2019ha fet m\u00e9s visible, reduint el lapse de temps necessari per reaccionar i accionar les esmentades forces. Aix\u00f2 s\u2019ha tradu\u00eft en moments d\u2019erupci\u00f3 m\u00e9s freq\u00fcents, letals i destructius que mai abans en les quatre d\u00e8cades d\u2019ocupaci\u00f3. L\u2019ex\u00e8rcit est\u00e0 desplegat a tot arreu, com en estat de guerra, encara que no n\u2019hi hagi, ja que aquesta est\u00e0 en suspensi\u00f3. L\u2019\u201d\u00fanic\u201d que hi ha \u00e9s un gran nombre d\u2019incursions, batudes nocturnes i matances amb objectius assenyalats i \u201cdanys col\u00b7laterals\u201d locals, a m\u00e9s de bombardeigs su\u00efcides, tiroteigs espor\u00e0dics, demolici\u00f3 d\u2019habitatges (com a c\u00e0stig o atac), destrucci\u00f3 d\u2019infraestructura, de forma circumstancial o intencionada, i nombroses detencions i empresonaments. Malgrat l\u2019enorme augment del nombre, la durada i l\u2019abast d\u2019aquests atacs i enfrontaments perfectament planificats, sobretot a la Franja de Gaza, i l\u2019efecte acumulatiu dels quals \u00e9s \u00f2bvia, la gran majoria de soldats estacionats als Territoris Ocupats durant les \u00faltimes d\u00e8cades, incloent els anys de la Intifada, no han entrat en combat contra ning\u00fa. La viol\u00e8ncia exercida s\u2019ha limitat a l\u2019\u00fas d\u2019armes, porres i tancs, a la insinuaci\u00f3 en els punts de control o a la veu an\u00f2nima que declara el toc de queda, l\u2019eco de la qual acompanya les patrulles a peu o motoritzades. Aquesta contenci\u00f3 en l\u2019\u00fas de la for\u00e7a \u00e9s precisament el tipus de viol\u00e8ncia m\u00e9s utilitzada, la que \u00e9s present a tot arreu, que pot aflorar sobtadament gaireb\u00e9 en qualsevol lloc i moment i que coacciona els moviments dels palestins i suposa un gran impacte en les seves activitats. La viol\u00e8ncia suspesa \u00e9s efectiva sense haver de fer eclosi\u00f3, ja que prohibeix, impedeix, retarda i complica les activitats m\u00e9s simples, mina qualsevol prefer\u00e8ncia, redueix les activitats di\u00e0ries, embogeix les persones i, de vegades, fins i tot mata. En ocasions, el seu impacte \u00e9s fins i tot m\u00e9s catastr\u00f2fic que el de la viol\u00e8ncia espectacular.<\/p>\n

Tanmateix, com m\u00e9s gran \u00e9s la pres\u00e8ncia de la viol\u00e8ncia suspesa, menor \u00e9s la l\u00ednia que la separa de l\u2019esclat. No fa molt (pel novembre-desembre de 2004), la premsa israeliana es va fer ress\u00f3 d\u2019una nova onada de \u201cq\u00fcestionaments morals\u201d i \u201cautoreflexi\u00f3\u201d centrant una altra vegada l\u2019atenci\u00f3 en el \u201ccomportament immoral\u201d dels soldats israelians als Territoris i esfor\u00e7ant-se per descriure les operacions militars d\u2019acord amb certes premisses morals que se suposa regulen i legitimen la viol\u00e8ncia. Gaireb\u00e9 cada setmana, la premsa revela un nou incident en el qual la viol\u00e8ncia suspesa esclata i resulta en ocasions mortal, sense que sigui sancionada. En esmentar aquests esdeveniments suposadament excepcionals i terribles, molts obliden que el que caldria q\u00fcestionar \u00e9s la viol\u00e8ncia suspesa que porta la pres\u00e8ncia de les tropes israelianes en territori palest\u00ed i que les condicions que permeten el salt de la suspensi\u00f3 a l\u2019espectacular varien constantment. No hi ha cap norma que regeixi la pres\u00e8ncia de la viol\u00e8ncia suspesa ni les condicions que dicten la seva erupci\u00f3. Amb massa freq\u00fc\u00e8ncia, aquesta es tradueix en espectacles de mort i destrucci\u00f3 en els quals \u201cl\u2019inesperat-sempre-era-all\u00f2-d\u2019esperar\u201d. Al mateix temps aquesta viol\u00e8ncia es coagula en la suspensi\u00f3 i en la pres\u00e8ncia de tropes, visible i amena\u00e7adora, o en la invisibilitat d\u2019\u201dunitats especials\u201d, \u201cinstigadors\u201d i \u201cterroristes\u201d.<\/p>\n

Els Territoris Ocupats s\u2019han convertit en una \u201czona d\u2019indistinci\u00f3\u201d6<\/sup> entre ambd\u00f3s tipus de viol\u00e8ncia en la qual el cos ocupat es troba constantment exposat a tot tipus de perills, desemparament i abandonament. L\u2019\u201cesc\u00e0ndol moral\u201d que susciten alguns dels esmentats esclats de viol\u00e8ncia podria llegir-se com un intent d\u2019establir una important distinci\u00f3 entre una forma de viol\u00e8ncia i una altra i en la seva aparen\u00e7a de legitimitat, aix\u00ed com el control del salt d\u2019una a l\u2019altra. Tot aix\u00f2 succeeix en un moment en qu\u00e8 l\u2019esmentat control de la distinci\u00f3 i la transici\u00f3 entre ambdues, crucial per racionalitzar les operacions de l\u2019aparell del poder, es veu amena\u00e7at per noves t\u00e8cniques de segregaci\u00f3 i control de moviments que el mateix aparell ha posat en pr\u00e0ctica recentment7<\/sup>.<\/p>\n

Per\u00f2 fins i tot ara, despr\u00e9s de la s\u00e8rie d\u2019\u201cinci-dents immorals\u201d apareguts a la premsa i en vista del gran augment i l\u2019abast dels enfrontaments entre tropes israelianes i mil\u00edcies palestines disperses, la for\u00e7a acumulada als diversos instruments de viol\u00e8ncia no empitjora. Poques vegades es creua el llindar de la viol\u00e8ncia espectacular8<\/sup> ja que, en la majoria dels casos, la poblaci\u00f3 ocupada prefereix obeir, girar cua, renunciar a queixar-se, esperar a la cua, desvestir-se, posar-se davant de la c\u00e0mera, baixar la veu o callar. La seva resist\u00e8ncia es neutralitza sense haver de rec\u00f3rrer a l\u2019esmentada viol\u00e8ncia. Encara que aquest \u00e8xit \u00e9s ef\u00edmer ja que, per generar-lo, el poder necessita una viol\u00e8ncia suspesa cada vegada m\u00e9s intensa, m\u00e9s amena\u00e7adora i amb esclats cada vegada m\u00e9s freq\u00fcents de viol\u00e8ncia espectacular a causa de la creixent p\u00e8rdua de poder dissuasiu de la primera. L\u2019esmentada p\u00e8rdua de poder no es deu a una reducci\u00f3 de pres\u00e8ncia militar (que nom\u00e9s augmenta), sin\u00f3 al fet que els palestins tenen cada vegada menys res a perdre. Per aconseguir la mateixa submissi\u00f3, les mostres de poder han de ser m\u00e9s imposants.<\/p>\n

La pres\u00e8ncia de la viol\u00e8ncia suspesa es fa necess\u00e0ria i s\u2019intensifica a causa que l\u2019aparell governamental als Territoris manca dels tres tipus de control que, sota circumst\u00e0ncies normals, li permetrien confiar en l\u2019\u00fas de signes i s\u00edmbols de viol\u00e8ncia suspesa, reduir la seva visibilitat i evitar rec\u00f3rrer a l\u2019espectacular. En primer lloc,<\/em> no hi ha una legislaci\u00f3: el sistema legal al complet es troba en suspensi\u00f3, substitu\u00eft per una s\u00e8rie de mandats ad hoc<\/em> i regulacions que canvien constantement9<\/sup>. La naturalesa arbitr\u00e0ria del poder fa que les normes no siguin efectives llevat que vagin acompanyades de viol\u00e8ncia suspesa visible. L\u2019aparell dirigent necessita una pres\u00e8ncia ingent d\u2019aquest tipus de viol\u00e8ncia per a simplement dictar i modificar normes i aplicar-les en el control del comportament dels ocupats. I aquests la necessiten per saber-les i comprendre qu\u00e8 s\u2019espera d\u2019ells: com anar a treballar, a l\u2019escola, per on passar per anar a comprar pa o com posar una bomba.<\/p>\n

En segon lloc<\/em>, l\u2019aparell del poder manca d\u2019es-pais on impartir disciplina, a part de les presons i els camps de detenci\u00f3, el paper dels quals no \u00e9s educar, adoctrinar o reformar, sin\u00f3 excloure i intimidar subjectes no desitjats pel poder. En tercer lloc<\/em>, i pel que fa a la poblaci\u00f3 palestina, tampoc no existeix un aparell ideol\u00f2gic que compleixi aquesta funci\u00f3, ni per mitj\u00e0 de pr\u00e0ctiques disciplin\u00e0ries, ni de forma independent. \u00d2bviament el poder governant a Israel est\u00e0 profundament imbu\u00eft de producci\u00f3 ideol\u00f2gica, per\u00f2 els seus consumidors s\u00f3n els seus propis ciutadans.10<\/sup> La sublevaci\u00f3 palestina ha eliminat pr\u00e0cticament la possibilitat que el govern israeli\u00e0 pugui servir-se de mitjans ideol\u00f2gics o d\u2019adoctrinament per governar la poblaci\u00f3 palestina. El poder es mostra incapa\u00e7 de modelar-los i convertir-los en els seus s\u00fabdits. Amb l\u2019aplicaci\u00f3 de les lleis en suspens i sense aparell disciplinari i ideol\u00f2gic, els palestins dels Territoris no poden convertir-se en s\u00fabdits d\u2019Israel, al contrari del que succeeix amb els palestins ciutadans israelians. El palest\u00ed ocupat no \u00e9s un s\u00fabdit, ni segons l\u2019accepci\u00f3 moderna del terme ni segons la seva antiga accepci\u00f3 llatina: a difer\u00e8ncia del s\u00fabdit modern, el palest\u00ed no se\u2019l reconeix com a receptor de drets ni com a font de coneixement i acci\u00f3. Per\u00f2 tampoc no \u00e9s un subjectus<\/em>, alg\u00fa que, a difer\u00e8ncia d\u2019un esclau, obe\u00efa el seu amo per convicci\u00f3 i voluntat pr\u00f2pia i la submissi\u00f3 del qual s\u2019inseria en una cadena de submissions i autoritzacions de la qual fins i tot el sobir\u00e0 en formava part11<\/sup>. El palest\u00ed que es troba sota l\u2019ocupaci\u00f3 no \u00e9s ni s\u00fabdit ni ciutad\u00e0. \u00c9s un no-ciutad\u00e0 subjecte a un poder governant de qui no \u00e9s s\u00fabdit i al que obeeix per un temor manifest a la seva autoritat, una cosa que rep com a pura agressi\u00f3 i arbitrarietat. Pol\u00edticament \u00e9s un mer objecte del poder, tant un objectiu d\u2019aquest com un obstacle que se li oposa i interfereix al seu cam\u00ed. A ulls del poder, \u00e9s un destinatari d\u2019acci\u00f3 simb\u00f2lica, concebut abans que res per ser receptor d\u2019acci\u00f3 violenta. La resist\u00e8ncia pot aflorar cada vegada que gosi replicar-li al govern, intentant aconseguir la seva posici\u00f3.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, desprove\u00eft de la mediaci\u00f3 de la llei, la ideologia i la disciplina, el poder governant ha d\u2019intensificar la pres\u00e8ncia de la viol\u00e8ncia suspesa i rec\u00f3rrer a la viol\u00e8ncia espectacular, sempre a punt d\u2019entrar en joc. En lloc d\u2019educar i disciplinar els seus s\u00fabdits, el poder fereix els seus cossos i destrossa les seves propietats. El c\u00e0stig ja no s\u2019associa a la llei sin\u00f3 a la resist\u00e8ncia, a qualsevol pres\u00e8ncia que se li dirigeixi en altres termes que no siguin els seus. I la viol\u00e8ncia espectacular no es limita al c\u00e0stig i al compliment de la llei, sin\u00f3 que serveix principalment per preservar la for\u00e7a dissuasiva de la mateixa viol\u00e8ncia suspesa. La resist\u00e8ncia, la reclamaci\u00f3 de llibertat i espai propi al mig dels esfor\u00e7os controladors del poder, li brinda a aquest l\u2019excusa perfecta per passar del control a la destrucci\u00f3, convertint els focus de resist\u00e8ncia en zones de destrucci\u00f3. No obstant aix\u00f2, es pot esmentar que, en la majoria d\u2019incidents violents que porten destrucci\u00f3, (de llocs, cases, carreteres, infraestructures i tot all\u00f2 que Amira Hass anomena \u201carmes de construcci\u00f3 lleugera\u201d i que han transformat l\u2019espai habitat de Palestina), aquesta \u00e9s el resultat d\u2019unes pol\u00edtiques dissenyades per aniquilar l\u2019entorn material sense tocar els cossos de les persones de forma directa.<\/p>\n

