S\u00e0hara Espanyol<\/strong><\/p>\n En la Confer\u00e8ncia de Berl\u00edn (1885), a inst\u00e0ncies de Bismarck, l\u2019\u00c0frica es va quadricular i es va repartir en porcions entre els principals pa\u00efsos europeus; a Espanya, antiga pot\u00e8ncia en decad\u00e8ncia, nom\u00e9s li van correspondre Guinea Equatorial, l\u2019administraci\u00f3 del nord del Marroc en forma de Protectorat i 250.000 quil\u00f2metres del S\u00e0hara compr\u00e8s entre Ifni,\u00a0 Saguia el-Hamra i R\u00edo de Oro. Encara que Espanya va distribuir algunes guarnicions militars al llarg de la costa atl\u00e0ntica com a lloc estrat\u00e8gic, no va ser fins a 1934 quan va ocupar amb alguns destacaments militars l\u2019interior del territori.<\/p>\n Despr\u00e9s de la Guerra Civil, el r\u00e8gim franquista va considerar el S\u00e0hara Espanyol com a lloc d\u2019inter\u00e8s prioritari per defensar les Illes Can\u00e0ries. El 1947, va reorganitzar administrativament la col\u00f2nia i Al-Aaiun es va convertir en la capital i principal nucli comercial. A comen\u00e7aments dels anys cinquanta, es va comen\u00e7ar a estudiar el subs\u00f2l amb el convenciment que sota de la sorra hi havia importants jaciments de minerals i recursos petrol\u00edfers.<\/p>\n Segons les anotacions de l\u2019antrop\u00f2leg Julio Caro Baroja realitzades sobre el terreny entre 1952 i 1953, de nord a sud del S\u00e0hara existien tribus sedent\u00e0ries, semin\u00f2mades i n\u00f2mades. Per\u00f2 abans de l\u2019arribada dels espanyols al sud de la Saguia, pr\u00e0cticament tots eren n\u00f2mades i la base del seu aliment era el camell, del qual extreien la llet, la carn i fins i tot el p\u00e8l per teixir les haimes o tendes. Fins a mitjan dels anys cinquanta, la pres\u00e8ncia dels espanyols pr\u00e0cticament no va interferir en la vida ni en els costums dels n\u00f2mades. El gener de 1958, es va integrar el S\u00e0hara al territori espanyol com la prov\u00edncia n\u00famero 53 i es va realitzar un complex cens que va catalogar la dispersa poblaci\u00f3 en un total de 114 seccions tribals distribu\u00efdes en les principals tribus establertes: els Erguibat, els Ulad Delim, els Ulad Tidrarin i els Arossien. Tamb\u00e9 destacaven per\u00f2 amb establiments intermitents a la zona, els Izarguien i les menys nombroses Ait Usas, o Aggut i Ait Lahsen.<\/p>\n A 1960 se\u2019l considera l\u2019any simb\u00f2lic en qu\u00e8 s\u2019allibera l\u2019\u00c0frica i es constitueixen la majoria d\u2019estats independents. Les Nacions Unides (ONU) amb la Resoluci\u00f3 1514 van constr\u00e8nyer les pot\u00e8ncies a abandonar els pa\u00efsos colonitzats i alliberar els territoris ocupats. Aquests requeriments de l\u2019ONU es van succeir cada any, per\u00f2 Franco va crear tot tipus de coartades per guanyar-se la poblaci\u00f3 local amb la intenci\u00f3 de demostrar als ulls de la comunitat internacional, que els sahrau\u00eds desitjaven pert\u00e0nyer motu proprio<\/em> a la naci\u00f3 espanyola. A comen\u00e7aments dels anys seixanta, enginyers espanyols van descobrir la mina de fosfats de Bu Craa amb unes reserves pr\u00e0cticament il\u00b7limitades. A l\u2019extracci\u00f3 de minerals es va sumar l\u2019explotaci\u00f3 dels grans recursos pesquers de la costa, pel que la col\u00f2nia necessitava cada vegada m\u00e9s m\u00e0 d\u2019obra ind\u00edgena. El 1963, es van designar tres sahrau\u00eds com a representants a les Corts Espanyoles i es va crear una Assemblea General del S\u00e0hara com a element de consens i aglutinador de la unitat espanyola. Les tribus van quedar representades per ordre d\u2019import\u00e0ncia: 45 membres d\u2019Erguibat, 12 d\u2019Ulad Delim, 9 d\u2019Izarguien, 7 d\u2019Ulad Tidrarin, 5 d\u2019Arossien i 7 de tribus menors.<\/p>\n El desembre de 1965, nous requeriments de les Nacions Unides van reclamar a Espanya una descolonitzaci\u00f3 d\u2019acord amb la Resoluci\u00f3 1514 i en una altra resoluci\u00f3 dos anys m\u00e9s tard (n\u00fam. 2354), es va assenyalar una consulta mitjan\u00e7ant refer\u00e8ndum per recollir l\u2019opini\u00f3 dels sahrau\u00eds.