{"id":303,"date":"2011-04-08T16:44:59","date_gmt":"2011-04-08T16:44:59","guid":{"rendered":"https:\/\/roulottemagazine.com\/demo\/?p=303"},"modified":"2011-06-05T19:35:06","modified_gmt":"2011-06-05T19:35:06","slug":"el-fenomeno-tps-magdalena-jitrik","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/roulottemagazine.com\/CA\/2011\/04\/el-fenomeno-tps-magdalena-jitrik\/","title":{"rendered":"El fen\u00f3meno TPS. Magdalena Jitrik"},"content":{"rendered":"

El fenomen TPS. Magdalena Jitrik<\/strong><\/p>\n

Voldria poder explicar l\u2019impacte del Taller Popular de Serigrafia i tamb\u00e9 la seva falta d\u2019impacte. Com el penso avui, est\u00e0 ple de paradoxes i tamb\u00e9 de conflictes.<\/p>\n

Per comen\u00e7ar el nom del grup \u00e9s el primer equ\u00edvoc. Si b\u00e9 la paraula taller \u00e9s correcta: va ser la que van usar Mariela Scafati i Diego Posadas per proposar un taller obert de serigrafia durant un acte de l\u2019Assemblea Popular de San Telmo, a la que ens hav\u00edem integrat a comen\u00e7aments de mar\u00e7 de 2002.<\/p>\n

Instal\u00b7lar un taller en qualsevol lloc i serigrafiar la imatge que representa el moment, va ser el primer gran encert d\u2019aquests dos artistes, perqu\u00e8 en efecte la impressi\u00f3 es torna hipn\u00f2tica, la reproducci\u00f3 de la imatge i el lliurament directe del document m\u00e9s prec\u00eds que es pogu\u00e9s tenir d\u2019aquell moment que podem qualificar d\u2019hist\u00f2ric, sigui en forma de paper, sigui en forma d\u2019estampa sobre les samarretes.<\/p>\n

El tema d\u2019estampar samarretes era una idea que fa molt ten\u00edem amb Diego i Mariela, per aix\u00f2 jo em vaig integrar a l\u2019equip de forma immediata. Per\u00f2 en aquella etapa inicial no es va plantejar com a grup sin\u00f3 com a membres amics de la \u201ccomissi\u00f3 de cultura\u201d de l\u2019assemblea, acudint a la comanda de \u201cvost\u00e8s s\u00f3n els artistes, facin alguna cosa\u201d.<\/p>\n

Un detall \u00e9s que la idea mateixa de posar-nos un nom va tenir a veure amb un acudit, perqu\u00e8 al m\u00f3n assembleari setmana rera setmana s\u2019incorporaven grups a l\u2019assemblea, es presentaven com a membres d\u2019una agrupaci\u00f3 i amb aix\u00f2 feien pol\u00edtica, per aix\u00f2 nosaltres tamb\u00e9 vam voler tenir la nostra petita secta.<\/p>\n

La paraula Popular en canvi \u00e9s m\u00e9s conflictiva. Feia refer\u00e8ncia a diverses puntes, a l\u2019Atelier Populaire de Fran\u00e7a del 68 i al Taller Gr\u00e1fica Popular de M\u00e8xic dels 40…. Com que jo havia viscut a M\u00e8xic vaig voler atribuir a aquest pa\u00eds una influ\u00e8ncia a l\u2019hora de posar-me a fer gravat pol\u00edtic. Per\u00f2 en veritat desconeixia la hist\u00f2ria del TGP que jo creia lligat a la Revoluci\u00f3 Mexicana quan \u00e9s un projecte molt posterior, la versi\u00f3 gr\u00e0fica del muralisme, ambdues coses de les que en realitat el TPS posteriorment es volia distanciar. Li vam posar Popular perqu\u00e8 era l\u2019adjectiu que portava el nom de l\u2019assemblea.<\/p>\n

Fins i tot es pot dir que al principi, elud\u00edem tots els nostres sabers en art. Per exemple el disseny del primers treballs els va il\u00b7lustrar una companya que feia \u201cfilete porte\u00f1o\u201d, una t\u00e8cnica decorativa per a r\u00e8tols t\u00edpica de San Telmo, La Boca, Boedo. Ens semblava b\u00e9 fer un disseny sorgit de l\u2019Assemblea.<\/p>\n