Els ciutadans que s\u00f3n bons s\u00fabdits del seu govern interioritzen el poder en major o menor grau, mentre els no-ciutadans, subjugats a un poder arbitrari que posa la llei en suspens i actua sense cap tipus de mediaci\u00f3, no interioritzen res de res. Per a ells, el poder ha d\u2019actuar mostrant-se obertament, sent present a la superf\u00edcie que controla. El poder nom\u00e9s s\u2019ent\u00e9n com a quelcom extern, visible, una for-\u00e7a amena\u00e7adora sempre present en la interacci\u00f3 entre els esclats de la viol\u00e8ncia espectacular i el desastre i la pres\u00e8ncia creixent de la viol\u00e8ncia suspesa. En ser no-ciutadans, els palestins manquen de qualsevol eina legal per negociar amb el poder la manera en la qual se\u2019ls governa12<\/sup>. Aix\u00ed que, si no volen oferir resist\u00e8ncia oberta ni obeir submisament, l\u2019\u00fanic que els queda \u00e9s intentar eludir el poder o enganyar-lo amb improvisacions, simulacions i dissimulacions de tot tipus per evitar semblar sospitosos. Encara que sempre ho semblaran, almenys mentre continu\u00efn sent capa\u00e7os de replicar al poder. Per a aquest, la resist\u00e8ncia no \u00e9s nom\u00e9s les accions palestines, sin\u00f3 la seva mera pres\u00e8ncia i identitat.<\/p>\n

El govern israeli\u00e0 rebutja que l\u2019\u00fas continuat de la viol\u00e8ncia de tot tipus pugui encoratjar la resist\u00e8ncia violenta i engendrar m\u00e9s viol\u00e8ncia que la que pret\u00e9n evitar. Despr\u00e9s de cada atac terrorista, els portaveus israelians s\u2019afanyen a declarar que mai no hi ha prou prevenci\u00f3, pel que no queda m\u00e9s remei que emprar encara m\u00e9s viol\u00e8ncia per prevenir la viol\u00e8ncia imprevisible. Periodistes, pol\u00edtics i ciutadans repeteixen sense pensar aquests clix\u00e9s en els quals la viol\u00e8ncia sempre es presenta com a preventiva. La viol\u00e8ncia es genera per prevenir la viol\u00e8ncia13<\/sup>. Aquesta \u201cviol\u00e8ncia per prevenir la viol\u00e8ncia\u201d (VPV) assumeix l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una font inesgotable d\u2019ella, que no s\u2019ha de materialitzar. Tot palest\u00ed constitueix, amb la seva mera pres\u00e8ncia, una font i un destinatari de viol\u00e8ncia suspesa. Per\u00f2, a difer\u00e8ncia de la pres\u00e8ncia visible i molesta d\u2019aquest tipus de viol\u00e8ncia al b\u00e0ndol israeli\u00e0, l\u2019amena\u00e7a palestina \u00e9s principalment clandestina, sent molt dif\u00edcil deixar-la al descobert. Per a aix\u00f2 cal amena\u00e7ar, restringir el moviment, controlar-lo, infiltrar-se en llocs per controlar-los i controlar-los per infiltrar-se, practicar arrests per fer investigacions i investigar per practicar arrests, destruir terres de cultiu per desemmascarar i desemmascarar per destruir terres de cultiu, imposar el toc de queda, el confinament i l\u2019estat de setge per restringir el moviment, i viceversa. Aix\u00ed doncs, la VPV \u00e9s tan productiva com destructiva. Transforma l\u2019espai, crea noves construccions, inventa instruments i m\u00e8todes de control i produeix i distribueix ansietats, amenaces, rumors i riscs innumerables. Aquesta viol\u00e8ncia t\u00e9 un car\u00e0cter totalitzador; es diu que sense ella tothom ser\u00e0 abandonat; per\u00f2, al donar-li via lliure, qualsevol pot ser abandonat. Sempre est\u00e0 en funcionament, no ha de cessar un moment, mai no fa vacances i \u00e9s aqu\u00ed per quedar-se. Tot l\u2019espai israeliano-palest\u00ed es troba dominat per aquesta l\u00f2gica absurda.<\/p>\n

Walter Benjamin va proposar una \u00fatil distinci\u00f3 (\u00fatil en condicions pol\u00edtiques \u201cnormals\u201d) entre viol\u00e8ncia fundadora, en el cas d\u2019una revoluci\u00f3 o cop d\u2019estat, i viol\u00e8ncia conservadora de dret, en el cas de l\u2019acci\u00f3 d\u2019un ex\u00e8rcit la finalitat del qual \u00e9s complir la legalitat.14<\/sup> La viol\u00e8ncia suspesa que descrivim sembla quedar-se fora d\u2019aquesta definici\u00f3, ni conserva el dret ni funda un nou ordre legal, ni tan sols no desdibuixa el contorn d\u2019ambdues. Benjamin desconstrueix la seva pr\u00f2pia definici\u00f3 en argumentar que les pol\u00edtiques d\u2019un poder \u201csense forma\u201d, la pres\u00e8ncia del qual \u00e9s \u201cintangible, omnipresent i fantasmal\u201d, s\u00f3n per fundar noves lleis i preservar-les, en una idea que tamb\u00e9 desenvolupa Derrida en un dels seus famosos treballs15<\/sup>. Tanmateix, l\u2019ambig\u00fcitat, inherent en la viol\u00e8ncia, que \u00e9s tamb\u00e9 fundadora quan conserva, i conservadora quan funda, no es pot aplicar a la viol\u00e8ncia suspesa. Mentre la viol\u00e8ncia policial o militar de la qual parlen Benjamin i Derrida \u00e9s fundadora i conservadora alhora<\/em>, la viol\u00e8ncia suspesa no \u00e9s ni<\/em> una cosa ni<\/em> l\u2019altra.<\/p>\n

Als Territoris Ocupats, la viol\u00e8ncia suspesa s\u2019aplica quan el dret est\u00e0 en suspens total i no hi ha cap intent de crear un sistema legal alternatiu. L\u2019esmentada viol\u00e8ncia no conserva el dret, sin\u00f3 la seva suspensi\u00f3 i constitueix, no una nova legislaci\u00f3, sin\u00f3 una situaci\u00f3 de no-llei, que mant\u00e9 i recrea sense cessar. No obstant aix\u00f2, cal assenyalar que el dret no s\u2019ha abolit, nom\u00e9s susp\u00e8s, el que significa que, al contrari del que succeeix en una situaci\u00f3 d\u2019anarquia com a resultat d\u2019una guerra civil o una cat\u00e0strofe provocada, el sistema legal no es nega. De fet, la seva negaci\u00f3 total tamb\u00e9 es troba suspesa. La pres\u00e8ncia ubiqua i cada vegada m\u00e9s intensa de la viol\u00e8ncia suspesa deixa en estat de suspensi\u00f3 no solament el dret, sin\u00f3 tamb\u00e9 una possible erupci\u00f3 de viol\u00e8ncia generalitzada en forma de \u201cguerra total\u201d o de cat\u00e0strofe espectacular de gran magnitud.<\/p>\n

Les autoritats israelianes i la majoria de la seva poblaci\u00f3 representen i justifiquen aquesta viol\u00e8ncia en nom de la \u201cseguretat\u201d i la necessitat de protegir els ciutadans d\u2019Israel de la versi\u00f3 palestina de viol\u00e8ncia espectacular. Al nostre parer, l\u2019impacte restrictiu real de la VPV no repercuteix en els terroristes palestins, sin\u00f3 en la maquin\u00e0ria de guerra israeliana. Es tracta d\u2019una forma de viol\u00e8ncia que el seu aparell militar utilitza per imposar restriccions i evitar l\u2019eclosi\u00f3 total, despr\u00e9s de tanta suspensi\u00f3, del poder destructiu acumulat i desplegat als territoris. En gaireb\u00e9 cada gran enfrontament es reprodueix la fantasia d\u2019aquestes eclosions catastr\u00f2fiques. En ocasions, les operacions militars es conceben i es presenten com a petits exercicis de futures operacions a major escala, o que cal tenir preparades per si de cas. Sempre hi pot haver una matan\u00e7a m\u00e9s terrible que l\u2019actual en un barri palest\u00ed o en un camp de refugiats. El que dura dies pot prolongar-se mesos. Es poden detenir, deportar i matar a m\u00e9s palestins, dinamitar m\u00e9s cases i arrabassar o \u201cexposar\u201d m\u00e9s terres cultivables. Sempre existeix una ra\u00f3 pol\u00edtica i moral per mantenir una operaci\u00f3 en el seu estat i abast actuals, \u201climitats\u201d, posposar la pr\u00f2xima fase, retirar-se abans de temps i, encara aix\u00ed, declarar \u201cque s\u2019han assolit tots els objectius\u201d. Mentre continu\u00ef sent flexible la difer\u00e8ncia entre la irrupci\u00f3 fantasmag\u00f2rica del poder de la viol\u00e8ncia i el poder real, mentre el llindar d\u2019all\u00f2 tolerable continu\u00ef despla\u00e7ant-se i les persones s\u2019acostumin de forma alarmant a tipus de viol\u00e8ncia que fins fa poc els escandalitzaven, la cat\u00e0strofe real o desastre de gran magnitud quedar\u00e0 sempre llunya-na. De l\u2019\u00fanic desastre del qual existeixen indicis i que, per tant, es pot abordar, \u00e9s el que avan\u00e7a sigilosament i es fa cr\u00f2nic. La cat\u00e0strofe espectacular s\u2019ha de posposar sempre. Les autoritats israelianes permeten la participaci\u00f3 d\u2019organismes com les ONG locals, els observadors internacionals i les ag\u00e8ncies, per\u00f2 nom\u00e9s per cooperar amb ells en l\u2019abastament d\u2019ajuda humanit\u00e0ria quan el perill de cat\u00e0strofe \u00e9s massa imminent.<\/p>\n

