{"id":457,"date":"2011-04-12T12:57:50","date_gmt":"2011-04-12T12:57:50","guid":{"rendered":"https:\/\/roulottemagazine.com\/demo\/?p=457"},"modified":"2011-06-05T19:30:18","modified_gmt":"2011-06-05T19:30:18","slug":"les-petjades-de-la-historia-francesc-abad","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/roulottemagazine.com\/CA\/2011\/04\/les-petjades-de-la-historia-francesc-abad\/","title":{"rendered":"Les petjades de la hist\u00f2ria. Francesc Abad"},"content":{"rendered":"

Les petjades de la hist\u00f2ria. Francesc Abad<\/strong><\/p>\n

Intervenci\u00f3 en la estaci\u00f3 de tren d\u2019Almeda. Cornell\u00e0, Barcelona, 2005<\/p>\n

Almeda \u00e9s un dels barris obrers\u00a0 del Baix Llobregat (Barcelona) que, en la d\u00e8cada dels 70, juntament amb altres poblacions del Vall\u00e8s com Terrassa, van ser capdavanters en la lluita contra la dictadura franquista i per les llibertats democr\u00e0tiques, laborals i socials. Aquestes barriades i poblacions es van convertir en l’avantguarda de l\u2019Estat espanyol de tot aquest proc\u00e9s de canvi\u00a0 i de lluita obrera amb les importants mobilitzacions i vagues\u00a0 a les grans ind\u00fastries com Moltex-Laforsa i Pirelli.<\/p>\n

Aquesta proposta per a l\u2019estaci\u00f3 de l\u2019Almeda intenta buscar el significat de la identitat en un m\u00f3n globalitzat. Una preocupaci\u00f3 vital per a la mem\u00f2ria.<\/p>\n

La transmissi\u00f3 social de les narracions visuals\/orals actuen com a elements aglutinants i definitoris de les comunitats davant de la deslocalitzaci\u00f3 dels llocs de Mem\u00f2ria.<\/p>\n

Ferrocarrils, f\u00e0briques i imatges.<\/strong> <\/strong>Ivan Bercedo i Jordi Mestre<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

1.<\/strong> Explica Michel de Certeau a Relats d\u2019espais<\/em> que \u201cen l’Atenes contempor\u00e0nia, el transport p\u00fablic es diu meta-phorai. Per anar a la feina o tornar a casa es pren una \u201cmet\u00e0fora\u201d \u2014un autob\u00fas o un tren. Els relats podrien adop-tar tamb\u00e9 aquest nom evocador: cada dia travessen i orga-nitzen els llocs, els seleccionen i els reuneixen, en fan frases i itineraris. S\u00f3n recorreguts d’espais […] L’espai \u00e9s un lloc practicat. Aix\u00ed, el carrer geom\u00e8tricament definit per l’urbanisme \u00e9s transformat en espai pels passejants. De la mateixa manera, la lectura \u00e9s l’espai produ\u00eft per la pr\u00e0cti-ca del lloc que constitueix un sistema de signes \u2014un escrit.\u201d <\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

2.<\/strong> Amb una exquisida clarivid\u00e8ncia, encara que potser no del tot conscients de l’abast po\u00e8tic de la seva elecci\u00f3, <\/strong>Auguste i Louis Lumi\u00e8re van decidir que les primeres se-q\u00fc\u00e8ncies que enregistraria el seu invent serien La sortida dels obrers de la f\u00e0brica i L\u2019arribada del tren a l\u2019estaci\u00f3. Els dos elements que de forma m\u00e9s exacta representen simb\u00f2licament el m\u00f3n industrial, tecnol\u00f2gic i obrer del segle XIX \u2014el ferrocarril i la f\u00e0brica\u2014, amb aquest gest subtil queden atrapats en l’espai distintiu del segle XX, l’espai de la imatge-moviment, el cinema. Ara que el segle XX ja s’ha esgotat podem confirmar sense equivocar-nos l’efectivitat cr\u00edtica d’aquelles pel\u00b7l\u00edcules inicials. <\/strong><\/p>\n

3.<\/strong> Un dels primers espectacles associats al cinema, el xou de Hale\u2019s Tour, consistia en un vag\u00f3 de tren ancorat des del qual el p\u00fablic veia a trav\u00e9s de les finestres imatges projectades d’escombratges de paisatges remots. El Hale\u2019s Tour s’ubicava als parcs tem\u00e0tics pioners al costat d’altres enginys d’origen ferroviari, com ara les muntanyes russes. Constru\u00efts a la perif\u00e8ria, en molts casos els parcs estaven promoguts per les companyies de tramvia amb la intenci\u00f3 que els obrers arribessin al final de la l\u00ednia els dies festius.<\/p>\n

4.<\/strong> El creixement del cinema \u00e9s contemporani a la gradual reducci\u00f3 de la jornada laboral i a la instal\u00b7laci\u00f3 de la xarxa el\u00e8ctrica, que descriuen un escenari de desenvolupament integrat del consum i de la cultura urbana del lleure: la il\u00b7luminaci\u00f3 artificial, els electrodom\u00e8stics, la publicitat, el music-hall, la popularitzaci\u00f3 dels clubs, els espectacles esportius, els parcs d’atraccions, la r\u00e0dio i els tramvies. En aquest escenari el nou protagonista ja no \u00e9s l’obrer, sin\u00f3 el consumidor, de b\u00e9ns o de llocs (turista).<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

