{"id":359,"date":"2011-04-10T10:59:46","date_gmt":"2011-04-10T10:59:46","guid":{"rendered":"https:\/\/roulottemagazine.com\/demo\/?p=359"},"modified":"2023-12-14T14:44:42","modified_gmt":"2023-12-14T14:44:42","slug":"the-geopolitics-of-art-as-a-querelle-marti-peran","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/roulottemagazine.com\/CA\/2011\/04\/the-geopolitics-of-art-as-a-querelle-marti-peran\/","title":{"rendered":"La geopol\u00edtica de l\u2019art com a Querelle. Mart\u00ed Peran"},"content":{"rendered":"

La geopol\u00edtica de l\u2019art com a <\/strong>Querelle<\/em><\/strong>. <\/strong>Mart\u00ed Peran<\/strong><\/p>\n

Aquestes notes resumeixen la xerrada impartida en el marc d\u2019una trobada inspirada en la noci\u00f3 de Singuniversal<\/em> que Thierry de Duve va exposar en una confer\u00e8ncia a Mumbai el 20061<\/sup>. Amb aquest peculiar concepte, l\u2019autor proposava corregir les derives neocolonialistes que hi ha al darrere de les nombroses biennals perif\u00e8riques, reclamant una espec\u00edfica atenci\u00f3 est\u00e8tica sobre les produccions locals pr\u00e8via a la seva validaci\u00f3 com a b\u00e9 cultural d\u2019acord amb els par\u00e0metres occidentals. La premissa encara \u00e9s la mateixa: urgeixen eines per preservar la capacitat de l\u2019art per escoltar i produir la difer\u00e8ncia, en lloc de comportar-se com un instrument auxiliar per a la imposici\u00f3 de les narratives hegem\u00f2niques.<\/p>\n

* \u00a0\u00a0*\u00a0\u00a0 *<\/p>\n

La controv\u00e8rsia coneguda com la Querelle<\/em> que va obrir l\u2019est\u00e8tica del segle XVII cap als seus camins il\u00b7lustrats i moderns2<\/sup>, en realitat podria resumir-se com la disputa entre dues maneres molt diferents de concebre la Tradici\u00f3. D\u2019una banda, els anciens<\/em> es van manifestar partidaris d\u2019interpretar-la com un principi d\u2019autoritat, fins a tal extrem indiscutible, que no cabia m\u00e9s possibilitat que la seva reproducci\u00f3 fidel i mec\u00e0nica; per l\u2019altre, els modernes<\/em> es van inclinar per defensar que l\u2019\u00fanica manera de garantir la continu\u00eftat d\u2019aquesta mateixa Tradici\u00f3, exigia plantejar-la com un punt de partida que obliga a una permanent actualitzaci\u00f3 de la seva ess\u00e8ncia. En qualsevol cas, per a cap dels b\u00e0ndols no es tractava de trencar amb la Tradici\u00f3 sin\u00f3, al contrari, d\u2019assegurar la seva efic\u00e0cia, ja fos per una estrat\u00e8gia de reproducci\u00f3 o d\u2019adequaci\u00f3. Aquesta mateixa alternativa \u00e9s precisament la que, d\u2019alguna manera, s\u2019est\u00e0 reproduint avui en la gesti\u00f3 del c\u00e0non art\u00edstic occidental en el context de la nova geopol\u00edtica del saber.<\/p>\n