La viol\u00e8ncia suspesa permet a l\u2019aparell dirigent funcionar sense llei, disciplina, ni ideologia, encara que tamb\u00e9 sense guerra ni cat\u00e0strofe. Els Territoris Ocupats es troben a les portes de la llei i gaireb\u00e9 al l\u00edmit de la guerra i la cat\u00e0strofe, per\u00f2 mai no arriben del tot. En les actuals circumst\u00e0ncies, amb un ex\u00e8rcit israeli\u00e0 enfrontat a uns quants grups terroristes disseminats i mal armats, l\u2019esclat de la guerra portaria \u00e8xodes i fins i tot matances massives de civils. Com que els Territoris ja s\u00f3n ocupats i l\u2019enemic no t\u00e9 ni govern ni ex\u00e8rcit, l\u2019\u00fanic objectiu de la guerra seria reduir dr\u00e0sticament el nombre de no-ciutadans, no-s\u00fabdits subjugats al poder israeli\u00e0, per acabar del tot amb la seva exist\u00e8ncia com a \u00e9ssers pol\u00edtics. No obstant aix\u00f2, els palestins no han estat aniquilats, ni assimilats, ni expulsats massivament ni integrats. Es troben regits per l\u2019estat israeli\u00e0 com a \u00e9ssers humans temporals, exclosos d\u2019aquest, atesos mitjan\u00e7ant l\u2019abandonament, com a nous tipus d\u2019homini sacri<\/em>, en el sentit que Giorgio Agamben li d\u00f3na al terme16<\/sup>. La viol\u00e8ncia suspesa instal\u00b7lada en l\u2019aparell de poder deixa la soluci\u00f3 final en suspens. La suspensi\u00f3 de la pres\u00e8ncia i la pres\u00e8ncia de la suspensi\u00f3 de la guerra total o cat\u00e0strofe, d\u2019una banda, i la de la instauraci\u00f3 del dret per l\u2019altra, constitueixen els dos pols que estructuren el r\u00e8gim israeli\u00e0.<\/p>\n

Creiem que la reflexi\u00f3 entorn del mur ha de comen\u00e7ar des de la comprensi\u00f3 d\u2019aquests fets. En aparen\u00e7a el mur constitueix una perfecta m\u00e0quina arquitect\u00f2nica i geoestrat\u00e8gica de viol\u00e8ncia suspesa. Concebut com a eina de seguretat, est\u00e0 pensat per reduir el nombre d\u2019\u00e8xits en els atacs terroristes. Per la seva part el govern l\u2019ha presentat com una mesura efectiva17<\/sup>. Pel que sembla, s\u2019afirma que no solament redueix la viol\u00e8ncia espectacular palestina, sin\u00f3 que tamb\u00e9 cont\u00e9, o com a m\u00ednim redueix, la necessitat de resposta violenta israeliana. Encara que precisament per ser un mecanisme \u00fatil de VPV, perfectament integrat a l\u2019estructura actual de llocs de control, controls de carretera i circumval\u00b7lacions, el mur multiplica la pres\u00e8ncia de viol\u00e8ncia suspesa i augmenta de forma dram\u00e0tica el seu efecte destructiu, creant les condicions d\u2019un estat de desastre cr\u00f2nic per als habitants palestins de Palestina.<\/p>\n

A punt de la cat\u00e0strofe<\/strong><\/p>\n

La comesa del mur \u00e9s assegurar el tancament pr\u00e0ctic, potencial i virtual dels Territoris Ocupats de Palestina i la seva separaci\u00f3 total de \u201cel que seria\u201d Israel, sigui quin sigui el seu tra\u00e7at, i dels assentaments jueus dins dels territoris. El que t\u00e9 de nou no \u00e9s el tancament en si mateix, sin\u00f3 la seva imposici\u00f3 i compliment sense excepcions, aix\u00ed com la presumpci\u00f3 que el tancament total sigui possible. Quan s\u2019aplica la llei marcial o se sotmet al control policial en casos d\u2019emerg\u00e8ncia, el tancament declarat d\u2019una zona es fa efectiu molt abans que el seu tancament arquitect\u00f2nic, si \u00e9s que aquest arriba a succeir. La delineaci\u00f3 d\u2019un espai com a tancat i el tancament com a qualitat d\u2019un espai s\u00f3n conceptes que, encara que no necess\u00e0riament, solen recolzar-se en obstacles materials. Murs, tanques i dics poden ajudar a erigir l\u2019esmentat tancament, per\u00f2 tamb\u00e9 poden significar un obstacle per al moviment sense promoure un sistema de tancament total. La resist\u00e8ncia, longitud o profunditat d\u2019aquestes construccions dep\u00e8n tant de la resist\u00e8ncia que generi el tancament com de la voluntat d\u2019imposici\u00f3 d\u2019aquest. El mur no \u00e9s l\u2019eina que crea <\/em>el tancament, sin\u00f3 la que imposa i mant\u00e9 un sistema de clausura ja existent davant una creixent resist\u00e8ncia a la geografia de la separaci\u00f3<\/em> en cercles locals i internacionals, i la que encarna una voluntat cada vegada m\u00e9s gran d\u2019imposar la separaci\u00f3 total sense respectar cap tra\u00e7at geopol\u00edtic<\/em>.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 es fa evident en adonar-nos de qu\u00e8 ja fa molt temps que els Territoris Ocupats han estat a\u00efllats o, almenys, preparats per poder ser a\u00efllats de la resta del m\u00f3n. El primer tancament total de la zona es va declarar el 1991, durant la guerra de l\u2019Iraq. Durant m\u00e9s de sis setmanes, els espais palestins dins dels Territoris Ocupats van quedar separats de l\u2019exterior i de les zones jueves que hi ha en el seu interior, convertint-se en camps de reclusi\u00f3 per als habitants palestins. El que inicialment era una mesura extrema, rotunda i poc sofisticada, adoptada arran d\u2019una situaci\u00f3 excepcional, s\u2019ha convertit des de fa temps en una rutina. Aquest tancament s\u2019ha transformat en un sofisticat aparell sui generis<\/em>, integrat per un conjunt d\u2019eines arquitect\u00f2niques, d\u2019observaci\u00f3 i militars quasi<\/em> legals que circumscriuen l\u2019espai, l\u2019a\u00efllen i controlen per on i en quina mesura es pot penetrar en ell. Aquesta transformaci\u00f3 va tenir lloc sobretot durant els anys d\u2019Oslo, a l\u2019empara del proc\u00e9s de pau del mateix nom. Els Territoris s\u2019ha convertit en un puzle d\u2019espais semia\u00efllats els l\u00edmits del quals es poden redefinir en qualsevol moment per decisi\u00f3 capritxosa o estrat\u00e8gica dels comandants israelians locals. Cada un es troba connectat o desconnectat dels altres segons decrets militars impredictibles que, en q\u00fcesti\u00f3 de minuts o d\u2019hores, converteixen cada tros de territori en un camp a\u00efllat. La segona Intifada va accelerar el proc\u00e9s i va servir de pretext per a la consolidaci\u00f3 d\u2019aquest mecanisme de dominaci\u00f3, present molt abans de l\u2019inici de la seva aplicaci\u00f3. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 el va obligar a fer-se m\u00e9s visible (m\u00e9s tard reprendrem aquest tema).<\/p>\n

Per\u00f2, on s\u00f3n exactament \u201cels Territoris\u201d? La Green Line<\/em> (L\u00ednia Verda) que suposadament separa Israel del territori palest\u00ed ocupat per Israel el 1967, fa temps que ja no existeix, tan sols persisteix en els mapes de les autoritats palestines i els israelians d\u2019esquerres per marcar la separaci\u00f3 entre les forces jordanes i israelianes declarada per l\u2019acord d\u2019armistici de 1949, i la l\u00ednia que esperem que un dia separi l\u2019estat d\u2019Israel d\u2019un futur estat palest\u00ed. Al llarg i als costats d\u2019aquesta L\u00ednia Verda, s\u2019ha aixecat molts pobles i llogarrets que, junt amb les antigues poblacions israelianes (tant \u00e0rabs com jueves), conformen l\u2019anomenada Seam Line<\/em> (tradu\u00efda de vegades com \u201cl\u00ednia o zona de juntura\u201d), una franja de terra llarga i ampla. Tant per a civils, soldats i colons israelians, com per als palestins, els \u201cTerritoris\u201d comencen on acaba la Seam Line<\/em>, encara que mai no s\u2019ha dibuixat un mapa d\u2019aquest l\u00edmit. Es tracta d\u2019una l\u00ednia flexible, que pot renovar-se a diari sobre el mapa i sobre el terreny segons les \u201cnecessitats del moment\u201d. Fa poc, aquestes necessitats van significar una s\u00e8rie de tancaments locals i el tancament herm\u00e8tic de les zones palestines, totes elles en grau major o menor. Segons la definici\u00f3 m\u00e9s prudent, i potser la m\u00e9s encertada, el terme \u201cTerritoris\u201d designa en realitat tota aquella zona que pot ser tancada sense av\u00eds i sense m\u00e9s proc\u00e9s previ que el decret que emeti un general de l\u2019ex\u00e8rcit. La zona \u201cclausurable\u201d no t\u00e9 perqu\u00e8 tancar-se en la seva totalitat o a un mateix temps. En el cas de circumst\u00e0ncies extremes, com la guerra de l\u2019Iraq o alguna operaci\u00f3 militar important, aix\u00ed com en dates assenyalades, com les vacances de l\u2019Any Nou jueu, la Pasqua jueva o el Dia de la Independ\u00e8ncia, el tancament suposa una mesura per englobar tota la zona, mentre en altres ocasions, aquest \u00e9s parcial i local i nom\u00e9s serveix com a recurs de divisi\u00f3 i separaci\u00f3.<\/p>\n