Per\u00f2 aviat vam comen\u00e7ar a produir coses \u201cautorals\u201d: Diego Posadas va fer un dibuix pres d\u2019una foto de Rodolfo Walsh, jo vaig fer un disseny partint d\u2019una confer\u00e8ncia del fil\u00f2sof Enzo Traverso, i vam prendre la tipografia d\u2019un cartell de Roberto Jacoby, poc a poc s\u2019anaven filtrant petits senyals.(1)<\/strong> <\/strong><\/p>\n

El quart cartell va incorporar la \u201ccreaci\u00f3 col\u00b7lectiva\u201d. El vam preparar per al 1r de maig, tema recurrent en la meva obra personal, i que la hist\u00f2ria em donava l\u2019oportunitat de viure\u2019l manifestant-me al carrer. Vam prendre el logotip de l\u2019antiga Federaci\u00f3 Obrera Regional Argentina, que representa dues mans estrenyen-se; en un bra\u00e7 l\u2019any 1876 que d\u00f3na origen a la data, en l\u2019altre el 2002, representant passat i present que es troben en un moviment d\u2019assemblees… Mariela i jo vam modelar les mans, Diego va fer el dibuix, Mariela va dibuixar els n\u00fameros, jo no recordo si vaig fer la resta de les lletres, o va ser Diego. Una estructura mig musical de treballar, podr\u00edem pensar ara. Vam preparar per a l\u2019acte de l\u2019assemblea aquest cartell i l\u2019endem\u00e0 davant la F\u00e0brica Brukman, un dels escenaris emblem\u00e0tics del moment, perqu\u00e8 era una f\u00e0brica recuperada que havia tingut el suport de totes les assemblees, de tots els partits pol\u00edtics i moviments, tot el m\u00f3n recolzava aquesta lluita. Mariela Scafati va arribar a dissenyar un segon cartell per al dia seg\u00fcent segons les consignes que estaven lligades a la presa de la f\u00e0brica.(2)<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 va instaurar una de les maneres d\u2019operar, on cada un aportava un fragment del disseny, per\u00f2 no es van abandonar per complet els cartells \u201cautorals\u201d, \u00e9s a dir dissenyats 100% per un sol artista. Tampoc no vam abandonar els cartells fets sota comanda. Tamb\u00e9 hi va haver coses en les que no vam cedir, com fer el Che Guevara… no \u00e9s que no el volgu\u00e9ssim a ell, per\u00f2 ens semblava demag\u00f2gic, no vol\u00edem ser tan populars, o s\u00ed, per\u00f2 no perd\u00edem de vista la possibilitat de generar les imatges d\u2019aquell moment i vol\u00edem participar dels moviments. Des del comen\u00e7ament vam decidir no posar el nom del grup en els cartells. No ens va semblar necessari.<\/p>\n

Entretant els moviments piqueteros es trobaven en l\u2019apogeu, dominant l\u2019escenari. Era impactant veure\u2019ls en les seves enormes columnes, aut\u00e8nticament la imatge de la \u201cfam\u00e8lica legi\u00f3\u201d, homes i dones de totes les edats, caminant cents d\u2019illes de cases, contemplant els edificis de la ciutat capital, sent mirats per la desconfiada classe mitjana, preocupada pels seus dip\u00f2sits perduts, per\u00f2 no del tot insensible (com ara) a aquesta altra realitat extrema.<\/p>\n

Les banderes d\u2019aquestes agrupacions de des-ocupats, vistes pels nostres ulls, eren peces \u00faniques: confeccionades amb m\u00ednims recursos, en totes elles es veia l\u2019entusiasme, l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019una situaci\u00f3 identit\u00e0ria, una alegria de pert\u00e0nyer. No s\u00e9 com explicar-ho. Molt prendria d\u2019all\u00e0 el taller, en el disseny de lletres i tamb\u00e9 en la realitzaci\u00f3 de banderes. Aquest podria ser l\u2019origen de perqu\u00e8 es va instaurar r\u00e0pidament el criteri de dibuixar les tipografies, gaireb\u00e9 en la totalitat de la producci\u00f3 aquest criteri es va mantenir, a m\u00e9s pod\u00edem resoldre la totalitat de la imatge amb un llapis, una tisora i un paper, pel cap alt una fotoc\u00f2pia o un paper de calcar.<\/p>\n

