{"id":430,"date":"2011-04-12T11:00:26","date_gmt":"2011-04-12T11:00:26","guid":{"rendered":"https:\/\/roulottemagazine.com\/demo\/?p=430"},"modified":"2011-06-05T19:35:48","modified_gmt":"2011-06-05T19:35:48","slug":"mappa-di-roma-rogelio-lopez-cuenca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/roulottemagazine.com\/CA\/2011\/04\/mappa-di-roma-rogelio-lopez-cuenca\/","title":{"rendered":"Mappa di Roma. Rogelio L\u00f3pez Cuenca"},"content":{"rendered":"

Mappa di Roma<\/strong> <\/sup><\/strong>– Rogelio L\u00f3pez Cuenca<\/strong><\/p>\n

<\/sup><\/strong><\/p>\n

La storia \u00e8 sempre contempor\u00e1nea, cio\u00e8 pol\u00edtica.<\/em><\/p>\n

Antonio Gramsci<\/p>\n

Mappa di Roma<\/strong> <\/em>\u00e9s un projecte comissariat per Carla Subrizi i Anna Cestelli Guidi, i realitzat sota la coordinaci\u00f3 de Caterina Iaquinta. Mappa di Roma<\/em> \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia de les investigacions d\u2019un grup de treball sorgit arran d\u2019un taller sobre art en l\u2019esfera p\u00fablica dirigit per Rogelio L\u00f3pez Cuenca en aquesta ciutat el 2006 i que acab\u00e0 convertint-se en el tema central de l\u2019IV Seminario de Ricerca e Formazione de la Fondazione Baruchello, celebrat sota el t\u00edtol de Roma 77<\/em> entre abril i juny de 2007 amb el suport de la Regione Lazio i el patrocini del Ministero dei Beni e delle Attivitt\u00e0 Culturali.<\/p>\n

En aquest projecte han col\u00b7laborat la Galleria Nazionale d\u2019Arte Moderna di Roma, el MACRO – Museo d\u2019Arte Contemporanea di Roma, l\u2019Institut Cervantes, l\u2019Acad\u00e8mia Espanyola de Belles Arts a Roma, l\u2019Archivio del Movimento Operaio, la Casa Internazionale delle Donne, l\u2019editorial Derivi Approdi, La Sapienza Universit\u00e0 di Roma i l\u2019Studio Colombari & De Boni.<\/p>\n

Durant les diferents etapes del seminari han intervingut: Nanni Balestrini, Gianfranco Baruchello, Sergio Bianchi, Silvia Bordini, Luigi Ciorciolini, Tito Marci, Renato Nicolini, Franco Speroni, Luisa Valeriani, Giairo Daghini, Maurizio Lazzarato, Maria Serena Sapegno, Beppe Sebaste, Emilio Fantin, Cesare Pietroiusti, Maria Vittoria Marini Clarelli, i Angelandreina Rorro.<\/p>\n

Del grup de treball han format part i treballat en l\u2019elaboraci\u00f3 de www.mappadiroma.it: Alessia Anitori, Valentina Bagnoli, Laura Basco, Francesca Busellato, Barbara D\u2019Ambrosio, Bruno Di Lecce, Valentina Fiore, Silvia Garzilli, Simone Giamp\u00e0, Cecilia Guida, Michela Gulia, Arianna Lodeserto, Paola Mancini, Silvano Manganaro, Arianna Piacentini, Valentina Puja, Laura Romano, Francesca Santamaria, Nordine Sajot, Alessandro Nico Savino i Roberto Teotti.<\/p>\n

La realitzaci\u00f3 del lloc web www.mappadiroma.it (juny 2007) ha estat a c\u00e0rrec d\u2019Agnese Trocchi.<\/p>\n