En efecte, d\u2019unes d\u00e8cades en\u00e7\u00e0, hem assistit a una proliferaci\u00f3 de moviments mitjan\u00e7ant els quals el sistema de l\u2019art suposadament abandona els seus caires euroc\u00e8ntrics i assaja una obertura cap a les tasques locals i diverses. L\u2019atenci\u00f3 cap als artistes procedents de contexts perif\u00e8rics i l\u2019exportaci\u00f3 del model de les biennals en territoris remots, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019il\u00b7lustrar la redistribuci\u00f3 global del poder cultural, s\u2019han desplegat amb un halo de bondat i generositat cap a la difer\u00e8ncia que, tanmateix, ha de ser analitzat amb cautela. El nostre prop\u00f2sit \u00e9s donar a entendre que, en realitat, tota aquesta atenci\u00f3 cap a altres<\/em> contexts s\u2019hauria d\u2019interpretar com una operaci\u00f3 d\u2019aproximaci\u00f3 concorde amb la l\u00f2gica d\u2019un capitalisme cultural deslocalitzat i una nova divisi\u00f3 internacional del treball. Des d\u2019aquesta perspectiva, el sistema de l\u2019art estaria desenvolupant, senzillament, els protocols necessaris per garantir la seva hegemonia en el per\u00edmetre global i, per a aix\u00f2, es debat, com una nova Querelle<\/em>, entre la simple articulaci\u00f3 d\u2019instruments per exportar el c\u00e0non occidental i afavorir la seva reproducci\u00f3 o, molt m\u00e9s sibil\u00b7l\u00ed, adequant aquest mateix c\u00e0non sobre les hist\u00f2ries locals per facilitar la seva expansi\u00f3. En les notes que segueixen definirem els processos dels que se serveixen cada una d\u2019aquestes estrat\u00e8gies [vegi\u2019s el quadre adjunt], per\u00f2 que es pot avan\u00e7ar que, com succe\u00ed amb la vict\u00f2ria dels modernes<\/em> sobre els anciens<\/em>, tamb\u00e9 avui s\u2019estan imposant les m\u00e9s complexes din\u00e0miques expansionistes partid\u00e0ries de l\u2019adequaci\u00f3 local del c\u00e0non occidental.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019exportaci\u00f3 del c\u00e0non art\u00edstic occidental cap als territoris perif\u00e8rics ha estat durant anys el proc\u00e9s m\u00e9s generalitzat per garantir l\u2019hegemonia del model. Al cap i a la fi, es tractava d\u2019aplicar al sistema de l\u2019art les t\u00e8cniques del colonialisme m\u00e9s ordinari i convencional: l\u2019ocupaci\u00f3 i el control directe del territori. Sota aquest prisma poden interpretar-se les primeres exportacions del model biennal a Istanbul i l\u2019Havana als anys vuitanta i, seguint despr\u00e9s la seva estela, a Johannesburg, Taipei, Sharjah o Dakar i, de manera imparable, fins i tot a la Fi del M\u00f3n3<\/sup>. Naturalment, en cada una d\u2019aquestes impostacions del model occidental intervingudes pel format de les biennals, es concedeixen determinats graus de protagonisme per als creadors locals, per\u00f2 sempre amb aportaments perfectament adequats a les tend\u00e8ncies dominants en l\u2019ordre global. L\u2019apoteosi d\u2019aquest tipus de concessions es va produir, de forma prou eloq\u00fcent, en la can\u00f2nica Biennal de Ven\u00e8cia de 2003, quan diferents curadors \u201cperif\u00e8rics\u201d van ser convidats a orquestrar una plural dictadura de l\u2019espectador<\/em>4<\/sup> que nom\u00e9s va arribar a posar en evid\u00e8ncia la reversibilitat de tots els treballs en l\u2019interior d\u2019un relat molt homogeni.<\/p>\n