Un fet clau en la hist\u00f2ria d\u2019aquell per\u00edode i tamb\u00e9 humilment en la hist\u00f2ria del TPS, va ser la coneguda com a Matan\u00e7a d\u2019Avellaneda. Jo vaig ser present en aquesta manifestaci\u00f3, realment va ser una de les experi\u00e8ncies m\u00e9s extremes de la meva vida. En el transcurs d\u2019una manifestaci\u00f3 i bloqueig del Pont Pueyrred\u00f3n, el 26 de juny de 2002, la policia va matar a frec de roba dos nois, dos piqueteros, uns dels quals, Dar\u00edo Santill\u00e1n, era un l\u00edder impressionant alhora que un militant de base d\u2019aquells que cada tant brinda la hist\u00f2ria i el nom del qual portaran futures agrupacions. L\u2019altre era Maxi Kosteki, un estudiant d\u2019art, pintor i poeta.<\/p>\n

L\u2019escena del crim mostra primer a Maxi est\u00e8s, mentre Dar\u00edo li fa la respiraci\u00f3 boca a boca, en una seg\u00fcent foto se\u2019l veu amb la m\u00e0 estesa dient \u201cno disparin\u201d i despr\u00e9s el seg\u00fcent fotograma Dar\u00edo saltant i l\u2019\u00faltim, els dos nois estirats en el vest\u00edbul d\u2019entrada de l\u2019estaci\u00f3 de tren d\u2019Avellaneda. Al principi el govern va donar la versi\u00f3 que havia estat un enfrontament entre agrupacions per\u00f2 hi va haver tal evid\u00e8ncia documental que es va produir una crisi pol\u00edtica que va derivar en la ren\u00fancia del president Duhalde que havia estat designat per completar el per\u00edode presidencial de De La R\u00faa, dimitit al seu torn en les jornades de desembre de 2001.<\/p>\n

Per\u00f2 del costat de les v\u00edctimes la resposta va ser monumental, durant aquella mateixa nit novament es van fer barricades a la ciutat, i una manifestaci\u00f3 espont\u00e0nia a la Pla\u00e7a de Mayo, i immediatament l\u2019endem\u00e0 i durant tota la setmana i les subseg\u00fcents per tornar a tallar el pont un mes despr\u00e9s, aquesta vegada amb una gegantina jornada cultural que va mantenir bloquejat el pont des de la nit anterior.<\/p>\n

Diego Posadas va assistir a les reunions de coordinaci\u00f3 d\u2019aquest acte, el TPS va ser convocat especialment perqu\u00e8 algunes persones ja havien vist i participat de l\u2019acci\u00f3. Diego va portar d\u2019aquestes reunions un esb\u00f3s que un grup muralista estava realitzant, s\u2019havia elegit un per a l\u2019estaci\u00f3, un altre per a un mur de contenci\u00f3 en el pont, el tercer es va decidir realitzar-lo per a les samarretes. Per\u00f2 la nit anterior, els companys de Dar\u00edo es van posar en contacte amb ell i es van reunir a casa de Mariela per demanar dos cartells m\u00e9s, un amb les consignes del MTD (Moviment de Treballadors Desocupats), i un altre amb la imatge de Dar\u00edo estenent els seus bra\u00e7os en forma de creu. Vam anar a l\u2019acte amb aquestes imatges. (3 \/ 4)<\/strong><\/p>\n

Vam imprimir prop de 500 samarretes aquella tarda. Va ser \u00e8pic. A partir d\u2019all\u00e0 vam mantenir fins el 2006 la pr\u00e0ctica de portar una imatge els 26 de juny, va ser sempre un dels eixos de l\u2019activitat del taller. Tamb\u00e9 vam estar a cura de l\u2019obra de Maxi Kosteki en la seva exposici\u00f3 un any despr\u00e9s. (5 \/ 6 \/ 7 \/ 8 \/ 9 \/ 10)<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