Els esdeveniments pol\u00edtics immediatament posteriors \u2013retorn de Silvio Berlusconi a la direcci\u00f3 del govern de la Rep\u00fablica i vict\u00f2ria de l\u2019extrema dreta a la ciutat de Roma\u2013 han bloquejat fins al moment la publicaci\u00f3 del cat\u00e0leg-mem\u00f2ria d\u2019aquest treball.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Tingu\u00e9rem l\u2019experi\u00e8ncia per\u00f2 no el seu sentit,<\/em><\/p>\n

i l\u2019acc\u00e9s al sentit restaura l\u2019experi\u00e8ncia.<\/em><\/p>\n

T.S. Eliot<\/p>\n

Mappa di Roma<\/strong> s\u2019inscriu dins d\u2019una s\u00e8rie de projectes que durant els \u00faltims anys, des de finals dels anys 90, hem proposat en diferents ciutats i mitjan\u00e7ant diferents graus de col\u00b7laboraci\u00f3 amb grups de ve\u00efns, estudiants, artistes visuals, militants d\u2019associacions ciutadanes i persones interessades tant en la recuperaci\u00f3 de les mem\u00f2ries col\u00b7lectives com en la reelaboraci\u00f3 de propostes de relectura de determinats esdeveniments o aspectes exclosos o relegats per la Hist\u00f2ria oficial, a descobrir i mostrar aquestes altres topografies amagades, establir un di\u00e0leg amb les diferents ciutats que bateguen i s\u2019agiten a l\u2019interior de la<\/em> ciutat.<\/p>\n

En una megal\u00f2poli com S\u00e3o Paulo (2002), en ciutats obreres de la perif\u00e8ria de Barcelona, com L\u2019Hospitalet (1988) o Mollet del Vall\u00e8s (2001), en una petita localitat costanera radicalment transformada pel turisme (Nerja, a M\u00e0laga, 2004) o en una ciutat escenari d\u2019una guerra interna durant m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada, Lima (2002) … hem proposat \u201caltres\u201d recorreguts per la ciutat, al llarg de les seves vores, dels seus l\u00edmits, de les cares ocultes, fragmentades, de la imatge del lloc: altres narracions i representacions, uns mapes que intentin donar visibilitat i veu a l\u2019altre<\/em> \u2013als conflictes socials clausurats en fals, a la hist\u00f2ria dels diversos moviments migratoris vinculats a les transformacions econ\u00f2miques i les conseq\u00fc\u00e8ncies socials i culturals d\u2019aquests processos, als successius redissenys de la ciutat i la seva imatge, a la reescriptura de la Hist\u00f2ria per part dels vencedors, a la repressi\u00f3 de la cultura dels ven\u00e7uts i les estrat\u00e8gies adoptades per aquests com a resposta per a la seva adaptaci\u00f3 i superviv\u00e8ncia.<\/p>\n

Aquests projectes es distingeixen no nom\u00e9s per la seva atenci\u00f3 a l\u2019especificitat d\u2019un lloc sin\u00f3 tamb\u00e9, molt assenyaladament, d\u2019un temps, d\u2019una \u00e8poca concreta, centrats amb prefer\u00e8ncia en el per\u00edode hist\u00f2ric compr\u00e8s entre els anys 30 del segle XX i l\u2019actualitat.<\/p>\n

Aquestes propostes d\u2019\u201daltres narracions\u201d no pretenen substituir sense m\u00e9s ni m\u00e9s un objecte d\u2019estudi per un altre, sin\u00f3 tamb\u00e9 plantejar dubtes, minar el poder de la veu \u00fanica i autorit\u00e0ria, proposant un text polif\u00f2nic, dial\u00f2gic, que no defugi les contradiccions sin\u00f3 que, al contrari, les subratlli i assumeixi mitjan\u00e7ant un assemblage<\/em> de cites (visuals i verbals, liter\u00e0ries i publicit\u00e0ries, can\u00e7ons populars, frases fetes) que s\u2019activin i desmenteixin: que siguin les divergents perspectives les que teixeixin una xarxa de mirades, de relats que donin llum \u2013o que enfosqueixin, proporcionin contrast, que l\u2019excessiva llum de la ra\u00f3, de la freda dada estad\u00edstica, del document oficial, amb freq\u00fc\u00e8ncia no acaba sin\u00f3 sent, a la fi, encegadora\u2013 i il\u00b7luminin q\u00fcestions defugides, menyspreades o amagades per la narraci\u00f3 autoritzada. Cal considerar aquestes abs\u00e8ncies, els oblits, les el\u00b7lipsis com un arxiu de les intencions no expresses.<\/p>\n