Per\u00f2 les estrat\u00e8gies d\u2019exportaci\u00f3 del c\u00e0non no es detenen en l\u2019abrupta promoci\u00f3 de biennals previsibles all\u00e0 on hi hagi un mercat ansi\u00f3s per incorporar-se al circuit global. Hi ha una altra manera m\u00e9s efectiva d\u2019accelerar aquesta mateixa exportaci\u00f3 que podr\u00edem interpretar en clau de \u201ccolonialisme intern\u201d5<\/sup>. En aquesta ocasi\u00f3, del que es tracta \u00e9s de garantir el control del territori mitjan\u00e7ant la participaci\u00f3 d\u2019agents locals adequadament disciplinats en el model occidental. Per a aix\u00f2, \u00e9s necessari que s\u2019articulin adequadament els mecanismes per a una efica\u00e7 formaci\u00f3 de quadres<\/em> a la metr\u00f2poli que, una vegada instru\u00efts, puguin comandar l\u2019exportaci\u00f3 del c\u00e0non als seus territoris d\u2019origen. Aquest proc\u00e9s pot il\u00b7lustrar-se molt f\u00e0cilment amb nombrosos exemples: els artistes i, sobretot, els joves comissaris d\u2019art d\u2019el Caire es formen a Londres, els d\u2019Istanbul a Berl\u00edn o a Frankfurt, els de M\u00e8xic a Los Angeles o a Nova York i els de Santiago de Xile a Houston o, si no hi ha m\u00e9s remei, a Madrid o Barcelona. Mitjan\u00e7ant diferents programes de col\u00b7laboraci\u00f3 es resolen aix\u00ed dues expectatives alhora: s\u2019instrueix en el model que tot seguit ha d\u2019exportar-se sobre la producci\u00f3 local de dest\u00ed i en clau dom\u00e8stica, se satisf\u00e0 la necessitat psicol\u00f2gica, liter\u00e0ria i econ\u00f2mica de vincular l\u2019espai central on es construeix el relat amb els territoris que han d\u2019aportar-li difer\u00e8ncia i exotisme. L\u2019operaci\u00f3 perfecta i sense posar en q\u00fcesti\u00f3 el protagonisme i la centralitat del lloc on es produeixen les teories.<\/p>\n

Segons una visi\u00f3 massa amable de la geopol\u00edtica del saber, la cultura occidental, envellida i esgotada, tindria la seva \u00fanica perspectiva de superviv\u00e8ncia en l\u2019obstinaci\u00f3 d\u2019altres cultures per imitar-la i prolongar-la. El diagn\u00f2stic cont\u00e9 retalls d\u2019encert i de veritat, per\u00f2 probablement sigui ingenu en exc\u00e9s. Aquesta presumpta imitaci\u00f3 volunt\u00e0ria esquiva el paper fonamental que poden exercir els agents locals, formats a la metr\u00f2poli, en qualitat d\u2019instruments per a una interioritzaci\u00f3 local del c\u00e0non occidental fins a garantir una mena d\u2019autoimposici\u00f3 del mateix. La cultura occidental, d\u2019acord amb aquesta din\u00e0mica, ja no pot interpretar-se com una cosa malmesa i en extinci\u00f3 sin\u00f3, al contrari, com un totpoder\u00f3s model capacitat per governar un territori global mitjan\u00e7ant la sibil\u00b7lina articulaci\u00f3 de protocols d\u2019autogovern.<\/p>\n

Mentre aquests processos d\u2019exportaci\u00f3 del c\u00e0non art\u00edstic occidental cap a altres territoris operen mitjan\u00e7ant un control directe sobre el lloc de dest\u00ed, l\u2019adequaci\u00f3 del mateix c\u00e0non a les hist\u00f2ries locals exerceix el control a dist\u00e0ncia, amb una incid\u00e8ncia menys sorollosa i menys palpable a simple vista, per\u00f2 molt m\u00e9s efectiva en relaci\u00f3 amb els mecanismes de producci\u00f3 i gesti\u00f3 de coneixements. En efecte, com veurem tot seguit, l\u2019adequaci\u00f3 del c\u00e0non es resol mitjan\u00e7ant dos procediments directament vinculats amb les hist\u00f2ries locals<\/em>: la seva gesti\u00f3 com a mat\u00e8ria primera per a un proc\u00e9s de producci\u00f3 dirigit des del centre hegem\u00f2nic, i la connexi\u00f3 de la imaginaci\u00f3 que travessa aquestes hist\u00f2ries amb les xarxes globals de la informaci\u00f3 per les quals s\u2019accelera una homogene\u00eftzaci\u00f3 narrativa. Vegem-ho encara que sigui amb tr\u00e0mit d\u2019urg\u00e8ncia.<\/p>\n