Al poc temps va comen\u00e7ar la tensi\u00f3 amb l\u2019assemblea. Fins a aquell moment \u00e9rem un grup \u201cal servei\u201d, concretament de la propaganda. Entre par\u00e8ntesi, jo estava encantada amb aix\u00f2 de la propaganda, una cosa que venia fent en forma encoberta en obres anteriors. En aquest cas el conflicte va comen\u00e7ar a donar-se quan l\u2019assemblea va comen\u00e7ar a \u201cno aprovar\u201d algunes imatges del taller i altres projectes que personalment jo intentava realitzar.<\/p>\n

No \u00e9s la meva intenci\u00f3 explicar tota la hist\u00f2ria del taller, m\u2019interessa plantejar que el TPS va ser un projecte que va ser planejat sobre la marxa i es va anar donant juntament amb el per\u00edode i amb totes les falles que va tenir el mateix. Nosaltres vam passar de ser fan\u00e0tics de l\u2019assemblea a elegir fer un \u201ccol\u00b7lectiu independent\u201d, al qual poc despr\u00e9s es van incorporar altres artistes que no estaven en aquesta assemblea i que tanmateix volien fer la seva contribuci\u00f3 a aquell moment de canvi profund que es vivia.<\/p>\n

En aquesta nova etapa, s\u2019incorporen Carolina Katz, Karina Granieri, Leo Rocco, Horacio Abram Lujan, Eduardo Arauz, Fernando Brizuela, Catalina Le\u00f3n, Guillermo Ueno, Julia Masvernat, Christian Wloch, Ver\u00f3nica di Toro, Pablo Rosales, Juana Neumann. Posteriorment s\u2019incorpora Daniel Sanjurjo.<\/p>\n

Vam organitzar la nostra primera mostra a la galeria Belleza y Felicidad, el desembre de 2002, aniversari de les jornades de 2001, un moment \u00e0lgid del taller on vam produir una gran quantitat d\u2019accions i vam imprimir per primera vegada a la Pla\u00e7a de Mayo, hi va haver una gran profusi\u00f3 d\u2019imatges que s\u00f3n totes elles cl\u00e0ssiques del taller. (11 \/ 12 \/ 13 \/ 14)<\/strong><\/p>\n

Va durar molt poc aquest \u201c supercol\u00b7lectiu\u201d. Com tota secta, sofreix la seva primera fractura si no recordo malament en el 2003 quan Eduardo Arauz, Julia Masvernat, Catalina Le\u00f3n i Guillermo Ueno s\u2019incorporen a les activitats del MTD de Lan\u00fas i deixen el taller. Fernando Brizuela tamb\u00e9 s\u2019allunya a poc a poc encara que contribueix cada tant, ens porta paper, materials, pantalles serigr\u00e0fiques que troba al carrer.<\/p>\n

A partir que el taller s\u2019independitza de l\u2019assemblea, comen\u00e7a a coordinar-se amb tots els sectors que estaven en activitat: Piqueteros, F\u00e0briques Recuperades, Vagues de treballadors, Mesa d\u2019Escrache Popular, Moviment per la jornada de sis hores. (15 \/ 16 \/ 17 \/ 18)<\/strong><\/p>\n

Ens reun\u00edem setmanalment amb algun d\u2019aquests sectors i cada un de nosaltres, en la mesura de les possibilitats i tamb\u00e9 dels interessos personals, es constitu\u00efa en enlla\u00e7 i en certa mesura en coordinador d\u2019aquesta activitat en particular. I despr\u00e9s ten\u00edem una reuni\u00f3 setmanal, de vegades dos, perqu\u00e8 pel 2003 es formalitza el \u201cdibujazo\u201d que consistia a dibuixar durant la reuni\u00f3, tirar all\u00e0 les idees i dibuixos, despr\u00e9s alg\u00fa escanejava els fragments, que eleg\u00edem entre tots, i muntava el pr\u00f2xim disseny. Va ser una etapa de bastant \u00e8xit respecte al treball col\u00b7lectiu, encara que cada tant en venia algun amb un \u201chit\u201d i existia la camaraderia com per publicar cada producte encara que fos individual… aquest idil\u00b7li tamb\u00e9 va durar poc, encara que va donar fruits.<\/p>\n