Tots aquests treballs podrien reunir-se sota el lema \u201cNow\/Here<\/em>\u201d: \u201caqu\u00ed i ara\u201d (now, here<\/em>) al mateix temps que \u201cenlloc\u201d (nowhere<\/em>), un lloc o un recorregut que no existeix o, que es considera inexistent en tant que s\u2019ignora: \u201caltres mons en<\/em> aquest\u201d, exclosos de les visites tur\u00edstiques, sense postals, sense souvenirs<\/em>, mem\u00f2ries sense hist\u00f2ria, sense lloc en la Hist\u00f2ria, ja que la hist\u00f2ria dels seus protagonistes est\u00e0 teixida amb la dels seus hist\u00f2rics fracassos i per la persist\u00e8ncia de la seva resist\u00e8ncia a tot intent de normalitzaci\u00f3, d\u2019estandarditzaci\u00f3 o de control.<\/p>\n

El viajero ante Roma […] teme que pase a engrosar la larga lista europea de ciudades bellas y l\u00edvidas que se quedan vac\u00edas cuando llega la noche y en que la vida no es m\u00e1s que una representaci\u00f3n que se pone en marcha cada\u00a0 ma\u00f1ana cuando se abren las tiendas de souvenirs y postales, los restaurantes de men\u00fa tur\u00edstico y los museos.<\/em><\/p>\n

Rafael Chirbes<\/p>\n

Roma<\/strong> ha estat una ciutat tur\u00edstica des d\u2019abans fins i tot de l\u2019exist\u00e8ncia del terme o de la idea mateixa de turisme \u2013i, abans sens dubte, que aquesta fos la primer ind\u00fastria del m\u00f3n. La imatge o la s\u00e8rie d\u2019imatges que el nom de Roma ens porta d\u2019una manera autom\u00e0tica a la ment (el Coliseu, el Pante\u00f3 d\u2019Agripa, els F\u00f2rums, el Vatic\u00e0…) s\u00f3n fruit d\u2019una conscienciosa elaboraci\u00f3 hist\u00f2rica. En la construcci\u00f3 d\u2019aquestes imatges prenen part una s\u00e8rie d\u2019elements acuradament seleccionats pels grups que detenen el poder o, m\u00e9s aviat, els poders, i entre ells, molt destacadament, el poder de narrar, de construir aquesta imatge m\u00edtica, unificada, tautol\u00f2gica.<\/p>\n

En aquesta hist\u00f2ria purgada de traumes i conflictes s\u2019ha de basar el circuit, la seq\u00fc\u00e8ncia de fites, tamb\u00e9 aplanada, sense sobresalts, cont\u00ednua i coherent, que exigeix la ind\u00fastria tur\u00edstica: un recorregut, a primera vista \u00fanic i irrepetible, excepcional, ex\u00f2tic, per\u00f2 al seu torn clara i immediatament llegible i perfectament previsible i intercanviable pel d\u2019un altre (no) lloc, com el disseny o la senyalitzaci\u00f3 d\u2019un centre comercial o un aeroport.<\/p>\n

Com escriu Luigi Ciorciolini a Il senso del luogo<\/em>, \u201cl\u2019accelerazione, con la sua realt\u00e0 fatta di un continuum di \u00abqui ed ora\u00bb, nega ci\u00f2 che \u00e8 successo ieri e l\u2019altroieri, nega cio\u00e8 la memoria, base stessa della coscienza individuale\u201d.<\/p>\n

En creuar la ciutat estem cont\u00ednuament travessant terrae incognitae<\/em>, terra sense mapes, sense llegenda, textos que no sabem interpretar o ni tan sols veiem: territoris esquius, secrets, fuga\u00e7os, temporals, marginals, que precisen d\u2019altres cartografies per fer-se visibles, per fer-se llegibles.<\/p>\n