Com va analitzar temps enrere Homi Bhabha, el discurs colonial es legitima atribuint la producci\u00f3 de coneixement de colonitzadors i colonitzats uns rols esterotipats i antit\u00e8tics, que garanteixen la supremacia jer\u00e0rquica del primer sobre el segon6<\/sup>. Aix\u00f2 que \u00e9s perfectament visible, per exemple, en l\u2019oposici\u00f3 entre la idea de dona produ\u00efda a Occident enfront de la mateixa categoria produ\u00efda segons les convencions del \u201ctercer m\u00f3n\u201d, es fa m\u00e9s complex en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019art contemporani. En aquest sector sembla que tot \u00e9s m\u00e9s sinu\u00f3s i conf\u00fas ja que, en efecte, des de la perspectiva del c\u00e0non occidental, les hist\u00f2ries locals s\u00f3n ateses en qualitat de dades genu\u00efnes sobre la difer\u00e8ncia, la qual cosa, per endavant, no sembla pressuposar cap relaci\u00f3 jer\u00e0rquica sin\u00f3 tot el contrari; tanmateix, aquesta fascinaci\u00f3 per la difer\u00e8ncia (tantes vegades identificada amb la fascinaci\u00f3 per la subalternitat i les pr\u00e0ctiques informals de subsist\u00e8ncia) en \u00faltima inst\u00e0ncia es limita a satisfer la necessitat de nova mat\u00e8ria primera per ser editada segons els codis de la narraci\u00f3 dominant. En altres paraules, la difer\u00e8ncia local facilita els recursos mentre que el c\u00e0non hegem\u00f2nic continua sent l\u2019encarregat de controlar el proc\u00e9s d\u2019edici\u00f3 del producte acabat. Aquesta din\u00e0mica exigiria ser analitzada amb especial assossec a dia d\u2019avui, quan l\u2019escenari quotidi\u00e0 per a les formes de vida en la cultura occidental s\u2019ha detingut en un model de benestar banal i de cega acumulaci\u00f3 material incapa\u00e7 d\u2019alimentar la imaginaci\u00f3, de manera que, en massa ocasions, nom\u00e9s una apel\u00b7laci\u00f3 a territoris remots garanteix el reencontre amb una mat\u00e8ria primera crua<\/em> i disposada per ser cuita<\/em>7 <\/sup>als nostres allotjaments avorrits i buits.<\/p>\n

No s\u00f3n necessaris massa exemples per il\u00b7lustrar aquesta adequaci\u00f3 del c\u00e0non que estem plantejant a la manera de relaci\u00f3 jer\u00e0rquica entre la posici\u00f3 de la hist\u00f2ria local com a mat\u00e8ria primera i la posici\u00f3 del propi c\u00e0non com a responsable del proc\u00e9s \u00faltim de producci\u00f3. La mateixa miopia que suposa insistir en la reducci\u00f3 d\u2019identificar la difer\u00e8ncia amb la subalternitat d\u00f3na suficient compte d\u2019aix\u00f2. Mentre l\u2019accent en l\u2019aproximaci\u00f3 a all\u00f2 perif\u00e8ric continu\u00ef obnubilat en la seva focalitzaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 miserable, m\u00e9s enll\u00e0 de fundar un acte de just\u00edcia, el que s\u2019enforteix \u00e9s la relaci\u00f3 antit\u00e8tica que instal\u00b7la la perspectiva occidental en una situaci\u00f3 de privilegi davant qualsevol altra realitat i, aquest mateix privilegi, \u00e9s el que acaba per legitimar que sigui la perspectiva dominant l\u2019encarregada de donar forma a tots els relats. No pot desestimar-se la import\u00e0ncia de les maneres de la parla i, en aquesta perspectiva, encara quan l\u2019art es comprometi a donar visibilitat a all\u00f2 diferent o a all\u00f2 diferent injust, en \u00faltima inst\u00e0ncia no fa sin\u00f3 recaptar aquestes realitats en l\u2019interior dels seus registres ling\u00fc\u00edstics, dels seus protocols est\u00e8tics i dels sup\u00f2sits ideol\u00f2gics des dels quals aquests s\u2019estableixen.<\/p>\n