<\/p>\n Fos Bucraa, l\u2019empresa p\u00fablica espanyola que gestionava l\u2019extracci\u00f3 de fosfats, va assolir en pocs anys una productivitat de 2,5 milions de tones a l\u2019any i comptava amb 2.700 empleats dels quals 954 eren natius. La mina es va convertir en el veritable motor econ\u00f2mic de la zona i va alterar radicalment el mil\u00b7lenari estil de vida n\u00f2mada. Segons els \u00faltims censos de l\u2019\u00e8poca, nom\u00e9s 8.000 sahrau\u00eds es declaraven pastors.<\/p>\n Els tres \u00fanics nuclis urbans existents al S\u00e0hara, atreien cada vegada m\u00e9s m\u00e0 d\u2019obra, i cents de haimes s\u2019instal\u00b7laven als ravals en espera de que es constru\u00efssin nous barris. Al-Aaiun va passar en set anys de 9.000 a 28.000 habitants; Villa Cisneros a 5.400 i Smara a 7.300. Sistema sanitari, escola, mercat, electricitat, aigua corrent, nevera, tele o fins i tot aire condicionat, eren elements de confort que les ciutats oferien i que contrastaven amb la duresa i imprevisibilitat de la vida al desert. Encara que les ciutats apareixien com a panacees del confort, la col\u00f2nia espanyola en absolut no va integrar els sahrau\u00eds en condicions igualit\u00e0ries, malgrat que des de 1970 se\u2019ls considerava ciutadans espanyols i tenien amb Document Nacional d\u2019Identitat. Els ind\u00edgenes cobraven la meitat, amb prou feines rebien tractament m\u00e8dic i se\u2019ls discriminava escolarment. Malgrat que la joventut era conscient del seu poder adquisitiu i de la prosperitat en la qual vivien en comparaci\u00f3 amb la pobresa dels pa\u00efsos ve\u00efns, cada vegada se sentien m\u00e9s exclosos i marginats. Un moviment clandest\u00ed d\u2019arrel marxista i panarabista anomenat Avantguarda per a l\u2019Alliberament de la Saguia el-Hamra i R\u00edo de Oro, encap-\u00e7alat per Sidi Mohamed Bassiri, va aplegar la frustraci\u00f3 i el sentiment nacionalista dels sahrau\u00eds. Uns 7.000 membres de totes les edats i condici\u00f3 social, es van afegir a la causa per la independ\u00e8ncia del S\u00e0hara Occidental.<\/p>\n El 17 de juny de 1970, aprofitant una celebraci\u00f3 reivindicativa espanyola a Al-Aaiun, es va produir una manifestaci\u00f3 sahrau\u00ed organitzada pel moviment d\u2019alliberament de Bassiri amb el lema \u201cEl S\u00e0hara per als sahrau\u00eds\u201d i els convocats van lliurar al governador franquista un memor\u00e0ndum. La manifestaci\u00f3 va ser requerida a dispersar-se, per\u00f2 com que els manifestants continuaven concentrats i es van enfrontar amb pedres a les forces de l\u2019ordre p\u00fablic, es va requerir la intervenci\u00f3 de la Legi\u00f3 que va obrir foc a discreci\u00f3 contra la multitud. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquests fets entesos com d\u2019insubordinaci\u00f3 contra el Govern d\u2019Espanya, van apar\u00e8ixer desenes de ferits, alguns morts i es van detenir els principals capitosts. Bassiri va ser afusellat dies despr\u00e9s.<\/p>\n El maig de 1973, El Uali Mustafa Sayed, va recollir el testimoni de Bassiri i va crear l\u2019organitzaci\u00f3 armada Front Polisario (Front Popular per a l\u2019Alliberament de la Saguia el-Hamra i R\u00edo de Oro), a ella es van unir sahrau\u00eds procedents del sud del Marroc, nord de Maurit\u00e0nia, oest d\u2019Alg\u00e8ria i del S\u00e0hara Espanyol. Recolzats per Alg\u00e8ria, els guerrillers del Polisario van actuar contra els interessos espanyols, amb innombrables actes de sabotatge o enfrontant-se amb les guarnicions estacionades a l\u2019interior del desert. Les accions del Polisario van contagiar la il\u00b7lusi\u00f3 independentista entre la poblaci\u00f3 sahrau\u00ed.