En els elements elidits, no escollits per formar part de la pan\u00f2plia d\u2019emblemes de la identitat oficial del lloc \u2013o de l\u2019\u00e8poca\u2013, en la n\u00f2mina d\u2019all\u00f2 excl\u00f2s i all\u00f2 negat \u00e9s on es troba la font de dades m\u00e9s reveladora, at\u00e8s que del que (no) parlen \u2013o ho fan en silenci o en sordina\u2013 \u00e9s de les pors i les obsessions d\u2019una comunitat, que oculta precisament tot all\u00f2 que tem que pugui afectar la perfecci\u00f3 de la seva imatge ideal d\u2019un univers sense contradiccions, d\u2019un territori definitivament pacificat.<\/p>\n

\u00c9s d\u2019aquests buits, d\u2019aquests erms, d\u2019aquesta waste land<\/em> de la qual tracem mapes, a fi de tornar-li la paraula, de fer parlar al lloc i de portar-lo al centre dels debats col\u00b7lectius per resocialitzar la narrativitat de la ciutat.<\/p>\n

Ni els mapes ni les guies tur\u00edstiques conviden a reparar en aquest casalot de la via del Governo Vecchio l\u2019ocupaci\u00f3 del qual assenyala el naixement d\u2019un moviment feminista que veu la llum, aix\u00ed, al marge de la llei, fora d\u2019un ordre que, trenta anys m\u00e9s tard, ho assumeix i utilitza i neutralitza, en l\u2019acad\u00e8mia i les institucions; el mateix que els discursos entorn de la \u201cdifer\u00e8ncia\u201d i la \u201cllibertat\u201d sexual, la dimensi\u00f3 de la qual de mera explotaci\u00f3 comercial oblida els atacs \u2013atemptats amb sang i v\u00edctimes\u2013 contra els primers cinemes porno de via Montebello, legalitzats el 77; el mateix any que comencen a emetre les TV privades \u2013amb el sexe, com no, com a plat fort\u2013, un mitj\u00e0 denunciat vehementment per Pier Paolo Pasolini com la condemna a mort de la cultura popular: el seu cos mort en l\u2019Idroscalo d\u2019Ostia no \u00e9s nom\u00e9s un punt en aquest mapa; no \u00e9s nom\u00e9s la condemna a la hipocresia i l\u2019expulsi\u00f3 al territori dels baixos fons dels desigs altres<\/em>, sin\u00f3 la den\u00fancia permanent del poder dels mitjans sobre la construcci\u00f3 de la realitat \u2013un poder que buida a sang i foc i a for\u00e7a de guerra bruta i policia encoberta i atemptats del feixisme \u201cincontrolat\u201d els carrers (Piazza Belli, Independeza, Repubblica) per omplir-les despr\u00e9s, massivament, aix\u00f2 s\u00ed, davant de gegantines pantalles (l\u2019Estiu Rom\u00e0 al Massenzio) que inauguren la ciutat com a espectacle\u2013 o als estadis, on els ultres heretaran la ret\u00f2rica i els gests, gla\u00e7ats, narcisistes, dels moviments pol\u00edtics. Per\u00f2 el 77, i movimeti<\/em>, en plural, ocults rere la pantalla de la viol\u00e8ncia armada \u2013la imatge que obre i tanca qualsevol disquisici\u00f3: el cad\u00e0ver d\u2019Aldo Moro al maleter del R4 aparcat a Via Caetani, i l\u2019expressi\u00f3 tautol\u00f2gica \u201canys de plom\u201d, anni di piombo<\/em>\u2013 testimonien una riquesa que inclou des dels moviments ecologistes \u2013radicalment, innegociablement anticapitalistes\u2013 a l\u2019antipsiquiatria (l\u2019abolici\u00f3 dels manicomis es du a terme llavors, sent el seu emblema la demolici\u00f3 dels murs de Santa Maria della Piet\u00e0) o l\u2019experimentaci\u00f3 de nous mitjans de comunicaci\u00f3 (Les r\u00e0dios lliures, Radio Alice a Mil\u00e0 o Radio Onda Rossa a Via dei Volsci) i les primeres ocupacions (a San Ambrosio, cases populars; en Centocelle, el centro sociale Forte Prenestino) o potser la que \u00e9s la m\u00e9s radical transformaci\u00f3 de l\u2019\u00e8poca, la crisi del sistema capitalista industrial, el tancament de la f\u00e0briques, la instituci\u00f3 de factories difuses, sense portes, sense horaris, integrades a cada un de nosaltres. Totes s\u2019entrecreuen i es teixeixen a tall d\u2019una xarxa inextricable.<\/p>\n