Aquest privilegi de la metr\u00f2poli (ara rebaixada a l\u2019eufemisme de \u201cla perspectiva occidental\u201d) en el control del proc\u00e9s de producci\u00f3, converteix la ind\u00fastria art\u00edstica en un exemple m\u00e9s de l\u2019economia deslocalitzada. El territori de dest\u00ed \u00e9s aquell on es troben els recursos (temes atractius), la m\u00e0 d\u2019obra (quadres d\u2019artistes i curadors disposats a incorporar-se al circuit) i, quan \u00e9s factible, fins i tot la producci\u00f3 final (mitjan\u00e7ant biennals i esdeveniments variats); per\u00f2 el llibre de ruta per a tot aquest proc\u00e9s es redacta en origen, all\u00e0 on els costos serien excessius i on, a m\u00e9s, suposadament queda molt poc per explicar. Per\u00f2 succeeix de vegades que aquesta deslocalitzaci\u00f3 de la producci\u00f3, aparentment animada per un inter\u00e8s real i horitzontal per la difer\u00e8ncia, deixa al descobert la seva inevitable condici\u00f3 jer\u00e0rquica. Aix\u00ed ocorre, per exemple, amb la recurrent apel\u00b7laci\u00f3 i examen de les vicissituds que el Projecte Modern va patir a les antigues col\u00f2nies europees8<\/sup>. Naturalment que \u00e9s pertinent q\u00fcestionar el colonialisme intervingut per l\u2019arquitectura i l\u2019urbanisme moderns, per\u00f2 aquesta reconstrucci\u00f3 del frac\u00e0s del model europeu en territoris del Carib o en deserts africans, no deixa de posar en evid\u00e8ncia el protagonisme d\u2019un relat hegem\u00f2nic que, al cap i a la fi, est\u00e0 m\u00e9s interessat pel diferencial modernista, per la dist\u00e0ncia que impossibilita l\u2019efic\u00e0cia local del model modern, que per la difer\u00e8ncia mateixa; \u00e9s a dir, que malgrat el registre indiscutiblement cr\u00edtic d\u2019aquest tipus de projectes, el que preval \u00e9s una autoreflexi\u00f3 sobre el propi relat central que, d\u2019aquesta manera, conserva la seva preemin\u00e8ncia.<\/p>\n