La producci\u00f3 d\u2019imatges s\u2019anava sofisticant, i resultava conflictiva aquesta combinaci\u00f3 de l\u2019individual amb el col\u00b7lectiu, sempre pot succeir que un dibuix no agradi. Com fer per incorporar un mal dibuix, amb tot l\u2019esfor\u00e7 que significa produir-lo en serigrafia? B\u00e9, es pot fer una ideologia \u201cantiart\u201d, per tant, que no ens importi, per\u00f2 aqu\u00ed s\u2019estableix per a mi el conflicte essencial que va patir el taller i que suposo que tota aventura col\u00b7lectiva comporta… Jo crec en l\u2019art, s\u00f3c artista, no puc sostenir una ideologia \u201cantiart\u201d perqu\u00e8 no considero a l\u2019art \u00fanicament com un sistema de relacions econ\u00f2miques que s\u00f3n reals, injustes, capitalistes, elitistes; tamb\u00e9 ho veig com la tasca que tinc a la meva vida i si en un gest d\u2019abnegaci\u00f3 dedico el meu temps, la meva energia, a produir imatges d\u2019altres que no em representen o no em diuen res art\u00edsticament, crec que haur\u00e0 perdut sentit la meva exist\u00e8ncia. En altres paraules, no puc renunciar a l\u2019art i crec que alguns en el TPS tampoc, defens\u00e0vem l\u2019ambici\u00f3 art\u00edstica de tal manera que un horitzontalisme sencer va ser impossible, almenys respecte a l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019imatges. Moltes vegades es produ\u00efa una tirania de la majoria. Per\u00f2 vol\u00edem romandre i es va anar eludint el problema a partir d\u2019una consigna de no generar tantes imatges sin\u00f3 anar retreballant, reiterant imatges perqu\u00e8 s\u2019anessin fixant, i per aix\u00f2 hi va haver cartells que van tenir saga, com la s\u00e8rie d\u20191 de maig, el mapa, o b\u00e9 la reutilitzaci\u00f3 de fragments d\u2019un cartell anterior en el pr\u00f2xim, i aix\u00ed\u00a0 continuant. (19 \/ 20 \/ 21 \/ 22 \/ 23)<\/strong><\/p>\n

Aviat es va produir la segona gran crisi del TPS, en la qual la incomoditat personal entre els membres i altres motius allunya gradualment Wloch, Scafati, Rocco, Rosales, Abram Lujan, Posadas per la qual cosa el taller perd els dibuixants mes actius, mes h\u00e0bils amb la figuraci\u00f3. El TPS havia superat les meves expectatives de molt lluny. Abans de la seva exist\u00e8ncia, no tenia cap intenci\u00f3 de fer una agrupaci\u00f3 art\u00edstica. S\u00ed en canvi sentia, durant el 2001, que havia arribat el moment de fer pol\u00edtica, ja m\u2019estava comen\u00e7ant a sentir convocada per una cosa que es comen\u00e7ava a respirar. No sabia on inserir-me, estava buscant. Per\u00f2 no se\u2019m creuava pel cap un grup d\u2019art col\u00b7lectiu. L\u2019\u00fanic que hi havia era que a la meva obra ja estava plantejat prendre objectes pol\u00edtics i transformar-los en art\u00edstics.<\/p>\n

La possibilitat de fer pol\u00edtica amb aix\u00f2 va ser el que va resultar determinant per continuar amb el taller, en aquell moment d\u2019inflexi\u00f3 de 2004. I arran de l\u2019ingr\u00e9s del taller al moviment per les 6 hores, es va diversificar el nostre treball en la forma de butlletins (i les seves il\u00b7lustracions), banderes, offset… A partir d\u2019all\u00e0 va comen\u00e7ar una hegemonia de la meva part, potser una tirania fins i tot pitjor que l\u2019anterior, imposant l\u2019agenda dels meus interessos pol\u00edtics, concretament el Moviment per la Jornada de 6 hores, que em va donar l\u2019experi\u00e8ncia de participar en un moviment pol\u00edtic on podia opinar al costat de sindicalistes i militants pol\u00edtics, si b\u00e9 em deixaven parlar, el desafiament era incorporar la nostra sensibilitat als programes pol\u00edtics. Es van aconseguir coses, per\u00f2 parcialment. Aquests interlocutors moltes vegades ens miraven at\u00f2nits amb els projectes que port\u00e0vem.<\/p>\n