<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

As\u00ed como el mayo franc\u00e9s cabe sancionarlo ahora como una melanc\u00f3lica opereta \u00e9pica sobre las insuficiencias de la lucha de clases, otros mayos como (…) el italiano dejaron en la cuneta del tiempo cad\u00e1veres y deshabitaciones que se prolongaron hasta la d\u00e9cada de los 80 , a pocos pasos ya de la victoria capitalista en una guerra que no fue del todo fr\u00eda.<\/em><\/p>\n

Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n<\/p>\n

Al voltant de mil nou-cents setanta-set <\/strong>decidim delimitar el lapse temporal sobre el qual treballar, presa aquesta data com a centre i eix per a all\u00e0 (des de llavors<\/em>) enfocar, projectar i llegir tant cap al passat immediat com cap als anys posteriors.<\/p>\n

Els anys setanta no s\u00f3n de cap manera un territori neutre, sin\u00f3 l\u2019escenari d\u2019una verdadera mutaci\u00f3 del sistema capitalista, i no nom\u00e9s a It\u00e0lia, una zona espinosa, refract\u00e0ria a operacions de simplificaci\u00f3 i packaging<\/em>, i que torna, com sempre torna all\u00f2 reprimit, quan no se\u2019l crida ni s\u2019espera; pres\u00e8ncia fantasmal, inc\u00f2moda, contradictori cat\u00e0leg d\u2019errors i fracassos, per\u00f2 latent permanent-ment com a culminaci\u00f3 d\u2019un cicle i tamb\u00e9 com a camp d\u2019experimentaci\u00f3 del desbordament de fronteres entre la reflexi\u00f3 te\u00f2rica i l\u2019acci\u00f3 creadora, d\u2019assaig de pr\u00e0ctiques antihegem\u00f2niques que anticipen l\u2019esdevenir de discursos i actituds tals com la resist\u00e8ncia a la l\u00f2gica excloent que divorcia all\u00f2 intel\u00b7lectual d\u2019all\u00f2 sensitiu, o la urg\u00e8ncia de la qual les humanitats reprenguin el control de les tecnologies, o el reconeixement del poder creatiu del desig com a motor d\u2019acci\u00f3 i pensament o que la felicitat nom\u00e9s pugui realitzar-se en la seva dimensi\u00f3 p\u00fablica, comuna i compartida… i, molt destacadament, l\u2019assumpci\u00f3 del car\u00e0cter transversal ling\u00fc\u00edstic i pol\u00edtic de la nostra naturalesa \u2013aix\u00f2 \u00e9s, la impossibilitat de, si m\u00e9s no, imaginar una societat sense llenguatge, com, tampoc al contrari, llenguatge sense societat: quan vam comen\u00e7ar a sospitar que ser poeta podia ser la forma m\u00e9s radical de ser pol\u00edtic.<\/p>\n

Per intentar donar fe de tot aix\u00f2 cal posar a prova maneres de narraci\u00f3 no autorit\u00e0ria, polif\u00f2niques, m\u00faltiples i obertes; explorar vies d\u2019aproximaci\u00f3 a coneixements normalment menyspreats, als intersticis i els afores, acudir a les mem\u00f2ries particulars davant la Hist\u00f2ria i soscavar la seva presumpta linealitat: esbossar un discurs poli\u00e8dric que reculli les abs\u00e8ncies, els oblits, els buits, l\u2019excl\u00f2s, el que no es veu, el que no hi ha.<\/p>\n

I sense abandonar-se a la trista passi\u00f3 autoindulgent de la nost\u00e0lgia, on tot s\u2019aplana i fa indistingible, i on tot val o, el que \u00e9s el mateix, val res.<\/p>\n