L\u2019adequaci\u00f3 del c\u00e0non occidental, all\u00f2 que estem reconeixent com un neocolonialisme capa\u00e7 d\u2019exercir el control a dist\u00e0ncia, m\u00e9s enll\u00e0 de la l\u00f2gica d\u2019una producci\u00f3 deslocalitzada, desenvolupa un altre recurs en el que podria recon\u00e8ixer-se com a cooptaci\u00f3 de la imaginaci\u00f3 en l\u2019interior de les xarxes de la Informaci\u00f3. Aquest mecanisme, com veurem tot seguit, representa una cosa aix\u00ed com la cancel\u00b7laci\u00f3 de les expectatives que temps enrere es prometia Arjun Appadurai quan confiava en la imaginaci\u00f3 com una pr\u00e0ctica social, capa\u00e7 de vertebrar forces de resist\u00e8ncia compensat\u00f2ria que reordenessin les difer\u00e8ncies culturals davant el proc\u00e9s d\u2019homogene\u00eftzaci\u00f39<\/sup>. En efecte, Appadurai expressava l\u2019esperan\u00e7a que el propi proc\u00e9s de globalitzaci\u00f3 serv\u00eds d\u2019inspiraci\u00f3 per al despertar de determinades hist\u00f2ries locals i que aquestes, en el seu mateix desplegament, acabessin per convertir-se en ingredients ineludibles de la pr\u00f2pia globalitzaci\u00f3. Tanmateix, la nova geopol\u00edtica del saber, com hem vist, fins i tot organitzant de forma transnacional la producci\u00f3 de coneixement mit-jan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 de les difer\u00e8ncies com a mat\u00e8ria primera, prioritza el model \u00fanic d\u2019una Societat de la Informaci\u00f3 basada en la distribuci\u00f3 global i totalit\u00e0ria d\u2019un sol relat. Efectivament, la perspectiva occidental que controla la producci\u00f3 i el manteniment hegem\u00f2nic del c\u00e0non, el distribueix mitjan\u00e7ant la complexa trama de xarxes de la societat informativa que, per garantir l\u2019efic\u00e0cia de la seva distribuci\u00f3 expansionista, en \u00faltima inst\u00e0ncia, nom\u00e9s exigeix una simple connexi\u00f3 amb els nodes principals de les mateixes xarxes. Es tracta de l\u2019apote\u00f2sica confusi\u00f3 entre la Informaci\u00f3 \u2013all\u00f2 que hauria de facilitar l\u2019acc\u00e9s a narratives plurals\u2013 i la Connexi\u00f3 \u2013all\u00f2 que redueix les hist\u00f2ries locals i la difer\u00e8ncia a la condici\u00f3 d\u2019agent connectat amb el conjunt de les teories dominants\u2013; en altres paraules, la geopol\u00edtica del saber, disfressada amb guarniments de la societat informativa, accelera l\u2019acc\u00e9s al coneixement can\u00f2nic per\u00f2 no garanteix l\u2019aut\u00e8ntica producci\u00f3 de coneixement. Mitjan\u00e7ant la connexi\u00f3 no es multipliquen els interlocutors sin\u00f3 que es resol la mera expansi\u00f3 informativa del c\u00e0non. En aquest despotisme comunicatiu10 <\/sup>podria ser que les xarxes s\u2019hagin convertit ja en carrers de direcci\u00f3 \u00fanica i totes elles procedents del mateix i \u00fanic centre de la metr\u00f2poli. La conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aix\u00f2, malgrat l\u2019optimisme d\u2019Appadurai, \u00e9s que les difer\u00e8ncies locals, redu\u00efdes a un punt de connexi\u00f3 receptora, queden desactivades com a punts d\u2019emissi\u00f3 de narratives singulars amb imaginaris propis. Les xarxes de la imaginaci\u00f3 que havien d\u2019articular les trobades constants entre hist\u00f2ries diferents per a una verdadera producci\u00f3 de sabers, al final del cam\u00ed van quedar cooptades a l\u2019interior de les xarxes d\u2019una Informaci\u00f3 convertida en simple propagaci\u00f3 del c\u00e0non.<\/p>\n