<\/p>\n El 20 de desembre de 1973 va morir assassinat per ETA Carrero Blanco, president del Govern i un dels m\u00e9s recalcitrants defensors de l\u2019africanisme colonial. Franco, profundament afectat per la mort de seu successor i pressionat per l\u2019ONU perqu\u00e8 descolonitz\u00e9s el S\u00e0hara, va prometre a l\u2019organitzaci\u00f3 internacional, l\u2019agost de 1974, que celebraria un refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3 a comen\u00e7aments de 1975. Segons el cens espanyol de 1974, hi havia 74.902 sahrau\u00eds i 20.126 espanyols a la zona. Aquestes dades encara que eren aproximatives \u2013a causa de la dificultat de censar en la seva totalitat la poblaci\u00f3 n\u00f2mada\u2013, s\u00f3n el referent m\u00e9s fiable que es coneix a dia d\u2019avui per determinar el nombre d\u2019habitants existents. El 12 de maig de 1975, una missi\u00f3 de l\u2019ONU es va despla\u00e7ar al S\u00e0hara i va constatar al seu informe que el poble sahrau\u00ed desitjava la independ\u00e8ncia. Per\u00f2 el Marroc, que considerava hist\u00f2ricament el S\u00e0hara com a part del seu territori, va pressionar a les Nacions Unides amb l\u2019ajuda dels Estats Units i Fran\u00e7a \u2013pa\u00efsos amics del regne alauita amb importants interessos geostrat\u00e8gics a la zona\u2013, perqu\u00e8 el refer\u00e8ndum promogut per Espanya no es port\u00e9s a terme. L\u2019Assemblea General de les Nacions Unides va atendre la petici\u00f3 marroquina i va paralitzar el refer\u00e8ndum.<\/p>\n El 16 d\u2019octubre de 1975, el Tribunal Internacional de la Haia va ratificar la Resoluci\u00f3 1514 de l\u2019ONU i el dret del poble sahrau\u00ed a l\u2019autodeterminaci\u00f3 en un dictamen que especificava que el Marroc no tenia lla\u00e7os de sobirania sobre el S\u00e0hara. Unes hores despr\u00e9s de la confirmaci\u00f3 de l\u2019Alt Tribunal, Hassan II, aprofitant l\u2019extrema inoper\u00e0ncia del govern espanyol \u2013amb Franco agonitzant i amb els seus ministres desorientats sobre el futur de la col\u00f2nia\u2013, va convocar la Marxa Verda, una estrat\u00e8gia ordida sota l\u2019assessorament d\u2019Estats Units (Kissinger) a fi d\u2019annexionar-se il\u00b7legalment el S\u00e0hara Occidental. Una ingent marea humana procedent de tots els racons del Marroc va ser mobilitzada pel r\u00e8gim alauita cap a les terres del sud, a fi d\u2019ocupar \u201cpac\u00edficament\u201d el S\u00e0hara. Un dia despr\u00e9s de la proclamaci\u00f3 de la Marxa Verda, el desconcert amb qu\u00e8 es va trobar el Govern espanyol, va ser manifest. Descol\u00b7locat pel cop d\u2019efecte de l\u2019ocupaci\u00f3 marroquina, el Consell de Ministres del 17 d\u2019octubre va aprovar el lliurament del S\u00e0hara al Marroc. El 26 d\u2019octubre es va originar a Al-Aaiun, una gran manifestaci\u00f3 de sahrau\u00eds contra la cessi\u00f3 espanyola del territori. El 9 de novembre, complert el seu objectiu, Hassan II va anunciar el final de la Marxa Verda. El dia 14, despr\u00e9s de diverses setmanes de reunions i de trobades secretes, es van fer p\u00fablics els Acords de Madrid, en els quals el govern espanyol abandonava el S\u00e0hara i el repartia entre el Marroc i Maurit\u00e0nia, a canvi de rebre substancioses compensacions econ\u00f2miques i pol\u00edtiques, entre les quals destacava l\u2019explotaci\u00f3 conjunta dels fosfats i de la pesca. El 20 de novembre moria Franco, sense assabentar-se del greus esdeveniments ocorreguts i de l\u2019evacuaci\u00f3 de la col\u00f2nia.<\/p>\n Despr\u00e9s de l\u2019ocupaci\u00f3 marroquina, el Front Polisario es va preparar, amb l\u2019ajuda i complicitat d\u2019Alg\u00e8ria, per a una guerra d\u2019imprevisibles conseq\u00fc\u00e8ncies. El gener de 1976, el Marroc va envair militarment el S\u00e0hara Occidental pel nord i Maurit\u00e0nia pel sud. Blindats, artilleria i batallons militars van ocupar les principals ciutats. El xoc entre les FAR (Forces Armades Reials) i la poblaci\u00f3 civil, va provocar una fugida massiva de m\u00e9s de 20.000 sahrau\u00eds cap a l\u2019interior del desert. En el seu \u00e8xode, els sahrau\u00eds van ser durament bombardejats per