{"id":374,"date":"2011-04-10T11:02:25","date_gmt":"2011-04-10T11:02:25","guid":{"rendered":"https:\/\/roulottemagazine.com\/demo\/?p=374"},"modified":"2011-06-05T19:37:19","modified_gmt":"2011-06-05T19:37:19","slug":"kisangani-a-photo-novel-on-the-failure-and-paradoxes-of-a-colonial-utopia-in-six-chapters-pep-dardanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/roulottemagazine.com\/CA\/2011\/04\/kisangani-a-photo-novel-on-the-failure-and-paradoxes-of-a-colonial-utopia-in-six-chapters-pep-dardanya\/","title":{"rendered":"Kisangani. Fotonovel\u00b7la en sis cap\u00edtols sobre el frac\u00e0s i les paradoxes d\u2019una utopia colonial. Pep Dardany\u00e0"},"content":{"rendered":"

Kisangani. Fotonovel\u00b7la en sis cap\u00edtols sobre <\/strong><\/p>\n

el frac\u00e0s i les paradoxes d\u2019una utopia colonial. Pep Dardany\u00e0<\/strong><\/p>\n

2008\/2010<\/p>\n

Kisangani, antigament coneguda com Stanleyville en honor al seu fundador Henry Morton Stanley, \u00e9s una ciutat de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo a l\u2019\u00c0frica Central. Tamb\u00e9 la podr\u00edem anomenar Kurtzville, ja que \u00e9s en aquesta part del riu Congo on Joseph Conrad va situar Kurtz, el personatge principal de la seva novel\u00b7la El Cor de les Tenebres<\/em>. Un lloc apartat de la \u201ccivilitzaci\u00f3\u201d on Kurtz va construir un estat aut\u00f2nom en el qual ni la ra\u00f3 ni l\u2019\u00e8tica tenien cap protagonisme. El relat biogr\u00e0fic de Marlow, l\u2019altre personatge de la novel\u00b7la, remuntant el riu en el seu afany de trobar-lo, s\u2019ha transformat en una refer\u00e8ncia ineludible en la cr\u00edtica de la realitat colonial africana.<\/p>\n

Actualment arribar a Kisangani continua sent dif\u00edcil, de fet viatjar a la R. D. del Congo no \u00e9s possible sense una \u201cordre de missi\u00f3\u201d emesa per l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides, per una empresa multinacional que operi a la zona o per una Organitzaci\u00f3 No Governamental internacional amb projectes consolidats al territori. L\u2019\u201dordre\u201d permet tenir el corresponent visat imprescindible per a l\u2019entrada al pa\u00eds. Tamb\u00e9, per \u201craons de seguretat\u201d est\u00e0 totalment prohibit fer fotografies o v\u00eddeos a tot el territori nacional sense un perm\u00eds especial firmat i segellat per les \u201cautoritats competents\u201d. Les autoritats i els ciutadans de la rep\u00fablica s\u00f3n especialment gelosos amb el compliment d\u2019aquestes prohibicions. L\u2019espoliaci\u00f3 dels recursos materials i simb\u00f2lics al que ha estat sotm\u00e8s el pa\u00eds durant molts anys ser\u00e0, potser, la causa d\u2019aquest recel. Per\u00f2 aquesta prohibici\u00f3 implica no nom\u00e9s unes dificultats afegides per a qui vulgui mostrar, amb imatges, el que all\u00e0 est\u00e0 passant, sin\u00f3 que genera un sistema corrupte de cobrament de comissions que no \u00e9s m\u00e9s que una representaci\u00f3 fragmentada del sistema general de poder que s\u2019ha est\u00e8s a totes les relacions socials. Relacions viciades que no nom\u00e9s afecten als estrangers sin\u00f3 especialment als propis congolesos. No \u00e9s possible comprendre aquest complex sistema jer\u00e0rquic de poder sense contextualitzar-lo amb les dif\u00edcils relacions de depend\u00e8ncia que hist\u00f2ricament s\u2019han produ\u00eft.<\/p>\n