En definitiva, si \u00e9s cert que el c\u00e0non occidental garanteix la seva hegemonia mitjan\u00e7ant aquestes estrat\u00e8gies per a la seva banal reproducci\u00f3 o per a la seva actualitzaci\u00f3 estudiada, llavors, a l\u2019interior d\u2019aquesta presumpta Querelle<\/em>, nom\u00e9s s\u2019aposta per imposar un model de visibilitat global o per la necessitat d\u2019adequar-lo mitjan\u00e7ant una sospitosa intervenci\u00f3 in-situ<\/em>. En qualsevol cas, en el debat plantejat des d\u2019aquests sup\u00f2sits, no hi ha manera de preservar per a l\u2019art la seva hipot\u00e8tica capacitat per escoltar i produir difer\u00e8ncia. \u00c9s necessari superar la falsa demarcaci\u00f3 de la Querelle<\/em> tal com ja va protagonitzat l\u2019avantguarda hist\u00f2rica davant la modernitat moderada de la Il\u00b7lustraci\u00f3. Per a aix\u00f2, l\u2019\u00fanic horitz\u00f3 possible exigeix convertir all\u00f2 local, ja no en un objecte d\u2019estudi ni en un punt interconnectat, sin\u00f3 en un enclavament des del qual i a partir del qual operar com a pot\u00e8ncia de pensament. \u00c9s necessari alliberar les xarxes de la imaginaci\u00f3 fora de l\u2019espai de la informaci\u00f3 que es limita a propagar un model. Pot ser que tampoc no sigui suficient apel\u00b7lar a una variant de la intervenci\u00f3 site-specific<\/em>, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019all\u00f2 fenomenol\u00f2gic i all\u00f2 institucional, a la manera d\u2019inserci\u00f3 en els \u201cvectors discursius\u201d genu\u00efns que atorguen a all\u00f2 local la naturalesa d\u2019espai social11<\/sup>. Aix\u00ed com la veritable superaci\u00f3 de la Tradici\u00f3 que pretenia conservar la Querelle<\/em> acad\u00e8mica nom\u00e9s va ser possible tardanament i mitjan\u00e7ant una est\u00e8tica del xoc, potser ara nom\u00e9s sigui possible q\u00fcestionar el c\u00e0non occidental des d\u2019all\u00f2 local fora del propi camp disciplinar de l\u2019art. Mentre la intervenci\u00f3 en el territori de la difer\u00e8ncia, malgrat actuar amb ella d\u2019una manera col\u00b7laborativa, es mantingui en la l\u00f2gica de l\u2019art, la hist\u00f2ria i la imaginaci\u00f3 local continuaran sent subsidi\u00e0ries, i no per la possible debilitat dels seus temes davant la sup\u00e8rbia ling\u00fc\u00edstica del c\u00e0non occidental, sin\u00f3 pel mer fet de la seva pr\u00f2pia pr\u00e0ctica disciplinar. Es tracta d\u2019exactament la mateixa paradoxa que impedia, al parer de Dipesh Chakrabarty, que els Estudis subalterns poguessin prosperar des de l\u2019\u00f2ptica del camp disciplinar de la Hist\u00f2ria, definit i ordenat per la perspectiva colonial12<\/sup>. Recentment, Mathew Rampley ha posat en evid\u00e8ncia com fins i tot la major amplitud de mires de la Cultura Visual respecte de la tradicional Hist\u00f2ria de l\u2019Art, tampoc arriba a superar les \u201cdificultats d\u2019equival\u00e8ncia\u201d entre l\u2019economia occidental de la imatge i la que impera en altres r\u00e8gims culturals13<\/sup>.<\/p>\n

La sortida del camp disciplinar de l\u2019art no \u00e9s, sens dubte, una cosa que pugui promoure\u2019s amb lleugeresa. Un gir massa accelerat d\u2019aquestes caracter\u00edstiques podria, simplement, conduir-nos cap a la dissoluci\u00f3 de l\u2019art als marcs, tamb\u00e9 ortodoxos, de l\u2019antropologia. La impaci\u00e8ncia per preservar una aproximaci\u00f3 fidel a la creativitat que travessa les hist\u00f2ries locals, obliga a atendre una zona d\u2019habilitats i pr\u00e0ctiques molt diverses i, sens dubte, alienes a la idea can\u00f2nica d\u2019all\u00f2 art\u00edstic. En qualsevol cas, on la difer\u00e8ncia s\u2019allibera de qualsevol temptativa de traducci\u00f3 o de postproducci\u00f3<\/em>, \u00e9s en l\u2019\u00e0mbit del qual la l\u00f2gica occidental nom\u00e9s pot recon\u00e8ixer com a sabers subterranis. Hi ha una llarga tradici\u00f3 de l\u2019inter\u00e8s occidental per aquests sabers (formes d\u2019intercanvi, pr\u00e0ctiques artesanals, discursos orals i rumors..) per\u00f2 ens sembla molt dif\u00edcil que, en nom de l\u2019art, puguin incorporar-se a una xarxa infinita de relats.<\/p>\n