Els nostres antecedents com a militants eren molt escassos, per\u00f2 el freq\u00fcentar tots aquests \u00e0mbits va ser una escola impressionant. An\u00e0vem modelant les actituds pol\u00edtiques en l\u2019experi\u00e8ncia quotidiana d\u2019aquestes reunions; jo tenia acc\u00e9s a molta informaci\u00f3 per poder posicionar-nos i decidir si intervenim o no en tal o tal lluita, i de quina manera. \u00c9s a dir que produ\u00edem un objecte art\u00edstic, per\u00f2 mentrestant, f\u00e8iem pol\u00edtica.<\/p>\n

Ara el que queda s\u00f3n els objectes art\u00edstics. No es pot dir que les nostres causes triomfessin, i molt menys que hagi nascut una esperan\u00e7a socialista, per\u00f2 no \u00e9s una derrota sin\u00f3 una experi\u00e8ncia que em sento llesta per repetir quan sigui necessari.<\/p>\n

La tercera gran crisi del TPS es produeix cap a la biennal de Sao Paulo de 2006. Havia quedat un equip conformat\u00a0 amb Katz, Di Toro i Granieri.<\/p>\n

Al poc temps es va incorporar Daniel Sanjurjo que venia d\u2019una llarga experi\u00e8ncia de grups d\u2019art participatiu, per la qual cosa intentava donar-li aquesta empremta al treball del taller. Un fruit important d\u2019aix\u00f2 \u00e9s el 24 de mar\u00e7 de 2006, que es complien 30 anys del cop militar, vam participar de l\u2019acci\u00f3 \u201cmorts de gana\u201d i des del punt de vista de la serigrafia vam preparar aquestes imatges, encara que l\u2019estampa d\u2019aix\u00f2 va ser totalment absorbida per l\u2019acci\u00f3 teatral que es desenvolupava, i no vam estampar aquell dia.<\/p>\n

La meva incomoditat creixia perqu\u00e8 em veia novament treballant per a un tipus d\u2019obra que no m\u2019interessava realment m\u00e9s que per participar de p\u00fablic, no s\u00e9 com explicar-lo, estic a favor d\u2019aquestes accions per\u00f2 no com per abandonar les meves, en nom del col\u00b7lectiu. Daniel Sanjurjo es va convertir en una interfer\u00e8ncia en el que jo desitjava fer, i per a la resta del grup en certa forma tamb\u00e9. Jo sentia d\u2019altra banda que a Daniel tampoc no li interessava l\u2019obra que f\u00e8iem, el que era tremend era la seva persist\u00e8ncia per desviar el cam\u00ed que fins llavors el taller havia tra\u00e7at. Com que l\u2019horitzontalitat o obertura del grup feia que ell tingu\u00e9s \u201cdret\u201d a proposar canvis de rumb, d\u2019una altra manera el grup estaria negat a canviar, es convertiria en una estructura r\u00edgida, conservadora. La dualitat d\u2019aquests arguments em va posar en un gran dilema, mentre est\u00e0vem treballant en una gran bandera en la qual hi havia moltes frases de les quals ens vam repartir la diagramaci\u00f3 de cada text, els aportaments tant de Daniel com d\u2019Hernan Dupraz, una altra persona que s\u2019havia incorporat, no em semblaven al nivell de la resta, notes dissonants del que ja era una pintura, on intervenia un altre tipus de sensualitat de qu\u00e8 aquests companys mancaven per complet. Aquesta obra va estar fortament impulsada per mi respecte de la seva tem\u00e0tica, de la seva simbologia i de la seva operat\u00f2ria, recolzada per Vero Di Toro amb qui hem estat sempre fan\u00e0tiques del treball de taller, la possibilitat de treballar una obra en pintura tamb\u00e9 ens tornava el nostre origen de pintores; Carolina Katz i Karina Granieri, Juana Neumann i altres amics tamb\u00e9 van pintar, era un luxe, una altra vegada ten\u00edem el superequip. (24)<\/strong><\/p>\n