L\u2019autoritat per declarar una \u00e0rea \u201czona militar tancada\u201d no es limita als Territoris Palestins, sin\u00f3 que l\u2019ostenten els ex\u00e8rcits en ambd\u00f3s costats de la L\u00ednia Verda, com parteix de la llei promulgada durant l\u2019estat d\u2019emerg\u00e8ncia en l\u2019\u00e8poca del Mandat Brit\u00e0nic i que no ha estat eliminada per la legislaci\u00f3 israeliana. Despr\u00e9s del desmantellament del r\u00e8gim militar imposat en pobles i llogarrets \u00e0rabs entre 1948 i 1966, aquesta mesura s\u2019ha usat en diverses ocasions a les zones on viuen \u00e0rabs israelians i bedu\u00efns, per\u00f2 gaireb\u00e9 mai a les zones jueves. I mentre des de 1966, per als ciutadans israelians el tancament s\u2019ha donat nom\u00e9s en casos excepcionals, des de 1991 els no-ciutadans palestins el viuen com a norma. En l\u2019actualitat, les \u201czones clausurables\u201d palestines es representen, organitzen, articulen i coordinen a trav\u00e9s dels tres mapes inabastables que utilitzen els principals grups que habiten i es desplacen per la zona: els residents palestins, els colons jueus i els soldats israelians.18<\/sup><\/p>\n

Els membres dels tres grups no poden coexistir als mateixos llocs i encara menys residir de forma permanent. Amb prou feines poden despla\u00e7ar-se per les mateixes carreteres i quan ho fan, les utilitzen de forma molt diferent. Per als soldats, l\u2019espai sencer \u00e9s permeable, cap lloc no resulta inaccessible19<\/sup> i no hi ha cap amagatall que se\u2019ls escapi, encara que penetrar en alguns enclavaments pot ser m\u00e9s dif\u00edcil i treball\u00f3s que en d\u2019altres. Els tancaments i les restriccions afecten tant a palestins com a colons, encara que de forma molt diferent: mentre per als colons el tancament herm\u00e8tic del seu espai i la limitaci\u00f3 de moviments s\u00f3n mitjans per protegir-los, per als palestins les mateixes mesures s\u00f3n elements d\u2019intrusi\u00f3 i penetraci\u00f3, una xarxa per al desplegament de la viol\u00e8ncia i un pretext i un s\u00f2lid refor\u00e7 per als seus esclats espectaculars.<\/p>\n

Els tres mapes inabastables representen i reprodueixen el constant esfor\u00e7 per mantenir separats jueus i palestins. La segregaci\u00f3 \u00e8tnica es troba a gaireb\u00e9 totes les zones residencials, llocs de treball, zones comercials i, sobretot, les carreteres que les uneixen, encara que no de forma igual d\u2019estricta, formal o efectiva a tot arreu. No obstant aix\u00f2, el desplegament d\u2019assentaments de colons i bases militars al llarg de Cisjord\u00e0nia, junt amb les poques instal\u00b7lacions d\u2019infraestructures econ\u00f2miques i m\u00e8diques amb les quals compta la zona, provoquen que cap grup no pugui quedar-se quiet a la seva pr\u00f2pia zona, movent-se nom\u00e9s per les carreteres interiors i sense creuar l\u2019espai de d\u2019altres. La fricci\u00f3 constant entre els membres dels tres grups es fa inevitable i provoca m\u00e9s intents per mantenir la separaci\u00f3 que, al seu torn, originen noves friccions. El mur forma part del vell somni de posar fi a la fricci\u00f3 i mantenir les zones separades, tan \u201cnetes\u201d i \u201cpures\u201d com sigui possible. Per\u00f2 com gaireb\u00e9 totes les eines locals de segregaci\u00f3, el mur tamb\u00e9 significa una divisi\u00f3 que tan sols resitua el lloc de fricci\u00f3, el moment de trobar-se i la manera de contaminar \u201cespais est\u00e8rils\u201d.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, l\u2019espai no solament se segrega \u00e8tnicament i funcionalment, sin\u00f3 que la seva pr\u00f2pia organitzaci\u00f3 origina l\u2019esmentada segregaci\u00f3. Alhora, el control de moviments que exerceix l\u2019ex\u00e8rcit israeli\u00e0, al costat de la llibertat de qu\u00e8 ell mateix gaudeix, serveix per integrar all\u00f2 que est\u00e0 constantment segregat. La viol\u00e8ncia que s\u2019usa per imposar la segregaci\u00f3 espacial o per irrompre en espais tancats vincula ambd\u00f3s costats de tota frontera a l\u2019aparell de poder que els engloba. Per tant, el desplegament de la viol\u00e8ncia suspesa i l\u2019esclat ocasional de l\u2019espectacular integren all\u00f2 que ha estat segregat espacialment mentre, alhora, la distribuci\u00f3 del poder torna a segregar el que la viol\u00e8ncia en estat pur ha integrat. Tot i aix\u00ed, la dial\u00e8ctica no \u00e9s sim\u00e8trica, doncs, al cap i a la fi, l\u2019espai de l\u2019ex\u00e8rcit tamb\u00e9 inclou el dels colons i dels palestins i els comprimeix en un sol, modificant el seu contorn, redibuixant els l\u00edmits i imposant noves maneres d\u2019interconnexi\u00f3 entre ells.<\/p>\n

Naturalment, existeix un altre espai que s\u2019esgrimeix com a superior: l\u2019espai imaginari dels colons, la Terra d\u2019Israel completa (Eretz Israel hashlema<\/em>) que, te\u00f2ricament, compr\u00e8n la zona palestina i la de l\u2019ex\u00e8rcit. El seu equivalent tangible seria un mapa que inclogu\u00e9s la repartici\u00f3 de terres, la planificaci\u00f3 mediambiental i arquitect\u00f2nica, les \u201cavan\u00e7ades\u201d i \u201campliacions\u201d de nous barris i poblacions recents, que no mostren cap respecte pels seus ve\u00efns. Aquest \u00e9s l\u2019espai de colonitzaci\u00f3, constantment en canvi. Es diu sovint que l\u2019ex\u00e8rcit es limita a seguir les iniciatives dels colons i a protegir-los de la viol\u00e8ncia palestina all\u00e0 on siguin i que no at\u00e9n als palestins cada vegada que els jueus entren i surten de seu camps i horts. No obstant aix\u00f2, per gran que sigui la import\u00e0ncia geopol\u00edtica del colonitzat o per poderosa que sigui la peculiar combinaci\u00f3 entre espai imaginari i la seva representaci\u00f3 detallada als mapes de planificaci\u00f3 de l\u2019entorn, la realitat \u00e9s que l\u2019autoritat i la capacitat per decretar i imposar el tancament d\u2019un espai colonitzat i decidir les excepcions recau \u00fanicament en els comandaments de l\u2019ex\u00e8rcit, no en els l\u00edders colons. Per molt que aquests irrompin tant en espais militars com palestins per redefinir els seus l\u00edmits amb avan\u00e7ades, incursions en pobles i cultius, i controls en carreteres de circumval\u00b7laci\u00f3, tots ells \u201cil\u00b7legals\u201d, la segregaci\u00f3 espacial i la (re)integraci\u00f3 tan sols poden tenir lloc per mitj\u00e0 de la pres\u00e8ncia militar i l\u2019articulaci\u00f3 de l\u2019esmentat espai en el seu llenguatge i els seus mapes. I \u00e9s m\u00e9s; \u00fanicament el sobir\u00e0 (encarnat pel govern, el ministre de defensa, el cap del gabinet o el comandant local), de la mateixa manera que t\u00e9 autoritat per decidir les excepcions, \u00e9s qui pot declarar l\u2019\u201dabandonament\u201d o la retirada, de qualsevol tipus, de certs espais. L\u2019excepci\u00f3 i l\u2019exclusi\u00f3 serveixen per reapropiar-se d\u2019all\u00f2 excl\u00f2s i reestablir el dret20<\/sup>, mentre que l\u2019\u201cabandonament\u201d o la retirada s\u00f3n eines per recuperar el control de la zona i reinstaurar el poder de l\u2019ocupant.<\/p>\n

D\u2019aquesta manera, l\u2019anomenat pla de retirada serveix per recuperar el control i reafirmar la seva autoritat a la Franja de Gaza. Sense jutjar les seves altres intencions, aquest ja ha aconseguit l\u2019efecte desitjat, (fins i tot molt abans que qualsevol colon abandoni la seva casa per for\u00e7a) i continuar\u00e0 sent una de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies si mai no arriba a materialitzar-se. El mateix succeeix amb el mur. Molt abans de concloure el projecte, i en diversos llocs molt abans de comen\u00e7ar a erigir-lo, l\u2019espai s\u2019ha redefinit i redistribu\u00eft, donant lloc a noves reparticions de terra, restriccions de moviment i m\u00e8todes per reintegrar l\u2019espai que el mur, planejat o ja constru\u00eft, vagi a dividir. En els dos casos exposats, l\u2019espai es redefineix i es redistribueix unilateralment a fi de recuperar el control total sobre la forma de moure\u2019s dels palestins en entrar i sortir dels seus enclavaments, sense entorpir la penetrabilitat de l\u2019espai palest\u00ed, que queda sempre obert a les incursions de l\u2019ex\u00e8rcit israeli\u00e0. Tamb\u00e9 en ambd\u00f3s casos, alguns dels espais dels colons es veuen amena\u00e7ats per la reestructuraci\u00f3 de l\u2019espai militar. Mentre a la Franja de Gaza es preveu la seva eliminaci\u00f3 total, a Cisjord\u00e0nia s\u2019esperen m\u00e9s restriccions per als assentaments que no quedin circumdats pel mur. Aquests greuges futurs, per als quals ja s\u2019han previst grans compensacions, s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncia del fet que els colons jueus dels Territoris Ocupats no siguin ciutadans normals: la legislaci\u00f3 israeliana protegeix tots els seus drets, excepte sobre el propi espai colonitzat. Aquests territoris mai no han estat totalment annexats i la pres\u00e8ncia dels colons mai no s\u2019ha integrat completament com a quelcom \u201cnatural\u201d en la mentalitat col\u00b7lectiva israeliana, i molt menys adm\u00e8s pels no-israelians. El sistema legal israeli\u00e0 no pot garantir-los ni la lliure circulaci\u00f3 pels territoris ni la possessi\u00f3 de terres. Des del punt de vista del sistema, l\u2019espai colonitzat mai ha estat pacificat ni \u201ccivilitzat\u201d (a part del territori annexat a la zona m\u00e9s extensa de Jerusalem) i es mant\u00e9 en un estat d\u2019emerg\u00e8ncia permanent. Es tracta d\u2019un lloc en el qual el dret mai no s\u2019ha implantat (ni retirat) completament i l\u2019excepci\u00f3 s\u2019ha convertit en la norma, en la propiet\u00e0ria del lloc. L\u2019espai per si mateix (palest\u00ed majorit\u00e0riament, encara que no tot) es pot abandonar, danyar i destruir sense risc de c\u00e0stig21<\/sup>. A m\u00e9s, durant molts anys, els governs israelians han actuat com si aquest espai no pogu\u00e9s ser posat en q\u00fcesti\u00f3, ni tan sols a favor de la pau, una postura que comparteixen molts nacionalistes jueus i fonamentalistes religiosos. L\u2019espai colonitzat, abandonat a prejudicis que queden impunes i excl\u00f2s del regne de sacrifici religi\u00f3s, s\u2019ha convertit en una cosa sagrada, una mena d\u2019spatium sacer<\/em>. Com si el propi espai hagu\u00e9s assimilat les caracter\u00edstiques d\u2019un homo sacer<\/em>,22<\/sup> davant la situaci\u00f3 palestina d\u2019homini sacri<\/em>. De fet, en una primera inst\u00e0ncia, els palestins van ser apartats d\u2019aquest espai per la seva presumpta naturalesa sagrada, la colonitzaci\u00f3 de la qual van dirigir una avan\u00e7ada de fonamentalistes messi\u00e0nics que van treballar per transformar-lo a fi de canviar el temps hist\u00f2ric.<\/p>\n