1.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Thierry de Duve. The Glocal and the Singuniversal. Reflections on Art and Culture in the Global World<\/em>. Third Text. Vol. 21; n.6, 2007. pp. 681-688. Les jornades Resist\u00e8ncies. El Glocal i el Singuniversal a trav\u00e9s de les Biennals<\/em>, organitzades per l\u2019ACCA, es van celebrar al MACBA el novembre de 2009.<\/h5>\n
2. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Anne-Marie Lecoq, La Querelle des Anciens et des Modernes<\/em>. Gallimard. Par\u00eds, 2001<\/h5>\n
3. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El 2007 es va celebrar la I Biennal de la Fi del M\u00f3n a Ushuaia, a la Patag\u00f2nia argentina, patrocinada per la Fundaci\u00f3 estatal Patagonia Arte & Desaf\u00edo.<\/h5>\n
4. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La Biennal de Ven\u00e8cia de 2003, comandada per Francesco Bonami, es va organitzar mitjan\u00e7ant diferents seccions emparades totes elles sota l\u2019ep\u00edgraf La dictadura de l\u2019espectador<\/em>.<\/h5>\n
5. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Concepte encunyat per Walter D. Mignolo (vegi\u2019s Historias locales\/ dise\u00f1os globales. Colonialidad, conocimientos subalternos y pensamiento fronterizo<\/em>. Akal. Madrid, 2003)<\/h5>\n
6. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Homi Bhabha. The Other Question: Stereotype and Colonial Discourse<\/em>. Screen 24, 6. November-December 1983. Vegi\u2019s tamb\u00e9 H.Bhabha. The Location of Culture<\/em>. Routledge. Nova York, 1994.<\/h5>\n
7. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Claude L\u00e9vi-Strauss. Mitol\u00f3gicas I. Lo crudo y lo cocido<\/em>. FCE. M\u00e8xic, 1968.<\/h5>\n
8. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Podrien esmentar-se molts exemples d\u2019aquesta tem\u00e0tica recurrent en l\u2019art contemporani. Per donar una sola not\u00edcia sobre aix\u00f2, vegi\u2019s per exemple com aix\u00f2 que anomenem \u201cdiferencial modernista\u201d planeja sobre diferents treballs de l\u2019exposici\u00f3 Modernologies. Artistes contemporanis investiguen la modernitat i el modernisme<\/em>. MACBA,2009.<\/h5>\n
9. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Arjun Appadurai. Modernity at Large: Cultural Dimensions of Globalization<\/em>. University of Minessota Press. Minneapolis\/Londres, 1996.<\/h5>\n
10.Vegi\u2019s sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 Mario Perniola. Contra la Comunicaci\u00f3n<\/em>. Amorrortu. Buenos Aires, 2006.<\/h5>\n
11. Aquesta seria la tercera noci\u00f3 d\u2019art site-specific<\/em> concorde amb les tesis de Miwon Kwon (One place alter another: site-specific art and locational identity<\/em>. The MIT Press. Massachussets, 2004)<\/h5>\n
12. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Dipesh Chakrabarty.\u00a0 Provincializing Europe. Postcolonial Thought and Historical Difference<\/em>. Princeton University Press. Princeton\/Oxford, 2000.<\/h5>\n
13. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Mathew Rampley. La Cultura Visual en la era postcolonial: el desaf\u00edo de la antropolog\u00eda<\/em>. Estudios Visuales. 3, 2006. pp.186-211.<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

The Geopolitics of Art as a Querelle. Mart\u00ed Peran<\/a> <\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[87,11],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/359"}],"collection":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=359"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/359\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15842,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/359\/revisions\/15842"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=359"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=359"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=359"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}