l\u2019aviaci\u00f3 del regne alauita, s\u2019estima que m\u00e9s de dues mil persones van perdre la vida. A l\u2019empara de l\u2019Ex\u00e8rcit d\u2019Alliberament Popular Sahrau\u00ed encara precari i poc organitzat i sota l\u2019organitzaci\u00f3 del Front Polisario, els refugiats es van dirigir en vells camions, Land Rover, o caminant, cap a la inh\u00f2spita regi\u00f3 de Tindouf on es van instal\u00b7lar \u2013acollits per Alg\u00e8ria\u2013 en improvisats campaments de haimes i tendes de lona cedides per l\u2019ACNUR i la Creu Roja en espera d\u2019una prompta soluci\u00f3 a una situaci\u00f3 tan dram\u00e0tica. La nit del 27 de febrer el Front Polisario va proclamar la Rep\u00fablica \u00c0rab Sahrau\u00ed Democr\u00e0tica (RASD), just l\u2019endem\u00e0, es va arriar a Al-Aaiun la bandera espanyola i es van retirar els \u00faltims militars abandonant a la seva sort els sahrau\u00eds.<\/p>\n L\u2019Ex\u00e8rcit d\u2019Alliberament Sahrau\u00ed integrat per cinc mil guerrillers es va enfrontar amb gran desavantatge a un ex\u00e8rcit de m\u00e9s de dos-cents mil soldats amb artilleria pesada i avions. Malgrat la manca d\u2019armament i de formaci\u00f3 militar, esl sahrau\u00eds, grans coneixedors del territori i acostumats a la duresa del desert, van organitzar la seva estrat\u00e8gia en una guerra de guerrilles amb accions per sorpresa i r\u00e0pids moviments que van desconcertar l\u2019enemic. En poc temps, van rebre formaci\u00f3 militar algeriana i va augmentar considerablement la capacitat i l\u2019efectivitat del seu ex\u00e8rcit. Alg\u00e8ria i L\u00edbia els van facilitar armament lleuger i pesat, de tal manera que despr\u00e9s d\u2019intenses batalles, Maurit\u00e0nia va abandonar el conflicte el 1978 i el Marroc, pressionat pel nombre de baixes i pel desgast de les seves tropes, es va replegar veient-se obligat a construir des del nord fins al sud un mur de contenci\u00f3 en diverses fases. Malgrat que el mur va for\u00e7ar els sahrau\u00eds a canviar d\u2019estrat\u00e8gia en les seves operacions, aquests van continuar pressionant els marroquins fins a 1991, any en qu\u00e8 per mediaci\u00f3 de les Nacions Unides es va arribar a un alto el foc (6 de setembre) amb la intenci\u00f3 de convocar un refer\u00e8ndum que decid\u00eds la sobirania del territori. El refer\u00e8ndum es va posposar diverses vegades perqu\u00e8 el Marroc no va acceptar de forma reiterada les resolucions internacionals.<\/p>\n El mur<\/strong><\/p>\n Des d\u2019agost de 1980 fins a abril de 1987, es va construir \u2013amb cents d\u2019excavadores, bulld\u00f2zers, brigades de sapadors i amb desenes de milers de soldats defensant-lo\u2013, un mur en diverses fases. Es tracta d\u2019un sistema fortificat que defensa les ciutats ocupades i especialment la mina de fosfats de Bu Craa. El mur es va eixamplant com un anell i va incloent tot el territori fins a sumar m\u00e9s de 2.500 quil\u00f2metres de sorra i pedres. L\u2019al\u00e7\u00e0ria \u00e9s d\u2019entre dos i tres metres per un metre i mig d\u2019ample amb rases antitanc de tres metres, cents de bateries d\u2019artilleria pesada, milers de vehicles blindats, filferro espin\u00f3s, radars i altres sofisticats sistemes de vigil\u00e0ncia. Uns 130.000 soldats el protegeixen, i es calcula que hi ha m\u00e9s de dos milions de mines anticarros i antipersones disseminades en un quil\u00f2metre d\u2019ample al llarg de tot el mur.