M\u00e9s que mai no ha de ser rebutjada la commemoraci\u00f3 dels errors i horrors de la Hist\u00f2ria ara que la ind\u00fastria cultural ens ho proposa sota la forma d\u2019esdeveniments c\u00edclics dissenyats per a la seva explotaci\u00f3 medi\u00e0tica i el turisme cultural: la mitificaci\u00f3 de les cat\u00e0strofes, que oculta m\u00e9s que ensenya, ens convida a arxivar els esdeveniments del passat d\u2019una manera que els fa indesxifrables, presentats com a quelcom \u00fanic i irrepetible \u2013un esdeveniment extraordinari davant el quotidi\u00e0 i habitual\u2013 o rememorant trag\u00e8dies clarament situades en un passat tan remot que ens eximeix de qualsevol responsabilitat real: l\u2019esl\u00f2gan \u00a1nunca m\u00e1s!<\/em> convertit en legitimador, ret\u00f2rica immobilitzadora en perfecta coartada complaent per a l\u2019acceptaci\u00f3 acr\u00edtica de l\u2019ordre del present com a definitiu.<\/p>\n

Vivim un moment en qu\u00e8 s\u00f3n evidents les dificultats per pensar-nos hist\u00f2ricament, on termes com esperan\u00e7a o il\u00b7lusi\u00f3 sembla que no es despatxen ja sin\u00f3 en paquets embolicats de cinisme \u2013res pot ser modificat i qualsevol intent d\u2019alteraci\u00f3 de l\u2019ordre no acaba produint sin\u00f3 sofriment\u2013 , quan m\u00e9s inq\u00fcestionable sembla la frustrant percepci\u00f3 del present com una successi\u00f3 aleat\u00f2ria de peribles fets inexplicables i inconnexos. Es diria que, retuts a la nostra condici\u00f3 fatalment posthist\u00f2rica, hem perdut la capacitat de trobar-li sentit al futur.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Hi ha una expressi\u00f3 sin\u00f2nima de recordar, fer mem\u00f2ria<\/em>, que evidencia el seu car\u00e0cter artificial, artifici\u00f3s, que la mem\u00f2ria es fa, s\u2019exercita, es construeix inserint records particulars en una narraci\u00f3 major, on s\u2019integren, tornant a teixir nexes que ens permetin entreveure raons per a entendre tant el que va passar com la seva relaci\u00f3 amb el que succeeix ara. Nom\u00e9s aix\u00ed podem arribar a ser capa\u00e7os d\u2019imaginar d\u2019alguna manera el per venir.<\/p>\n

L\u2019\u00faltima secci\u00f3, titulada El coratge de mirar, el coratge de tancar<\/em>, de la s\u00e8rie d\u2019entrevistes que Carla Mosca i Rossana Rossanda fan al dirigent brigadista<\/em> Mario Moretti i que componen el volum Brigate Rosse<\/em> (1998) es tanca amb aquesta pregunta i amb aquesta resposta:<\/p>\n

– \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El que anomen\u00e0veu Estat corria darrere de vosaltres mentre creixia la m\u00e0fia i darrere de la m\u00e0fia mentre prosperava la <\/em>Tangentopoli; sempre darrere d\u2019un enemic. Escolta, ets fora del m\u00f3n de la gent des de fa vint-i-dos anys, nou clandest\u00ed i tretze a pres\u00f3. Fins ara has tingut pres\u00f3 i destrucci\u00f3 de la mem\u00f2ria. Si un \u00e0ngel malvat t\u2019ofer\u00eds sobre un plat llibertat i oblit i sobre un altre pres\u00f3 i mem\u00f2ria, quin n\u2019escolliries?<\/em><\/p>\n

– \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 No existeixen \u00e0ngels tan p\u00e8rfids, nom\u00e9s els homes proposen dues maneres igualment cruels de morir. De tota manera li diria: d\u00f3na\u2019m llibertat i mem\u00f2ria. Si no ets capa\u00e7 de tant, el meu \u00e0ngel estimat, llavors voles baix, ni tan sols a l\u2019altura de la nostra derrota.<\/p>\n

Rogelio L\u00f3pez Cuenca<\/em><\/p>\n

Mappa di Roma.pdf<\/a>
\n<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mappa di Roma. Rogelio L\u00f3pez Cuenca<\/a> <\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[10],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/430"}],"collection":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=430"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/430\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":818,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/430\/revisions\/818"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=430"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=430"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=430"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}