La ciutat es va edificar al final del tram navegable del riu Congo, des de la llunyana capital Kinshasa, en un replec del riu just abans d\u2019arribar a les cataractes. Stanleyville va ser un port fluvial molt important durant la col\u00f2nia, d\u2019ell s\u2019exportava cap a la metr\u00f2poli i la resta del m\u00f3n grans quantitats de vori, fusta, minerals i pedres precioses. La pr\u00f2spera ciutat va cr\u00e9ixer, la riquesa provinent de l\u2019extracci\u00f3 dels recursos del territori legitimava la utopia colonial que es veia representada en l\u2019urbanisme i en l\u2019arquitectura. Es va construir una ciutat amb la premisses b\u00e0siques d\u2019aquesta utopia: l\u2019educaci\u00f3, la literatura, el turisme, l\u2019art, la religi\u00f3, per\u00f2 sobretot en la ind\u00fastria, principalment lligada amb l\u2019explotaci\u00f3 dels recursos minerals de la zona. Entre 1950 i 1960 va coincidir l\u2019apogeu d\u2019aquesta utopia amb els moviments socials per la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En l\u2019actualitat, el patrimoni urban\u00edstic i arquitect\u00f2nic resultant \u00e9s encara visible, encara que la majoria dels edificis han estat transformats i reocupats. L\u2019edifici de l\u2019antic Congo Palace Hotel<\/em>, constru\u00eft el 1960, s\u2019ha convertit en resid\u00e8ncia d\u2019unes tres-centes fam\u00edlies que s\u2019amunteguen en el que havien estat les seves habitacions. Les llegendes urbanes diuen que en ell va estar allotjat Patrice Lumumba, el primer president del nou estat independent del Zaire i els seus col\u00b7laboradors del Mouvement National Congolais<\/em>. La fa\u00e7ana s\u2019ha convertit en una gran tela on poden veure\u2019s les empremtes de totes les batalles que la ciutat ha suportat. L\u2019Ath\u00e9n\u00e9e Royal<\/em>, obra de l\u2019arquitecte Georges Loosen, inaugurat el 1955, encara que pr\u00e0cticament en ru\u00efnes, continua funcionant com a escola. Els alumnes continuen asseient-se als pupitres deixats pels belgues, en algun d\u2019ells es va asseure Jean- Claude Van Damme quan era nen, un dels fills predilectes d\u2019Stanleyville. L\u2019espai pr\u00e0cticament buit del que va ser la biblioteca de la Universitat reuneix en l\u2019actualitat un total de dos-cents cinquanta llibres, la majoria molt antics i en estat de putrefacci\u00f3. El Laboratoire M\u00e9dical de Stanleyville<\/em>, edifici projectat tamb\u00e9 per l\u2019arquitecte Georges Loosen el 1953 i finan\u00e7at per la UNESCO, acull actualment la Facult\u00e9 de M\u00e9decine<\/em> dependent de la Universit\u00e9 de Kisangani<\/em>. El laboratori segueix en funcionament enmig del \u00f2xid que d\u00f3na color als instruments d\u2019investigaci\u00f3. Instruments que entre 1957 i 1960 van ser utilitzats pels investigadors de l\u2019equip del doctor Hilary Koplowsky a la recerca d\u2019una nova vacuna per a la poliomielitis. Una de les hip\u00f2tesis de l\u2019origen de la sida situa en aquest laboratori i en aquest context el trasp\u00e0s del VIH als humans a trav\u00e9s de la inoculaci\u00f3 d\u2019aquesta vacuna, que contenia c\u00e8l\u00b7lules de ximpanz\u00e9, a m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de persones, tant al Congo com als pa\u00efsos lim\u00edtrofs. L\u2019Espace Culturel Ngoma<\/em>, que ocupa l\u2019antic espai del teatre de l\u2019Ath\u00e9n\u00e9e Royal<\/em>. Un lloc de trobada dels joves de la ciutat on produeixen i presenten lliurement els seus espectacles de rap i hip-hop.<\/p>\n

Per\u00f2, a part dels vells espais i els seus nous usos, el que m\u00e9s sorpr\u00e8n en aquesta ciutat emblem\u00e0tica s\u00f3n les fa\u00e7anes pintades de vius colors de les cases de compravenda de diamants. El diamant continua sent el s\u00edmbol de la ciutat i recorda reiteradament a tots els seus habitants que la utopia colonial es va acabar per\u00f2 les relacions de depend\u00e8ncia econ\u00f2mica i les estructures socials corruptes heretades d\u2019ella, no. Els grups paramilitars Ma\u00ef-Ma\u00ef<\/em>, armats fins a les dents, s\u2019encarreguen del control de l\u2019extracci\u00f3 i els traficants es passegen per les avingudes amb els seus luxosos Hummer negres recordant als abnegats ciutadans de carrer que tot \u00e9s possible en aquesta nova ciutat dels prodigis, fins i tot perdre la vida en l\u2019intent de fotografiar-la.<\/p>\n

Pep Dardany\u00e0<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>
\n<\/em><\/p>\n

pep dardany\u00e0 – PDF<\/a><\/p>\n

<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Kisangani. A photo novel on the failure and paradoxes of a colonial Utopia in six chapters. Pep Dardany\u00e0<\/a> <\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[11],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/374"}],"collection":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=374"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/374\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":821,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/374\/revisions\/821"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=374"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=374"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=374"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}