<\/p>\n Despr\u00e9s del llarg temps transcorregut des de l\u2019alto el foc, i despr\u00e9s de la mort el 1999 de Hassan II, el seu fill Mohamed VI, prossegueix la mateixa pol\u00edtica respecte al S\u00e0hara que el seu pare. El mur encara continua atrapant i separant la poblaci\u00f3 d\u2019ambd\u00f3s costats i impossibilitant el despla\u00e7ament dels pastors n\u00f2mades. Hi ha fam\u00edlies que no es veuen des de fa m\u00e9s de trenta anys. Els sahrau\u00eds que es van quedar al territori ocupat -aproximadament un 20%-, malgrat l\u2019autorit\u00e0ria pres\u00e8ncia marroquina, van ser compensats i beneficiats amb alts salaris i tot tipus de prestacions que al cap de poc van haver de compartir amb m\u00e9s de 300.000 colons cridats des del Marroc a repoblar el S\u00e0hara. Des de l\u2019any 2005, una nova fornada de joves activistes sahrau\u00eds resisteixen a l\u2019ocupaci\u00f3 manifestant-se contra el r\u00e8gim marroqu\u00ed i evidenciant que el territori ocupat \u00e9s una enorme pres\u00f3 a l\u2019aire lliure; segons les dades d\u2019AFAPREDESA (Associaci\u00f3 de Familiars de Sahrau\u00eds Presos i Desapareguts) o els recents informes anuals (2008 i 2009) d\u2019Amnistia Internacional i de la CEAR (Comissi\u00f3 Espanyola d\u2019Ajuda al Refugiat) a les principals ciutats del S\u00e0hara Occidental hi ha una gran repressi\u00f3 policial, i a les veus disconformes amb la monarquia alauita se les arresta i tortura.<\/p>\n Statu quo<\/em><\/strong><\/p>\n El 29 d\u2019abril de 1991, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides decideix crear la MINURSO (Missi\u00f3 de les Nacions Unides per al Refer\u00e8ndum del S\u00e0hara Occidental) a fi de vetllar per la pau a la zona i poder efectuar un refer\u00e8ndum \u2013previst per a febrer de 1992\u2013, amb la finalitat de resoldre el conflicte entre la Rep\u00fablica \u00c0rab Sahrau\u00ed Democr\u00e0tica i el Marroc. El resultat de les urnes decidiria la independ\u00e8ncia del poble sahrau\u00ed o l\u2019annexi\u00f3 del S\u00e0hara Occidental al Regne del Marroc. Votarien els qui estaven al cens espanyol de 1974, que el 1991, s\u2019havia convertit ja en 70.000 sahrau\u00eds amb opci\u00f3 a vot. El Marroc, veient-se perjudicat per l\u2019anomenat Pla d\u2019arranjament de les Nacions Unides, va demanar un altre cens sota l\u2019amena\u00e7a de retirar-se del proc\u00e9s. Pel xantatge marroqu\u00ed i l\u2019acceptaci\u00f3 de l\u2019ONU de modificar el cos censal, dimiteix Johannes Manz, representant especial per al S\u00e0hara Occidental. P\u00e9rez de Cu\u00e9llar, Secretari General de l\u2019ONU, posposa sine die<\/em> el refer\u00e8ndum en espera d\u2019un nou cens.<\/p>\n L\u2019egipci Boutros Boutros-Ghali, nou Secretari General, i Erik Jensen, President de la Comissi\u00f3 d\u2019Identificaci\u00f3, van continuar el nou cens al llarg dels anys 1992 i 1994. Despr\u00e9s de l\u2019intent frustrat de consens en les converses directes entre ambd\u00f3s actors, es va tornar a paralitzar el proc\u00e9s en constatar problem\u00e0tiques no resoltes entre les dues parts. El 23 de juny de 1995, el President sahrau\u00ed Mohamed Abdelaziz va anunciar que se suspenia la participaci\u00f3 del Front Polisario en el proc\u00e9s d\u2019identificaci\u00f3 pel motiu que el Marroc continuava transferint poblaci\u00f3 marroquina cap al territori sahrau\u00ed per imposar la seva participaci\u00f3 en la identificaci\u00f3 (100.000 nous colons). El frac\u00e0s de les Nacions Unides per aconseguir la realitzaci\u00f3 del refer\u00e8ndum es va fer patent, la congelaci\u00f3 del Pla de Pau va afavorir enormement al Marroc que va consolidar l\u2019statu quo<\/em> a la zona.<\/p>\n Kofi Annan, el tercer Secretari General en el curs dels esdeveniments, va considerar la problem\u00e0tica del S\u00e0hara com una prioritat i va nomenar l\u2019exsecretari d\u2019Estat nord-americ\u00e0 James Baker com el seu representant personal. Es van reprendre les converses entre el Polisario i el Marroc i despr\u00e9s dels <\/em>Acords de Houston (1997) es va establir la identificaci\u00f3 de votants, la repatriaci\u00f3 de refugiats, l\u2019alliberament dels presos pol\u00edtics, l\u2019intercanvi dels presoners de guerra, l\u2019aquarterament de les tropes i un codi de conducta. Aspectes tots ells que en cas de ser duts a terme de bona fe, desembocarien en un refer\u00e8ndum just i lliure. Aquests acords van permetre donar continu\u00eftat als preparatius del refer\u00e8ndum. Per\u00f2 completar el cens es va tornar