Totes i cadascuna de les facetes de la vida palestina, com l\u2019economia, el treball, el lleure, la pol\u00edtica, la resist\u00e8ncia armada, la cultura i l\u2019educaci\u00f3, es desenvolupen en l\u2019interior d\u2019aquest espai sagrat\/abandonat, per la qual cosa es veuen restringides i definides per un sistema de segregaci\u00f3 i integraci\u00f3 que opera a tots els seus vessants i manifestacions. L\u2019esmentat sistema no acata cap altra llei que la que inventa constantment, que s\u2019inscriu i reinscriu en l\u2019espai que controla i transforma incessantment. La pl\u00e8tora de normes i reglaments per articular, regir, contenir o descriure, una vegada consumades, les operacions de l\u2019aparell del poder tan sols tenen alguna cosa en com\u00fa: que estan subjectes a la fase actual i temporal d\u2019especialitzaci\u00f3 de l\u2019aparell, al qual donen forma i transformen constantment. Res no \u00e9s m\u00e9s constant que el canviar constant de l\u2019aspecte espacial d\u2019aquestes normes. Encara que la seva autoritat provingui de la llei israeliana, encara que de vegades es vegin refrenades per un respecte ocasional, limitat i parcial per la llei humanit\u00e0ria internacional o reflecteixin els canvis d\u2019intensitat de la resist\u00e8ncia palestina, la pressi\u00f3 dels colons, les maniobres diplom\u00e0tiques o els interessos econ\u00f2mics, no obstant aix\u00f2, totes aquestes influ\u00e8ncies es troben sempre subjectes a la mediaci\u00f3 i a l\u2019articulaci\u00f3 de la distribuci\u00f3 del poder i la triple segregaci\u00f3\/integraci\u00f3 de l\u2019espai. Sense molt esfor\u00e7 extra i en molt poc temps, el mecanisme de tancament i restricci\u00f3 de moviments \u00e9s capa\u00e7 de fer que qualsevol aportaci\u00f3 exterior (legal, pol\u00edtica, econ\u00f2mica, moral o d\u2019altres) deixi de tenir sentit dins del sistema de dominaci\u00f3 i evitar que es dugui a terme.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 d\u00f3na fe de les difer\u00e8ncies \u00f2bvies, encara que desiguals, en la situaci\u00f3 i el benestar dels palestins de les diverses zones dominades. Alhora que el govern reacciona tant enfront de la resist\u00e8ncia palestina com, en ocasions, a la seva submissi\u00f3, els comandants locals gaudeixen de certa llibertat per decidir sobre el tancament i el moviment. Aix\u00ed, mentre hi ha llocs on la gent pot anar a treballar, a l\u2019escola, i fins i tot fer vida social sense inter-rupcions, en altres punts ning\u00fa no pot anar a treballar durant setmanes, les escoles es tanquen i les persones romanen confinades a les seves cases durant llargs dies i nits. Aquestes difer\u00e8ncies sempre es justifiquen des del punt de vista de la seguretat, la qual cosa precisament ve a dir que cal resegregar o reintegrar l\u2019espai segons les noves necessitats de l\u2019aparell del poder, que no acata altres normes que les seves. El tancament i la limitaci\u00f3 de moviments es fan en nom de la seguretat, diuen, encara que s\u2019articulen i distribueixen de forma espacial: seguretat per als jueus, abandonament per als palestins. Garantir la seguretat implica perpetuar la distribuci\u00f3 de l\u2019espai d\u2019un poder la llei del qual es troba en suspens i la pres\u00e8ncia del qual \u00e9s com un p\u00e8ndol entre la viol\u00e8ncia espectacular i la suspesa, aix\u00ed com entre la segregaci\u00f3 i la reintegraci\u00f3 violenta de l\u2019espai: un lloc sagrat, permanentment a punt del desastre.<\/p>\n

Com m\u00e9s gran \u00e9s la viol\u00e8ncia de l\u2019esmentada segregaci\u00f3 i reintegraci\u00f3 en l\u2019espai, m\u00e9s s\u2019assembla a un camp, segons la definici\u00f3 d\u2019Agamben23<\/sup>. Encara que no \u00e9s un camp de concentraci\u00f3, ni de treballs for\u00e7ats, ni de refugiats, continua sent un camp, un lloc tancat amb un dret en suspens i un poder que exerceix una s\u00e8rie de segregacions espacials sobre segments ja segregats de la poblaci\u00f3. En l\u2019esmentat camp, la suspensi\u00f3 excepcional i temporal s\u2019instal\u00b7la com a estat natural de les coses. La vida es converteix en nuda vida<\/em>, desprove\u00efda de la protecci\u00f3 d\u2019un sistema legal o un estatus pol\u00edtic, completament enva\u00efda pels mecanismes de poder que la fa, alhora, objecte de coneixement i destinat\u00e0ria de viol\u00e8ncia. En el camp, aquesta nuda vida<\/em> \u00e9s \u00e9s el punt on conflueixen el coneixement i el poder, on s\u2019intercanvien, s\u2019alimenten i es produeixen m\u00fatuament, incessantment, sense dret ni discurs pol\u00edtic per entremig. Les normes del poder s\u2019inscriuen directament en els cossos de la poblaci\u00f3, en les seves propietats i en el seu espai, i qualsevol intent de reclamar-los s\u2019interpreta immediatament com a resist\u00e8ncia contra aquest poder.<\/p>\n

Amb tot, el camp no \u00e9s un espai on s\u2019ha enviat o deportat als palestins, sin\u00f3 una estructura imposada al seu lloc de resid\u00e8ncia. Per a ells, el camp \u00e9s dins de les seves cases, llogarrets i pobles, horts i camps. A la fragmentaci\u00f3 de l\u2019espai i el control total dels seus moviments se li suma la temporalitat imposada a l\u2019espai palest\u00ed per part del poder. Les restriccions, regulars i excepcionals, solen ser temporals. El documents d\u2019identitat i permisos per sortir i entrar de les zones tancades tamb\u00e9 s\u00f3n temporals i cal renovar-los amb freq\u00fc\u00e8ncia24<\/sup>; a la zona m\u00e9s extensa de Jerusalem hi ha milers de persones que han perdut, literalment, el dret a tornar al seu lloc d\u2019origen per tot tipus de motius administratius25<\/sup>. La demolici\u00f3 de cases \u00e9s ja tan freq\u00fcent que, en algunes zones, l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una llar pr\u00f2pia sembla alguna cosa temporal26<\/sup>. A m\u00e9s, l\u2019amena\u00e7a de la deportaci\u00f3 i l\u2019expulsi\u00f3 sura permanentment en l\u2019aire, com la pres\u00e8ncia suspesa de l\u2019arma espacial total.<\/p>\n

En molts camps, les persones es troben en un estat de transici\u00f3 m\u00e9s o menys temporal. Aquesta temporalitat, al costat de la fugacitat, el sentiment d\u2019ajornament i la suspensi\u00f3 que els caracteritzen creen o confereixen una identitat comuna a tots els seus habitants, siguin turistes, soldats, detinguts, refugiats o deportats. En haver perdut o abandonat, temporal o definitivament, la seva identitat i arrels al seu lloc d\u2019origen i sense haver arribat encara a la seva destinaci\u00f3, comparteixen una experi\u00e8ncia similar: el camp susp\u00e8n o esborra les difer\u00e8ncies, sovint notables, sobre el seu origen i dest\u00ed i es converteix en un dest\u00ed com\u00fa. Als territoris, les persones es veuen abocades a un estat de transici\u00f3 fruit del mateix estat en el qual es troben els seus espais de resid\u00e8ncia. I per aix\u00f2, el dest\u00ed com\u00fa de Palestina apareix terriblement fragmentat. La fragmentaci\u00f3 de l\u2019espai origina diversos destins locals segons les condicions contingents i espec\u00edfiques de cada un dels enclavaments o cel\u00b7les separades de la totalitat del camp. A m\u00e9s, els qui habiten en aquestes cel\u00b7les espacialment separades comparteixen un important atribut: manquen de ciutadania. I precisament d\u2019aquesta manera, en qualitat de no-ciutadans, \u00e9s com pertanyen a l\u2019estat d\u2019Israel27<\/sup>. Aquesta privaci\u00f3 i la naturalesa de la seva exist\u00e8ncia pol\u00edtica permeten convertir els seus llogarrets i pobles en cel\u00b7les de nous camps que, al seu torn, fa possible la seva expulsi\u00f3 permanent del regne del dret i la pol\u00edtica, de la civilitzaci\u00f3 i la cultura. El camp no \u00e9s un lloc on s\u2019ha ajuntat els palestins, sin\u00f3 que el fet que s\u2019hagi \u201cclausurat\u201d el seu lloc de naixement \u201cdins d\u2019un camp\u201d, \u00e9s el que permet que la seva exist\u00e8ncia es vegi permanentment redu\u00efda a una nuda vida<\/em>.<\/p>\n

La construcci\u00f3 del mur ha fet visible el \u201cconfinament\u201d dels palestins en els camps. La seva implantaci\u00f3 t\u00e9 efectes destructius concrets per a tota la poblaci\u00f3 atrapada als seus tentacles serpentejants i, pel que sembla, tamb\u00e9 est\u00e0 tenint greus efectes psicol\u00f2gics tant en israelians com en palestins. El mur ha contribu\u00eft a l\u2019aparici\u00f3 de noves formes de resist\u00e8ncia no violentes i plurinacionals, mitjan\u00e7ant les quals habitants palestins, israelians de l\u2019esquerra radical i voluntaris de diverses organitzacions internacionals protagonitzen actes de desobedi\u00e8ncia civil a les zones de la seva construcci\u00f3. Amb tot, el mur no ha aportat cap m\u00e8tode nou de dominaci\u00f3 que no exist\u00eds ja a nivell local. Abans del seu aixecament ja s\u2019aplicaven sistemes com la separaci\u00f3, la fragmentaci\u00f3 de l\u2019espai, la segregaci\u00f3 espacial segons la identitat nacional, els intents de \u201cnetejar\u201d m\u00e9s llocs de palestins, la reducci\u00f3 radical del volum del seu moviment i el control rigor\u00f3s i detallat sobre tot all\u00f2 que es mogu\u00e9s. El que el mur afegeix \u00e9s, d\u2019una banda, la destrucci\u00f3 de l\u2019entorn palest\u00ed al llarg del tra\u00e7at, la l\u00f2gica del qual rau precisament en l\u2019abs\u00e8ncia de pauta comprensible i, per l\u2019altra, el fantasma de la separaci\u00f3 total, interpretada per mitj\u00e0 de molts nous punts de fricci\u00f3.<\/p>\n