Crec que aquest \u00e9s un dels pitjors actes que he com\u00e8s contra els principis del col\u00b7lectiu, i encara pitjor \u00e9s que no em penedeixo: vaig expulsar Daniel Sanjurjo i Dupraz del grup i vaig repintar el que ells havien pintat. Fa poc, mentre penjava la mateixa bandera al Sal\u00f3 Nacional d\u2019Artistes de Col\u00f2mbia, vaig sentir un fort desig de continuar corregint parts, una obra ja acabada que ha estat exposada i documentada, en la VI Biennal de Sao Paulo, la II Biennal de Moscou i l\u2019esmentat 41 Sal\u00f3 de Cali, una obra col\u00b7lectiva que no tindria el menor escr\u00fapol de repintar, tanmateix ho condemnaria si una altra persona pretengu\u00e9s fer-ho. Una altra paradoxa del tema autoral.<\/p>\n

Sobre la ruptura del TPS moltes vegades s\u2019ha cregut que va ser el nostre explosiu acc\u00e9s al circuit d\u2019art internacional el que la va provocar, aix\u00f2 va posar en evid\u00e8ncia, en efecte, altres difer\u00e8ncies en el grup que de no haver-se presentat a aquestes invitacions no hagu\u00e9s succe\u00eft, per\u00f2 les difer\u00e8ncies existien. Per\u00f2 cal tenir en compte que el context tamb\u00e9 havia variat, la desactivaci\u00f3 del moviment assembleari i piquetero, la falta d\u2019entesa del taller amb molts sectors, conflictes molt seriosos amb altres agrupacions i partits a qui vam desafiar i vam desobeir alguns acords pol\u00edtics, una s\u00e8rie de coses que portaven a col\u00b7laci\u00f3 una nova pregunta, es pot sotmetre a la decisi\u00f3 d\u2019una assemblea la realitzaci\u00f3 d\u2019una obra art\u00edstica?<\/p>\n

Perqu\u00e8 en l\u2019\u00faltim per\u00edode del taller el grup va acabar sent un administrador d\u2019idees, fem aquesta, aquesta no, en aquesta ens impliquem, en aquesta no… aix\u00ed van quedar coses descartades que s\u2019haurien d\u2019haver pensat una mica m\u00e9s, moltes d\u2019aquestes coses les vaig realitzar despr\u00e9s d\u2019una altra manera, al llarg de la meva vida art\u00edstica han estat un munt d\u2019institucions i de persones les que m\u2019han dit, o suggerit \u201cno facis aix\u00f2\u201d com per estar en un grup fundat per mi on es repet\u00eds aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s una bogeria el que estic dient perque sembla que el taller \u00e9s una frustraci\u00f3 per a mi, al contrari, alhora no puc creure encara que segueixi causant tal impacte i adhesi\u00f3 tant les imatges com la pr\u00e0ctica, per\u00f2 tamb\u00e9 vull desmitificar la hist\u00f2ria heroica i representar gr\u00e0ficament una mica l\u2019arbitrari i injust tamb\u00e9 que pot ser, del qual cap dels membres no est\u00e0 exempt, ni com a v\u00edctima ni com a actor. Cada un va tenir diferents expectatives i viv\u00e8ncies i va participar en la mesura de les seves possibilitats, el que \u00e9s clar \u00e9s que el taller es va inscriure en la hist\u00f2ria de la gr\u00e0fica pol\u00edtica i aix\u00f2 va ser producte d\u2019alguna cosa, no de la sort.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Avui el taller no existeix per\u00f2 hi ha el seu patrimoni, ens continuen descobrint i convidant a exposicions. Jo rebo la majoria d\u2019elles i estic acceptant les que estic en condicions de preparar, a Cali hem mostrat el taller de la forma que sempre vaig voler fer-ho, a duet amb Mariela Scafati, instal\u00b7lacions molt m\u00e9s teatrals i menys documentals. All\u00e0 presentem diverses obres \u201cautorals\u201d, de les quals destaco un collage d\u2019Scafati, basat en els fragments d\u2019un adhesiu que hav\u00edem fet en la nostra exposici\u00f3 a la FM La Tribu, tornats a enganxar i reconstru\u00efdes les imatges amb els trossos. (25 \/ 26)<\/strong><\/p>\n

El fenomeno TPS.pdf<\/a>
\n<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El fen\u00f3meno TPS. Magdalena Jitrik<\/a> <\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/303"}],"collection":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=303"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/303\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":817,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/303\/revisions\/817"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=303"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=303"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=303"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}