m\u00e9s complex del previst, la identificaci\u00f3 va ensopegar amb l\u2019assumpte de les tribus discutibles anomenades H 41, H 61 i J 51\/52, que comprenien 65.000 persones en total. El proc\u00e9s tornava a quedar-se estancat i Annan despr\u00e9s del nou frac\u00e0s, va suggerir dos anys despr\u00e9s un \u201cNou Pla Baker\u201d o \u201ctercera via\u201d. Un acord entre les parts en les quals ning\u00fa no perd\u00e9s, es va tractar de considerar el Marroc com a \u201cpot\u00e8ncia administradora\u201d del S\u00e0hara i no com a for\u00e7a ocupant. \u00c9s a dir, sota la forma d\u2019una autonomia, el Marroc mantindria exclusivament les relacions exteriors, la seguretat nacional i la defensa exterior. Al cap de quatre anys, es faria un refer\u00e8ndum on nom\u00e9s tindrien dret a vot tots els residents del S\u00e0hara des de 1999. Encara que en un primer moment el Polisario no ho va aprovar, va acabar per acceptar aquesta possibilitat, per\u00f2 va ser el propi Kofi Annan, qui va acabar rebutjant el seu propi Pla perqu\u00e8 hi continuaria havent un guanyador i un perdedor. L\u2019abril del 2004 el Marroc, en un canvi d\u2019estrat\u00e8gia, va decidir taxativament no acceptar cap refer\u00e8ndum que planteg\u00e9s una possible independ\u00e8ncia del S\u00e0hara.<\/p>\n Ban Ki-moon, el quart Secretari General de l\u2019ONU que intenta intervenir en aquest conflicte, va confirmar Van Walsum com el seu enviat especial. El diplom\u00e0tic holand\u00e8s va centrar la seva estrat\u00e8gia en apropar les parts amb diverses rondes de negociaci\u00f3. En les diferents reunions (2007 i 2008 a Manhasset, Nova York, i 2009 a Viena), el Marroc va proposar un \u201cEstatut d\u2019Autonomia de la Regi\u00f3 del S\u00e0hara\u201d per al que anomena \u201cles prov\u00edncies del sud\u201d, semblant en la forma a la proposta de Baker, per\u00f2 en el fons, totalment adaptat als seus interessos sobiranistes. Encara aix\u00ed, Van Walsum va remarcar i va considerar \u201cels seriosos esfor\u00e7os del Marroc per fer avan\u00e7ar el proc\u00e9s cap a una soluci\u00f3\u201d, i va expressar clarament que l\u2019opci\u00f3 d\u2019assolir la independ\u00e8ncia mitjan\u00e7ant un refer\u00e8ndum, era una falsa esperan\u00e7a per al poble sahrau\u00ed i instava a la Rep\u00fablica \u00c0rab Sahrau\u00ed Democr\u00e0tica, a negociar prenent \u201cen consideraci\u00f3 la realitat pol\u00edtica\u201d del control que exerceix Rabat sobre el territori. El Front Polisario es va negar a acceptar la proposta auton\u00f2mica marroquina i va acusar Van Walsum d\u2019imparcialitat obligant-lo a dimitir. Van Walsun \u00e9s l\u2019\u00fanic alt representant de l\u2019ONU, que s\u2019ha atrevit a sostenir que la legalitat internacional est\u00e0 del costat del Polisario, per\u00f2 que el Consell de Seguretat no utilizar\u00e0 els seus poders per imposar-los al Marroc. D\u2019all\u00e0 la impossibilitat que el S\u00e0hara sigui algun dia independent (El Pa\u00eds, 8 i 28\/08\/2008).<\/p>\n El govern de J. L. Rodr\u00edguez Zapatero amb el seu Ministre d\u2019Exteriors Moratinos, despr\u00e9s de les \u00faltimes rondes de negociaci\u00f3, s\u2019ha posicionat clarament juntament amb Fran\u00e7a, a favor de les tesis autonomistes marroquines. Espanya com a antiga pot\u00e8ncia administradora del S\u00e0hara no pot abandonar unilateralment les seves responsabilitats, per\u00f2 el limbe jur\u00eddic amb qu\u00e8 es troba el Marroc, beneficia els pa\u00efsos amics. Els vaixells espanyols continuen carregant fosfats procedents de Bu Craa, importants empreses conserveres espanyoles estan instal\u00b7lades a Dajla (antiga Villa Cisneros) i centenars de pesquers procedents d\u2019Espanya i de la Uni\u00f3 Europea pesquen impunement en les aig\u00fces saharianes.