Dit d\u2019una altra manera, el mur no ha creat el camp, sin\u00f3 que l\u2019estrat\u00e8gia i la realitat del confinament han condu\u00eft a la seva construcci\u00f3. La transformaci\u00f3 dels territoris en espai sagrat, es prefigura ara de forma totalment visible per mitj\u00e0 de la construcci\u00f3 del mur (encara que no solament) i tot el que l\u2019envolta. L\u2019esmentat espai \u00e9s una zona d\u2019excepci\u00f3 fora dels l\u00edmits de la llei, generada \u00edntegrament sense residus per mitj\u00e0 de la interacci\u00f3 incontrolada entre la viol\u00e8ncia espectacular i la suspesa que aboca a unes din\u00e0miques de construcci\u00f3-destrucci\u00f3, fragmentaci\u00f3, segregaci\u00f3 i reintegraci\u00f3. En lloc del mur constru\u00eft, el que cal emfatitzar aqu\u00ed \u00e9s la seva construcci\u00f3<\/em>: el llarg proc\u00e9s de planificaci\u00f3, els preparatius legals, militars i f\u00edsics, els enfrontaments pol\u00edtics i diplom\u00e0tics (en el pla local i internacional), les freq\u00fcents modificacions del tra\u00e7at, el desmantellament i despla\u00e7ament de fragments, les constants pr\u00f2rrogues en la construcci\u00f3 d\u2019alguns segments (per falta de diners, pressions pol\u00edtiques i diplom\u00e0tiques, errors judicials, acords locals amb habitants o colons, etc.), canvis freq\u00fcents en el nombre de portes obertes en funcionament, el seu estatus i regulaci\u00f3. Cada pas del proc\u00e9s, cada una de les corbes en els cents de quil\u00f2metres del seu tra\u00e7at, cada obertura o tancament de les seves portes, serveix d\u2019excusa per segregar i reintegrar espais, que l\u2019ex\u00e8rcit es desplegui de nou i permeti la interacci\u00f3 entre la viol\u00e8ncia espectacular i la suspesa. Pot ser que el mur hagi brindat major seguretat als israelians, per\u00f2 ha fet estralls entre els palestins i ha mantingut la \u201cseguretat\u201d com un principi de segregaci\u00f3 i colonitzaci\u00f3. Cada corba al cam\u00ed ha facilitat que es trobessin noves formes per sacralitzar espai i relegar a l\u2019abandonament els seus habitants. Un instrument est\u00e0tic de separaci\u00f3 espacial ha resultat ser tan sols la cua d\u2019un monstre sigil\u00f3s que devora i reterritorialitza espai alhora, sense arribar mai a tallar-lo en dos.<\/p>\n

El mur no \u00e9s \u00fanicament un gran projecte en construcci\u00f3, sin\u00f3 un projecte inacabat en el qual la inconclusi\u00f3 sembla ser m\u00e9s estructural que accidental, per la qual cosa no sembla arriscat afirmar que romandr\u00e0 inacabat \u201cper sempre\u201d, fins que un dia, un nou projecte (d\u2019annexi\u00f3 completa o de genu\u00efna reconciliaci\u00f3) posi fi a tot aix\u00f2. El paper del mur no consisteix a reduir la viol\u00e8ncia, sin\u00f3 a ampliar i reproduir la dominaci\u00f3 i reinscriure-la en l\u2019espai. El mur no pret\u00e9n separar completament dues comunitats en conflicte, sin\u00f3 que forma part d\u2019un mecanisme de segregaci\u00f3 i reintegraci\u00f3 espacial que serveix perqu\u00e8 el b\u00e0ndol al poder controli el conflicte. Per a aquests prop\u00f2sits, tones de ciment armat no s\u00f3n tan efectives com les portes d\u2019acc\u00e9s que allotgen i els constants canvis d\u2019estatus i regulacions28<\/sup>. All\u00f2 que en realitat succeeix \u201cal terra\u201d no ho cont\u00e9 el mur de formig\u00f3. Forma part del que inclou i del qual envolten les entrades i les zones de fricci\u00f3 circumdants que, junt amb les parts inacabades del mur<\/em>, conformen una xarxa de permeabilitat en canvi permanent que escampa el poder, permet prosseguir amb el proc\u00e9s de colonitzaci\u00f3, confina la poblaci\u00f3 palestina en un camp i dissecciona la seva vida quotidiana.<\/p>\n

Les autoritats i els art\u00edfexs dels corrents d\u2019opini\u00f3 israelians sostenen que el mur suposa una mera substituci\u00f3 de la soluci\u00f3 pol\u00edtica. El seu car\u00e0cter temporal permetria eliminar-lo en temps de pau o resituar-lo segons l\u2019acord al qual arribessin ambdues parts per\u00f2, mentrestant, constitueix una soluci\u00f3 pol\u00edtica suspesa. A falta d\u2019aquesta, el mur \u00e9s una soluci\u00f3 militar-geogr\u00e0fic-arquitect\u00f2nica que entretant \u201cens\u201d protegeix i \u201cels\u201d abandona. I pel que sembla, l\u2019\u00fanica manera d\u2019\u201daconseguir-nos\u201d una protecci\u00f3 perfecta \u00e9s \u201cabandonar-los\u201d completament. El mur \u00e9s l\u2019encarnaci\u00f3 i el mitj\u00e0 que articula dues fantasies complement\u00e0ries: d\u2019una banda, la desvinculaci\u00f3 total dels palestins (\u201cJa no en volem veure a cap per aqu\u00ed\u201d) i el seu absolut abandonament (\u201cDeixem que es matin entre ells, que morin de gana, que es beguin el mar de Gaza\u201d). Tanmateix, aquestes fantasies mai no podran realitzar-se plenament, doncs la desvinculaci\u00f3 total implica l\u2019abandonament absolut i el desastre \u201ctotal\u201d es troba en un estat de suspensi\u00f3 similar a la posposici\u00f3 de la decisi\u00f3 pol\u00edtica. Des de 1967, la majoria de governs israelians, igual que els seus equivalents palestins en diverses ocasions, van optar per una pol\u00edtica t\u00e0cita d\u2019evadir i posposar les esmentades decisions per\u00f2, despr\u00e9s de la segona Intifada29<\/sup>, la suspensi\u00f3 del desastre a gran escala ha passat a ser un element essencial del seu aparell de govern als territoris.<\/p>\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la geografia de la segregaci\u00f3, la capacitat dels palestins per guanyar-se el pa ha disminu\u00eft fins i tot nivells subsaharians30<\/sup>, cosa que, alhora, \u00e9s una manera de perpetuar-la. En portar a la poblaci\u00f3 a punt del desastre, es fomenta la submissi\u00f3 i la depend\u00e8ncia i es mobilitza la comunitat humanit\u00e0ria internacional, de manera que l\u2019economia palestina, i per tant l\u2019ocupaci\u00f3, passa a sustentar-se en les subvencions en unes proporcions molt superiors a les de qualsevol altra crisi humanit\u00e0ria contempor\u00e0nia31<\/sup>. Malgrat la tibantor i la tensi\u00f3 \u00f2bvies entre elles, la viol\u00e8ncia suspesa i l\u2019acci\u00f3 humanit\u00e0ria treballen de forma simult\u00e0nia, es complementen i coordinen sorprenentment b\u00e9. En l\u2019actualitat, la suspensi\u00f3 \u00e9s la frontissa que articula la connexi\u00f3 entre l\u2019aparell humanitari i el militar. En el nou tipus de camp palest\u00ed, tot es troba en suspensi\u00f3, en comp\u00e0s d\u2019espera: la vida quotidiana, el dret i el sistema legal al complet, la guerra total, l\u2019abandonament (en si mateix una forma de suspensi\u00f3), el despla\u00e7ament de masses de poblaci\u00f3, l\u2019eclosi\u00f3 total de la cat\u00e0strofe humanit\u00e0ria, una sortida pol\u00edtica permanent del conflicte o una soluci\u00f3 final, sigui quina sigui la seva naturalesa. L\u2019aparell violent del poder deixa en suspens no nom\u00e9s la llei i la vida quotidiana, tamb\u00e9 la guerra total i el despla\u00e7ament de masses, en un proc\u00e9s en el que l\u2019aparell humanitari exerceix un paper actiu. La distribuci\u00f3 directa d\u2019ajuda i el seu impacte indirecte en l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica i en les autoritats israelianes eviten que la desocupaci\u00f3 esdevingui malnutrici\u00f3 i que aquesta, al seu torn, provoqui una fam que, en no generalitzar-se, deixa en suspensi\u00f3 la situaci\u00f3 de desastre que portaria. Aix\u00ed mateix, amb la seva sola pres\u00e8ncia en qualitat de representants i membres de la comunitat internacional, contribueixen, almenys de forma temporal, a la suspensi\u00f3 de les pol\u00edtiques de dominaci\u00f3 de major brutalitat i ajuden a evitar que les matances dirigides es converteixin en massacres i que la demolici\u00f3 local d\u2019habitatges aboqui tota una poblaci\u00f3 a un despla\u00e7ament en massa.<\/p>\n

En els pitjors moments de crisi, i a fi que aquesta no empitjori fins a creuar la l\u00ednia imagin\u00e0ria que la separa de l\u2019\u201daut\u00e8ntica\u201d cat\u00e0strofe (una l\u00ednia que es redefineix segons els canvis de sensibilitat i l\u2019atenci\u00f3 d\u2019una no menys imagin\u00e0ria \u201ccomunitat internacional\u201d), l\u2019aparell de poder es mostra disposat a alleugerir una mica el jou, obrir noves portes d\u2019acc\u00e9s o destinar m\u00e9s soldats als llocs de control per alleugerir el seu encreuament, entre altres reconsideracions. La major part de compromisos entre soldats israelians i residents palestins s\u2019inscriuen en aquest context i incumbeixen a les interminables negociacions per entrar, sortir o creuar els Territoris. Els palestins esgrimeixen les \u201craons humanit\u00e0ries\u201d com un dels pocs arguments als quals poden apel\u00b7lar per obtenir un perm\u00eds de circulaci\u00f332<\/sup> i es veuen obligats a presentar i representar les necessitats b\u00e0siques dels seus m\u00ednims vitals, el seu sofriment i les seves p\u00e8rdues per obtenir els permisos que els autoritzin a mantenir-se en aquests m\u00ednims i alleugerir una mica el seu patiment33<\/sup>. La seva magnitud, i la de la humiliaci\u00f3 que troben a les portes de pas, no es poden esgrimir en tals negociacions, ja que s\u00f3n condicions de les mateixes. Les portes i els llocs de control en ambd\u00f3s costats del mur s\u00f3n teatres on les persones (re)presenten la seva nuda vida<\/em>, en ocasions diverses vegades al dia.<\/p>\n