5.<\/strong> El treball havia estat el mirall ideol\u00f2gic i social d\u2019Occident en els temps moderns. La relaci\u00f3 religiosa amb el treball en l\u2019Europa de la Reforma va fundar el capitalisme (Max Weber); i la cr\u00edtica del capital generat pel treball obrer en l’\u00e8poca de la industrialitzaci\u00f3 \u00e9s l\u2019origen del socialisme (Karl Marx).<\/p>\n

6.<\/strong> La inversi\u00f3 en el sentit del vector del binomi producci\u00f3 > consum, ara transformat en consum > producci\u00f3, cons-trueix un nou relat articulat per la imatge-desig. La producci\u00f3 d’imatges en els darrers cent anys multiplica exponencialment la imatgeria anterior. En gran part, s\u00f3n imatges destinades a incitar al consum (publicitat) i el desig: l’star-system del cinema, la m\u00fasica pop, l’esport, els xous televisius, els \u201cfamosos\u201d, la pornografia, l’exotis-me tur\u00edstic, l’exhibicionisme del luxe…<\/p>\n

7.<\/strong> Les darreres d\u00e8cades del segle XX descriuen una de-saparici\u00f3 continuada, conflictiva i sense treva del treball industrial a Occident, que adopta noms diferents: recon-versi\u00f3, regulaci\u00f3, deslocalitzaci\u00f3… La deslocalitzaci\u00f3 en l’\u00e8poca de la preemin\u00e8ncia del consum respecte de la producci\u00f3 \u00e9s una figura complement\u00e0ria del colonialisme de l’\u00e8poca de la industrialitzaci\u00f3. Si les metr\u00f2polis del segle XIX creaven imperis a la mida de les seves ind\u00fastries, cercant mat\u00e8ries primeres, per\u00f2 tamb\u00e9 mercats (perqu\u00e8 obligaven les col\u00f2nies a consumir les seves manufactures), ara \u00e9s el treball obrer el que es despla\u00e7a a Orient: a la Xina, a Indoxina, a l’\u00cdndia.<\/p>\n

8.<\/strong> Un viatge qualsevol en metro ens aboca a una experi\u00e8n-cia de l’espai exterior al vag\u00f3 caracteritzat per un paisatge visual tallat per l’alternan\u00e7a sistem\u00e0tica d’estacions i franges negres, similar, encara que amb un ritme diferent, a l’organitzaci\u00f3 dels fotogrames en el cel\u00b7luloide. Si f\u00f3ssim capa\u00e7os de prolongar el fenomen de la persist\u00e8ncia retiniana fins a l’interval del minut i mig que dura el trajecte entre estacions, o si tanqu\u00e9ssim els ulls en travessar els t\u00fanels, veur\u00edem el viatge com un relat continu en termes cinematogr\u00e0fics. Aquest relat \u00e9s perfectament banal.<\/p>\n

9.<\/strong> L’emerg\u00e8ncia en l’espai d’una imatge qualsevol \u2014per exemple, una imatge publicit\u00e0ria en un opi d’una estaci\u00f3 de ferrocarril\u2014 comporta una substituci\u00f3 mental (encara que sigui de forma inconscient i moment\u00e0nia) del lloc per la imatge representada. En una estaci\u00f3 subterr\u00e0nia aquest efecte es multiplica, ja que els signes i les imatges representades, com ara els r\u00e8tols que indiquen les direccions i les sortides, constitueixen els elements b\u00e0sics d’orientaci\u00f3 en un entorn altrament indiferenciat.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

10.<\/strong> Francesc Abad construeix una seq\u00fc\u00e8ncia fotogr\u00e0fica de l’Almeda entrella\u00e7ant moments no consecutius com si es tract\u00e9s d’una cronofotografia enregistrada en un temps extens i sincopat. La s\u00e8rie elabora el relat, per\u00f3 en aquest cas el contingut no est\u00e0 marcat pel ritme accelerat de la imatge-moviment, sin\u00f3 per un temps biogr\u00e0fic i mnem\u00f2nic.<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

11.<\/strong> Abad relaciona les imatges prescindint dels instru-ments cl\u00e0ssics d\u2019ordenaci\u00f3, la mathesis i la taxinomia. Al contrari, recupera formes m\u00e9s properes a un pensament precartesi\u00e0, menys cient\u00edfiques, per\u00f2 tamb\u00e9 menys as\u00e8ptiques, com ara l\u2019analogia, la similitud i el ve\u00efnatge. En un context tan saturat d\u2019imatges aquesta arxiv\u00edstica propositiva adopta la forma d\u2019un relat cr\u00edtic i po\u00e8tic.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les petjades de la hist\u00f2ria. Francesc Abad<\/a> <\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/457"}],"collection":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=457"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/457\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":809,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/457\/revisions\/809"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=457"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=457"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=457"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}