<\/p>\n Ban Ki-moon ha nomenat recentment al nord-americ\u00e0 Christhopher Ross com a nou i esperem \u00faltim mitjancer en el conflicte del S\u00e0hara Occidental. Ara m\u00e9s que mai l\u2019ONU ha d\u2019assumir la seva responsabilitat i aplicar el dret internacional pel b\u00e9 de la superviv\u00e8ncia del poble sahrau\u00ed i el de la pr\u00f2pia Organitzaci\u00f3 Internacional, que no es pot permetre una vegada m\u00e9s ser q\u00fcestionada en el litigi m\u00e9s vell de l\u2019\u00c0frica.<\/p>\n Camps de refugiats sahrau\u00eds<\/strong><\/p>\n El gener de 1977, segons dades d\u2019ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) es calculava l\u2019exist\u00e8ncia de 50.000 refugiats a Tindouf. La guerra va continuar despla\u00e7ant cap als voltants de la poblaci\u00f3 algeriana a sahrau\u00eds de totes les regions i en poc temps es va arribar a 120.000 refugiats. ACNUR, Creu Roja, el PAM (Programa Mundial d\u2019Aliments) i l\u2019ECO (Oficina de Cooperaci\u00f3 de la Comunitat Europea) repartien les necessitats b\u00e0siques humanit\u00e0ries: aliments, medecines i refugi; tamb\u00e9 es va haver de construir un hospital amb quir\u00f2fan per atendre les sagnies de la guerra i amb el temps diverses infraestructures m\u00ednimes per resistir fins que finalitz\u00e9s el conflicte.<\/p>\n En els Congressos III i IV del Front Polisario -agost de 1976 i setembre de 1978, respectivament-, es va remarcar el just repartiment de les riqueses, l\u2019eliminaci\u00f3 de les desigualtats, es va declarar que la seva lluita era la guerra d\u2019alliberament contra les forces ocupants, contra l\u2019imperialisme, el colonialisme i l\u2019explotaci\u00f3. La Constituci\u00f3 de la Rep\u00fablica \u00c0rab Sahrau\u00ed Democr\u00e0tica (RASD) especifica la realitzaci\u00f3 del socialisme a trav\u00e9s de l\u2019emancipaci\u00f3 de la dona i la seva participaci\u00f3 plena en la nova societat, de l\u2019assist\u00e8ncia social dels m\u00e9s desfavorits, l\u2019ensenyament obligatori i gratu\u00eft, la sanitat, i el dret i el deure a un treball.<\/p>\n Les dones afavorides sota les consignes revolucion\u00e0ries del Polisario, van assolir cotes de llibertat inimaginables a cap altre pa\u00eds \u00e0rab. Amb els marits al front, van organitzat a la rereguarda dels campaments una important tasca social, portant a la pr\u00e0ctica un comunisme proper al primitiu basat en el suport mutu i el b\u00e9 com\u00fa. Es va crear una merit\u00f2ria societat igualit\u00e0ria del no res que sobrevivia del repartiment equitatiu de l\u2019ajuda internacional on els diners en els quinze primers anys pr\u00e0cticament no van existir. En aquest laboratori social no tot era id\u00edl\u00b7lic, tamb\u00e9 es van exercir abusos de poder i injust\u00edcies per part dels dirigents del Polisario encarregats de la seguretat. En plena guerra, en el seu recel per controlar la situaci\u00f3 pol\u00edtica, es van desenvolupar conductes paranoiques contra sahrau\u00eds procedents de les ciutats ocupades que es van instal\u00b7lar als campaments i es van adherir a la causa. Se\u2019ls va acusar d\u2019espies, se\u2019ls va empresonar i se\u2019ls va sotmetre a tot tipus de tortures.<\/p>\n Despr\u00e9s del frustrat refer\u00e8ndum de febrer 1992, on els sahrau\u00eds tenien dipositades totes les seves esperances en assolir la independ\u00e8ncia, van haver de continuar amb resignaci\u00f3 la seva tasca d\u2019enfortir els lla\u00e7os entre els habitants dels campaments. Van millorar la distribuci\u00f3 de l\u2019ajuda humanit\u00e0ria, van crear noves infraestructures (cases de tova, escoles, hospitals, tallers, granges i alguns horts) i van vertebrar millors pol\u00edtiques organitzatives i associatives.