El mur no ha redu\u00eft l\u2019exist\u00e8ncia palestina a l\u2019esmentada nuda vida<\/em>, ni ha aixecat aquest teatre on aquesta es representa. Tan sols li ha conferit major visibilitat, una pres\u00e8ncia m\u00e9s amena\u00e7adora i un escenari de dimensions enormes, a m\u00e9s d\u2019intensificar amb total claredat l\u2019espectre de la soluci\u00f3 final (en forma de separaci\u00f3 o deportaci\u00f3) i el sentiment de temporalitat que aix\u00f2 provoca. Els blocs de formig\u00f3 que s\u2019aixequen, visibles des de totes parts, signifiquen que la separaci\u00f3 total \u00e9s imminent, que fins i tot l\u2019exist\u00e8ncia de la nuda vida<\/em> est\u00e0 en joc, que cada vegada que es creua \u00e9s una mica temporal, que cada \u00e8xit en un lloc de control \u00e9s ef\u00edmer i ha de ser reconquerit amb una altra nova ronda de tortuoses negociacions. Tot i aix\u00ed, sempre hi ha portes d\u2019acc\u00e9s, sempre existeix la possibilitat de reobrir entrades tancades i encara hi ha zones sense mur que afirmen que el desastre real no ha succe\u00eft encara, que existeixen possibles l\u00ednies de vol, que la resist\u00e8ncia, i no solament la submissi\u00f3, hauria de trobar una via i redirigir-se cap a on avanci la cua del monstre. I \u00e9s precisament la perviv\u00e8ncia d\u2019aquesta resist\u00e8ncia el que reafirma els israelians en la necessitat del mur.<\/p>\n