<\/p>\n En l\u2019actualitat els campaments compten amb una poblaci\u00f3 que supera els 200.000 habitants i es distribueixen en quatre wilayas<\/em> que prenen el nom de les ciutats abandonades del S\u00e0hara: Al-Aaiun, Ausserd, Smara i Dajla. A m\u00e9s s\u2019han creat altres assentaments com 27 de febrero, 9 de junio, 12 de octubre o Rabuni que compleixen funcions de formaci\u00f3, de producci\u00f3 o administratives. En cada wilaya<\/em> viuen aproximadament 50.000 habitants que es divideixen en 6 dairas<\/em> o municipis d\u2019entre 7.000 i 9.000 habitants. Cada daira<\/em> l\u2019administra un alcalde, un jutge, un metge, un cap de subministraments i cinc dones responsables de serveis b\u00e0sics (sanitat, educaci\u00f3, alimentaci\u00f3, just\u00edcia i ind\u00fastria); tamb\u00e9 disposa d\u2019escola, dispensari m\u00e8dic, magatzem i una mena d\u2019ajuntament. Les daira<\/em> se subdivideixen al seu torn en quatre barris i cada barri t\u00e9 15 o 20 files, i cada fila 10 habitatges (haima i casa de tova). La disposici\u00f3 dels habitatges es basa en els antics \u201cfrics\u201d o campaments de n\u00f2mades, composts per nuclis familiars m\u00e9s o menys extensos que formaven fileres en l\u00ednia recta d\u2019entre 6 i 12 haimes i amb un m\u00e0xim 4 o 5 habitants per haima.<\/p>\n La vida als campaments continua depenent en la seva totalitat de l\u2019ajuda internacional, per\u00f2 amb el temps s\u2019ha creat una economia de superviv\u00e8ncia que prov\u00e9 b\u00e0sicament del contraban, de les remeses dels sahrau\u00eds que viuen a l\u2019exterior, dels donatius procedents de les fam\u00edlies espanyoles i de la compravenda de bestiar.<\/p>\n En un conflicte que ultrapassa els 34 anys de resist\u00e8ncia en espera d\u2019un soluci\u00f3 internacional, el Front Polisario ha celebrat fins a la data dotze congressos per decidir les estrat\u00e8gies de futur del poble sahrau\u00ed a l\u2019exili. Els primers congressos se celebraven cada dos anys i tenien una estructura marcadament tancada i militar, en l\u2019actualitat se celebren cada cada quatre anys i s\u00f3n totalment participatius. L\u2019\u00faltim es va convocar a Tifariti (capital simb\u00f2lica del S\u00e0hara alliberat) l\u2019any 2007, i va comptar amb la pres\u00e8ncia de 1.750 delegats, 250 convidats i dese-nes de periodistes estrangers. Els delegats s\u00f3n elegits en els Congressos Populars de Base, aquests al seu torn assignen als seus representants per al Congr\u00e9s Popular General que nomena el Comit\u00e8 Executiu del Front Polisario on es decideix el Govern i el President de la RASD.<\/p>\n * \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El t\u00edtol fa refer\u00e8ncia al doble sentit de la paraula Unmap en angl\u00e8s que juga amb les sigles de Nacions Unides (ONU en castell\u00e0 i catal\u00e0) i el terme \u201cno mapa\u201d.<\/p>\n BIBLIOGRAFIA:<\/p>\n Balaguer, Soledad; Wirth, Rafael. Frente Polisario: la \u00faltima guerrilla<\/em>. Laia. Barcelona, 1976.<\/p>\n B\u00e1rbulo, Tom\u00e1s. La historia prohibida del Sahara Espa\u00f1ol<\/em>. Destino. Barcelona, 2002.<\/p>\n Caro Baroja, Julio. Estudios Saharianos<\/em>. Calamar Ediciones. Madrid, 2008.<\/p>\n Diego Aguirre, Jos\u00e9 Ram\u00f3n. Guerra en el Sahara<\/em>. Istmo. Madrid, 1991.<\/p>\n Garc\u00eda, Alejandro. Historias del Sahara. El mejor y peor de los mundos<\/em>. Catarata. Madrid, 2002.<\/p>\n Garc\u00eda, Alejandro. Historia del Sahara y su conflicto<\/em>. Catarata. Madrid, 2010.<\/p>\n Guijarro, Fernando. La distancia de cuatro dedos. En la guerra del S\u00e1hara con el Polisario<\/em>. Flor del viento. Barcelona, 1977.<\/p>\n Espa\u00f1a en el Sahara. Documentos pol\u00edticos<\/em>. Servicio Informativo Espa\u00f1ol. Madrid, 1968.<\/p>\n VVAA. Sahara, Sahara<\/em>. Editorial CLA. Bilbao, 1976.<\/p>\n Vilar, Juan Bta. El Sahara Espa\u00f1ol. Historia de una aventura colonial<\/em>. Sedmay Ediciones. Madrid, 1977.<\/p>\n http:\/\/www.arso.org\/06-0.htm<\/p>\n http:\/\/www.un.org\/spanish\/Depts\/dpko\/minurso\/index.html<\/p>\n http:\/\/www.un.org\/spanish\/documents\/ga\/res\/17\/ares17.htm<\/p>\n UNmap CAT ESP. PDF<\/a><\/p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"![\"\"](\"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-content\/uploads\/minurso2.jpg\" "\\"3691R62_MINURSO_Apr10.ai\\"")
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n