1 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Aquest text \u00e9s un fragment d\u2019un work in progress m\u00e9s ampli. Algunes parts es van presentar durant la confer\u00e8ncia \u201cThe Politics of Humanitarianism in the Occupied Territories\u201d (La pol\u00edtica de l\u2019humanitarisme als Territoris Ocupats) en el Van Leer Jerusalem Institute (20 i 21 d\u2019abril 2004).<\/span><\/h5>\n
2 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La l\u00ednia de demarcaci\u00f3 dictada pel govern de Shamir durant la Guerra del Golf de 1991 va ser la primera mesura de tancament imposada als Territoris Palestins en la seva totalitat. Amira Hass, \u201cColonialism Sponsored by the Peace Process\u201d (El colonialisme patrocinat pel proc\u00e9s de pau), (en hebreu), octubre 2003, p\u00e0g. 12.<\/span><\/h5>\n
3 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Jean Ziegler, relator especial de l\u2019ONU, \u201cReport submitted to United Nations on the Right to Food in the Occupied Palestinian Territories\u201d (Informe per a l\u2019ONU sobre el dret als aliments als Territoris Ocupats de Palestina), (avan\u00e7ament de la primera edici\u00f3 sense revisar, esborrany no publicat), setembre 2003. L\u2019informe mai no s\u2019ha publicat oficialment a causa de pressions israelianes i nord-americanes. El text \u00e9s tan sols un exemple dels nombrosos informes en aquesta l\u00ednia publicats per diversos governs i ag\u00e8ncies internacionals com a observadors de la que es podria definir com la crisi humanit\u00e0ria mundial m\u00e9s estudiada i m\u00e9s ben documentada en l\u2019actualitat. La primera conclusi\u00f3 de l\u2019informe especial del Comit\u00e8 Internacional per al Desenvolupament, de la Cambra dels Comuns brit\u00e0nica, \u201cDevelopment, Assistance and the Palestinian Occupied Territories\u201d (Desenvolupament, assist\u00e8ncia i els Territoris Ocupats Palestins) del 5-2-2004, estableix que \u201cels nivells de malnutrici\u00f3 a Gaza i parts de Cisjord\u00e0nia s\u00f3n tan dolents com les de qualsevol lloc de l\u2019\u00c0frica subsahariana. L\u2019economia palestina no podria anar pitjor, llevat que s\u2019enfons\u00e9s.\u201d Vegi\u2019s tamb\u00e9 l\u2019informe de John Dugard, relator especial de la Comissi\u00f3 Europea per als Drets Humans, presentada en la Comissi\u00f3 de setembre de 2003. Sobre l\u2019impacte espec\u00edfic del mur en la crisi humanit\u00e0ria, vegi\u2019s l\u2019informe de Nacions Unides \u201cThe Humanitarian Impact of the West Bank Barrier on Palestinian Communities\u201d (L\u2019impacte humanitari del mur de Cisjord\u00e0nia en les comunitats palestines), setembre 2004.<\/span><\/h5>\n
4 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 En ocasions, es distingeix entre exercici legal i il\u00b7legal de la for\u00e7a i \u00fanicament es considera violent aquest \u00faltim. De vegades, l\u2019\u00fas de la for\u00e7a (legal o no) que no implica el contacte directe amb un cos exposat no es considera violent. Nosaltres creiem que una acci\u00f3 \u00e9s violenta al marge de la seva legalitat i de l\u2019exist\u00e8ncia del contacte real entre forces f\u00edsiques i cossos exposats. No obstant aix\u00f2, en aquest context no abordarem el tema de la relaci\u00f3 entre legalitat i il\u00b7legalitat de l\u2019acte de viol\u00e8ncia, tan sols el de la interacci\u00f3 entre la suspensi\u00f3 i l\u2019erupci\u00f3 de les forces f\u00edsiques.<\/span><\/h5>\n
5 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Compari\u2019s l\u2019excel\u00b7lent an\u00e0lisi de Louis Marin sobre el poder i la representaci\u00f3 en la introducci\u00f3 de The Portrait of the King (El retrat del rei), Minneapolis: Minnesota University Press, 1987.<\/span><\/h5>\n
6 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Aqu\u00ed prenem en pr\u00e8stec el terme de Giorgio Agamben a Homo Sacer: Sovereign Power and Bare Life, Stanford: Stanford University Press, 1998, p\u00e0g. 18. (Traducci\u00f3 al castell\u00e0: Homo Sacer: el poder soberano y la nuda vida, Val\u00e8ncia: Pre-textos, 1998). Com es veur\u00e0 m\u00e9s endavant, el nostre deute amb Agamben va molt m\u00e9s all\u00e0 d\u2019aquest pr\u00e9stec.<\/span><\/h5>\n
7 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Pensem, per exemple, en alguns dels llocs de control de nou erigits en els quals desenes, cents o milers de persones es veuen atrapats en una redu\u00efda \u00e0rea envoltada de filats. Les cues d\u2019hores que es formen per passar no tan sols signifiquen humiliaci\u00f3, despossessi\u00f3 dels seus drets i el robatori del seu temps, sin\u00f3 que la zona davant la porta est\u00e0 tan abarrotada que les persones es trepitgen les unes a les altres, s\u2019empenyen i s\u2019estrenyen contra el filat, gaireb\u00e9 asfixiant-se, carregant amb prou feines les seves pertinences i incapa\u00e7os d\u2019atendre nens sanglotant, gent gran i malalts. Per\u00f2 mentre la pr\u00e8via per passar es converteix en una espera tortuosa, el moment de l\u2019encreuament est\u00e0 informatitzat i perfectament controlat i, pel que sembla de l\u2019ex\u00e8rcit, \u00e9s molt m\u00e9s efica\u00e7. Per a una an\u00e0lisi exhaustiva del lloc de control, vegi\u2019s el pr\u00f2xim treball de Tal Arbel \u201cThe Checkpoint\u201d (El lloc de control).<\/span><\/h5>\n
8 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 L\u2019exercici de la viol\u00e8ncia s\u2019exerceix de forma constant als llocs de control comentats en la nota anterior. Es confina les persones en un espai molt petit, se\u2019ls fa esperar en fila i passar per una \u00fanica porta rotat\u00f2ria, per\u00f2 aquest tipus de viol\u00e8ncia mai no es torna espectacular. Els cossos es toquen, s\u2019empenyen i es retenen durant hores, per\u00f2 no es travessen ni es massacren, ja que els soldats gaireb\u00e9 mai no disparen ni fan \u00fas de les seves vares.<\/span><\/h5>\n
9 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Sobre els aspectes legals del poder als Territoris Ocupats de Palestina, vegi\u2019s Eyal Benvenisti, Legal Dualism: The Absorption of the Occupied Territories into Israel (Dualisme legal: l\u2019absorci\u00f3 dels Territoris Ocupats dins d\u2019Israel), Boulder: Westview 1990, i The International Law of Occupation (La llei internacional de l\u2019ocupaci\u00f3), Princeton NJ: Princeton University Press 1993, cap. 5. Vegi\u2019s tamb\u00e9 Orna Ben-Naftali, Aeyal M. Gross i Keren Michaeli, \u201cIllegal Occupation: Framing the Occupied Palestinian Territory\u201d (Ocupaci\u00f3 il\u00b7legal: com formular el Territori Ocupat de Palestina), Berkeley Journal of International Law, pendent de publicaci\u00f3.<\/span><\/h5>\n
10 Tingui\u2019s en compte que no ens referim simplement a la propaganda, a qu\u00e8 qualsevol consumidor de not\u00edcies est\u00e0 exposat a tot arreu, sin\u00f3 a quans temes com l\u2019educaci\u00f3, la literatura i la mem\u00f2ria p\u00fablica, entre d\u2019altres, es modelen des d\u2019un punt de vista ideol\u00f2gic.<\/span><\/h5>\n
11 Compari\u2019s amb \u00c9tienne Balibar, \u201cCitizen Subject\u201d (Ciutad\u00e0 subjecte) a Eduardo Cadava et al. (ed.) Who Comes after the Subject? (Qui ve despr\u00e9s del subjecte?), Londres: Routledge, 1991, pp. 33-60. Vegi\u2019s la discussi\u00f3 entorn de la figura cl\u00e0ssica del subjectus, pp. 40-44. [N. de la T.: en angl\u00e8s subject remet a \u201csubjecte\u201d i \u201cs\u00fabdit\u201d].<\/span><\/h5>\n
12\u00a0 L\u2019\u00e8xit parcial que van obtenir en la Cort Suprema d\u2019alguns plets contra la construcci\u00f3 del mur, que aqu\u00ed presentem com exemples a tall de r\u00e8pliques, ratifiquen la nostra postura: la construcci\u00f3 es va paralitzar en alguns llocs i es va accelerar en d\u2019altres; l\u2019ex\u00e8rcit mai no va deixar d\u2019exercir pressi\u00f3 en els habitants de les zones on s\u2019havia d\u2019aixecar; les manifestacions al llarg del tra\u00e7at del mur han empitjorat i la repressi\u00f3 s\u2019ha tornat m\u00e9s violenta i, fins i tot de vegades, mortal.<\/span><\/h5>\n
13 Guanyar significa assestar l\u2019\u00faltim cop, per\u00f2 aquest nom\u00e9s \u00e9s l\u2019\u00faltim d\u2019una s\u00e8rie infinita que crea les condicions per al pr\u00f2xim cop, de manera que guanyar sempre allotja l\u2019embri\u00f3 de perdre, i viceversa. L\u2019\u00fanica difer\u00e8ncia real \u00e9s el major o menor grau de mortalitat i destrucci\u00f3 de la viol\u00e8ncia. Segons aquesta escala quantitativa, els palestins surten perdent.<\/span><\/h5>\n
14 Walter Benjamin, \u201cCritique of Violence\u201d a Selected Writings, vol. I, 1913-1926, Cambridge MA: Harvard University Press, 1996, pp. 236-252. (Traducci\u00f3 al castell\u00e0, Para una cr\u00edtica de la violencia y otros ensayos, Madrid: Taurus, 1991).<\/span><\/h5>\n
15 Ibid. P\u00e0g. 242; Jacques Derrida, \u201cForce of Law: The Mystical Foundation of Authority\u201d a Cardozo Law Review, vol. 11, n\u00fam 5-6 (1990), pp. 921-1045. (Traducci\u00f3 al castell\u00e0 d\u2019 Adolfo Baber\u00e1 i Patricio Pe\u00f1alver G\u00f3mez, Fuerza de ley. Fundamento m\u00edstico de la autoridad, Madrid; Tecnos, 1997).<\/span><\/h5>\n
16 Giorgio Agamben, Homo Sacer: Sovereign Power and Bare Life, cap. 1. Op. cit. n. 6<\/span><\/h5>\n
17 Existeix una disminuci\u00f3 real del nombre d\u2019intents i d\u2019atacs terroristes perpetrats amb \u00e8xit des de 2004 i, encara que pot estar relacionada amb el mur, \u00e9s molt dif\u00edcil de demostrar. Hi pot haver molts m\u00e9s factors en joc, com les matances di\u00e0ries de palestins acusats de ser combatents i un canvi en l\u2019ambient pol\u00edtic, que expressa un suport cada vegada menor als atemptats su\u00efcides. El discurs de seguretat del mur contempla els palestins com a bombes errants que cal detenir a les portes d\u2019Israel i no com a subjectes que pensen i actuen lliurement. Sense tenir en compte la voluntat i la perseveran\u00e7a dels palestins, com s\u2019explica que a la Franja de Gaza, completament segellada (per una tanca en lloc d\u2019un mur), els trets i bombardeigs palestins sobre les zones israelianes siguin constants? I per qu\u00e8 no succeeix el mateix a Cisjord\u00e0nia?<\/span><\/h5>\n
18\u00a0 Hi ha altres grups els mapes dels quals poden ser diferents com, per exemple, els jueus israelians que no s\u00f3n colons, o els palestins amb ciutadania israeliana. Tot i aix\u00ed, no difereixen tant dels tres mapes principals sobre els quals debatem aqu\u00ed.<\/span><\/h5>\n
19 Almenys en teoria, encara que de vegades algunes zones s\u00f3n menys permeables durant una temporada, depenent de la intensitat de la resist\u00e8ncia palestina.<\/span><\/h5>\n
20 Giorgio Agamben, Homo Sacer: Sovereign Power and Bare Life, part I. Op. cit. n. 6.<\/span><\/h5>\n
21 El soci\u00f2leg palest\u00ed Sari Hanafi descriu detalladament la relaci\u00f3 destructiva dels israelians amb l\u2019espai habitat pels palestins i el seu entorn, a la qual anomena \u201cspacio-cide\u201d. Sari Hanafi, \u201cSpacio-cide and Bio-politics: Coupling Refugees Issue and Land Issue in the Israeli Colonial Project\u201d (Spacio-cide i biopol\u00edtica: la relaci\u00f3 entre el tema dels refugiats i la terra en el projecte colonial israeli\u00e0), pendent de publicaci\u00f3.<\/span><\/h5>\n
22 Giorgio Agamben ressuscita la figura romana de l\u2019homo sacer, alg\u00fa a qui es pot matar sense ser castigat per\u00f2 el sacrifici religi\u00f3s del qual, no obstant aix\u00f2, no es permet (Giorgio Agamben, Homo Sacer: Sovereign Power and Bare Life, part I. Op. cit. n. 6)<\/span><\/h5>\n
23 Ibid., part III, especialment cap. 7. Parafrasejant el t\u00edtol d\u2019aquesta part del llibre, es podria dir que el camp s\u2019ha convertit en \u201cel paradigma\u201d o \u201cel nomos \u201c de la dominaci\u00f3 israeliana als territoris ocupats. No obstant aix\u00f2, \u00e9s important tenir en compte que, com s\u2019explica a les p\u00e0gines 12 i 13, aquest camp no t\u00e9 uns l\u00edmits externs marcats.<\/span><\/h5>\n
24 Per renovar-los cal moure\u2019s, per\u00f2 el moviment es limita quan els documents deixen de ser v\u00e0lids. Tal Arbel documenta el cercle vici\u00f3s de les pol\u00edtiques dels permisos en el seu treball, de pr\u00f2xima publicaci\u00f3.<\/span><\/h5>\n
25 M\u00e9s de tres anys abans de la segona Intifada, B\u2019TSELEM va informar sobre el \u201cdespla\u00e7ament silenci\u00f3s\u201d de milers de residents (informe especial sobre el despla\u00e7ament silenci\u00f3s, abril 1997). Despr\u00e9s de setembre de 2000, la negaci\u00f3 dels drets dels residents per part de l\u2019administraci\u00f3 nom\u00e9s ha fet que augmentar.<\/span><\/h5>\n
26 \u201cEn els \u00faltims tres anys i mig, l\u2019ex\u00e8rcit israeli\u00e0 i les forces de seguretat han destru\u00eft m\u00e9s de 3.000 habitatges, centenars d\u2019edificis p\u00fablics, propietats comercials privades i vastes extensions de terra cultivable a Israel i als Territoris Ocupats. Desenes de milers d\u2019homes, dones i nens han estat desnonats i s\u2019han quedat sense casa o sense la seva font d\u2019aliment. Milers de cases i propietats han sofert danys, en molts casos, de forma irrecuperable. A m\u00e9s, altres desenes de milers d\u2019habitatges estan amena\u00e7ats amb la demolici\u00f3 i els seus ocupants viuen amb por al desnonament i a quedar-se sense casa\u201d. Informe d\u2019Amnistia Internacional, Israel and the Occupied Territories Under the rubble: House demolition and destruction of land and property (Israel i els Territoris Ocupats sota les runes: demolici\u00f3 d\u2019habitatges i destrucci\u00f3 de terres i propietats), maig 2004.<\/span><\/h5>\n
27 Es pot destacar que Israel administra un conjunt de terres que compr\u00e8n gaireb\u00e9 una quarta part del territori que governa i que engloba a gaireb\u00e9 un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 que viu oficialment sota el seu control, directe o indirecte. En el passat, alguns r\u00e8gims van construir i van administrar camps molt m\u00e9s grans i pitjors que aquest. Pot ser que el r\u00e8gim d\u2019Israel construeixi un camp d\u2019una extensi\u00f3 tan desproporcionada que podria amena\u00e7ar amb engolir al poder que l\u2019ha erigit.<\/span><\/h5>\n
28 Per a l\u2019estudi i la classificaci\u00f3 de les m\u00e9s de 50 portes per creuar el mur vegi\u2019s, per exemple, l\u2019informe de Nacions Unides \u201cThe Humanitarian Impact of the West Bank Barrier on Palestinian Communities\u201d (L\u2019impacte humanitari del mur de Cisjord\u00e0nia en les comunitats palestines), 1 de setembre 2004.<\/span><\/h5>\n
29 \u00c9s raonable suposar que les forces pol\u00edtiques de l\u2019exterior intervindrien en cas que la situaci\u00f3 als territoris arrib\u00e9s a l\u2019extrem de la cat\u00e0strofe, sent reconeguda com \u201cemerg\u00e8ncia humanit\u00e0ria complexa\u201d pels pa\u00efsos d\u2019Occident. Fins al moment, Israel ha anat amb compte en no assolir aquest punt. En aquest cas el que ens interessa \u00e9s la manera en la qual Israel, despr\u00e9s de posar els territoris \u201ca punt de la cat\u00e0strofe\u201d ha utilitzat aquest l\u00edmit com a mecanisme de dominaci\u00f3.<\/span><\/h5>\n
30\u00a0 Vegi\u2019s nota 2.<\/span><\/h5>\n
31 Vegi\u2019s Anne Le More, \u201cForeign aid strategy\u201d (L\u2019estrat\u00e8gia de l\u2019ajuda exterior) a The Economics of Palestine: Economic Policy and Institutional Reform for a Viable Palestinian State (L\u2019economia de Palestina: pol\u00edtiques econ\u00f2miques i reformes institucionals per a un estat palest\u00ed viable), David Cobham and Nu\u2019man Kanafani (ed.), Londres: Routledge, 2004; Adi Ophir, \u201cThe Role of the EU\u201d (El paper de l\u2019UE), confer\u00e8ncia presentada en la Faculty for Israeli-Palestinian Peace (FFIPP), III Confer\u00e8ncia Internacional (Brussel\u00b7les, juliol 2004). Vegi\u2019s Mary B. Anderson, \u201cDo No Harm\u2019 – Reflections on the Impacts of International Assistance Provided to the Occupied Palestinian Territories\u201d (No fer mal. Reflexions sobre l\u2019impacte de l\u2019ajuda internacional als Territoris Ocupats Palestins), informe sobre la visita als Territoris Ocupats Palestins, del 9 al 17 de maig de 2004.<\/span><\/h5>\n
32 L\u2019altra cosa que un palest\u00ed sempre pot oferir \u00e9s la seva col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019aparell del poder.<\/span><\/h5>\n
33 Les presentacions no solament es duen a terme als llocs de control, tamb\u00e9 en la desena d\u2019oficines d\u2019\u201dadministraci\u00f3 civil\u201d, les anomenades District Civil Liaison Offices (Oficines de Relacions Civils del Districte), on es presenten les sol\u00b7licituds per als permisos. Les esmentades oficines formen part del mecanisme global de limitaci\u00f3 de moviments i cal integrar-les en el marc de la geografia del mur i la xarxa de llocs de control, controls de carretera, portes d\u2019encreuament i entrades. Vegi\u2019s l\u2019informe de Physicians for Human Rights i Machsom Watch, The Bureaucracy of Occupation: the District Civil Liaison Offices (La burocr\u00e0cia de l\u2019ocupaci\u00f3: les Oficines de Relacions Civils del Districte), desembre 2004; Tal Arber, pendent de publicaci\u00f3.<\/span><\/h5>\n

Ariella Azulay \/ Adi Ophir. pdf<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[4],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/248"}],"collection":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=248"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/248\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":838,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/248\/revisions\/838"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=248"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=248"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=248"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}