{"id":463,"date":"2011-04-12T12:59:04","date_gmt":"2011-04-12T12:59:04","guid":{"rendered":"https:\/\/roulottemagazine.com\/demo\/?p=463"},"modified":"2011-06-05T19:31:02","modified_gmt":"2011-06-05T19:31:02","slug":"working-title-public-spirit-terence-gower","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/roulottemagazine.com\/CA\/2011\/04\/working-title-public-spirit-terence-gower\/","title":{"rendered":"Working Title: Public Spirit. Terence Gower"},"content":{"rendered":"

T\u00edtol provisional: Esperit P\u00fablic. Terence Gower<\/strong><\/p>\n

El Programa Smithsonian d\u2019Investigaci\u00f3 per a Artistes \u00e9s un nou programa que ha posat en marxa la Smithsonian Institution a Washington D.C. (EE.UU.). El programa es va concebre per donar suport als artistes durant la seva recerca als extensos arxius de l\u2019Smithsonian. Quan em van convidar a participar en aquest programa, vaig decidir emprendre una investigaci\u00f3 sobre l\u2019arquitectura del Museu d\u2019Art de Hirshhorn. El museu va ser dissenyat per Gordon Bunshaft i es va obrir al p\u00fablic al Washington National Mall l\u2019any 1974.<\/p>\n

El que em va atraure de la construcci\u00f3 del museu va ser la seva aud\u00e0cia. Tot i que encaixa de manera l\u00f2gica dins de l’obra de Bunshaft (en aquella \u00e8poca l\u2019arquitecte estava explorant les noves formes que feien possibles els aven\u00e7os en tecnologia de la construcci\u00f3, especialment els voladissos i els arcs de ciment pretensats), el cilindre de ciment flotant de l\u2019edifici sobresurt dram\u00e0ticament del seu context. Quan es va planificar l\u2019edifici, a finals dels anys 60, l\u2019estil arquitect\u00f2nic imperant a la capital nord-americana era el de l\u2019est\u00e0ndard governamental internacional del simbolisme classicista, compartit pels governs sovi\u00e8tics, feixistes i capitalistes per igual. El \u201cdonut de ciment\u201d del Hirshhorn va trencar de forma extravagant amb aquest est\u00e0ndard.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Volia saber si aquest trencament era indicatiu d\u2019algun tipus de canvi ideol\u00f2gic en el govern nord-americ\u00e0. Aquesta \u00e9s una preocupaci\u00f3 present en bona part de la meva obra en els \u00faltims cinc anys: la possibilitat que la forma sigui el significant de la ideologia. Un exemple: una instal\u00b7laci\u00f3 muse\u00edstica que exhibeixo actualment (La Paret Vermella) pren mostra de la policromia arquitect\u00f2nica de les primeres avantguardes (De Stijl, Constructivisme, Bauhaus) mitjan\u00e7ant la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019una sola paret vermella. La meva observaci\u00f3 ha estat que aquesta juxtaposici\u00f3 de plans de colors s\u00f2lids tamb\u00e9 conjura la ideologia compartida d\u2019aquells moviments, especialment una clara ruptura amb el passat i la creen\u00e7a en un futur ordenat (un sentiment promogut en certs condominis mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas del mateix dispositiu formal: la paret d\u2019un sol color).<\/p>\n

A continuaci\u00f3 ve un resum de la meva investigaci\u00f3 a l\u2019Smithsonian. Aquesta investigaci\u00f3 constitueix la narrativa d\u2019un v\u00eddeo documental que est\u00e0 en fase de producci\u00f3 a Nova York.<\/p>\n

La planificaci\u00f3 del Museu Hirshhorn se situa en el context del llegat de la construcci\u00f3 p\u00fablica iniciada pel New Deal que va posar en marxa F.D. Roosevelt als anys 30. Considerats originalment com a projectes de construcci\u00f3 a fi de mantenir la gent ocupada durant la depressi\u00f3, els programes finan\u00e7ats p\u00fablicament per a la construcci\u00f3 d\u2019escoles, hospitals, habitatges i institucions culturals aviat foren reconeguts pels seus beneficis socials i econ\u00f2mics. L\u2019atmosfera de suport a les obres p\u00fabliques creada pel New Deal va continuar amb el model de \u201cGreat Society\u201d del president L.B. Johnson a mitjans dels anys 60. L\u2019embranzida p\u00fablica va comen\u00e7ar a decaure despr\u00e9s dels anys 60, fins que ens vam quedar amb la situaci\u00f3 amb la qual vivim actualment als EE.UU., on els governs locals no poden obtenir prou finan\u00e7ament p\u00fablic perqu\u00e8 l\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica assoleixi uns est\u00e0ndards no gaire m\u00e9s alts que els del Tercer M\u00f3n.<\/p>\n

Per tant, en termes molt redu\u00efts, el per\u00edode dels anys 30 als 60 va suposar un prolongat par\u00e8ntesi en la tradici\u00f3 de conservadorisme econ\u00f2mic al govern nord-americ\u00e0. La intersecci\u00f3 d\u2019aquest per\u00edode amb un lapse semblant en el conservadorisme est\u00e8tic del govern \u00e9s el que va fer possible el Museu Hirshhorn. El projecte va comen\u00e7ar amb un pacte entre cavallers: un intercanvi de cartes entre el President Johnson i el donant de la col\u00b7lecci\u00f3 del museu, Joseph Hirshhorn. El president, aconsellat est\u00e8ticament per la seva dona, va posar en marxa una r\u00e0pida seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019esdeveniments. Es va aprovar una llei al congr\u00e9s, es van aconseguir finan\u00e7ament, es va trobar un arquitecte, es va dissenyar l\u2019edifici i va comen\u00e7ar la construcci\u00f3. Per\u00f2 en arribar l\u2019any 1970 (amb el museu a mig fer), es va anar posant de ma-nifest un nou clima pol\u00edtic, amb veus que demanaven la cancel\u00b7laci\u00f3 del projecte, argumentant motius tant econ\u00f2mics com est\u00e8tics. Gaireb\u00e9 sense pressupost, i despr\u00e9s d\u2019una infructuosa ca\u00e7a de bruixes al Congr\u00e9s per part de la dreta, miraculosament l\u2019obra es va acabar. L\u2019edifici de Bunshaft, rel\u00edquia d\u2019una era anterior (probablement m\u00e9s oberta) havia prevalgut. I Joseph Hirshhorn, que s\u2019auto-denominava el \u201cPetit Hebe de Brooklyn\u201d, va trobar el seu lloc al National Mall, al costat d\u2019Abraham Lincoln (amb les conseg\u00fcents expressions d\u2019horror dels conservadors).<\/p>\n

El rol de Joseph Hirshhorn en aquesta hist\u00f2ria \u00e9s un rol peculiarment americ\u00e0. El regal de Hirshhorn (m\u00e9s de 6.000 obres d\u2019art) va arribar al museu amb el nom del col\u00b7leccionista, i el curador de la col\u00b7lecci\u00f3, Abraham Lerner, va ser nomenat director del museu. Aquest tipus de barreja d\u2019interessos p\u00fablics i privats era habitual a la capital nord-americana (James Smithson i la Smithsonian Institution, Charles Lang Freer i la Galeria Freer, Andrew Mellon i la Galeria Nacional d\u2019Art). A m\u00e9s, aquest model de col\u00b7laboraci\u00f3 va proporcionar un lloc eficient i elegant per albergar la col\u00b7lecci\u00f3 de Hirshhorn. No obstant, els plans que tenia originalment el col\u00b7leccionista per a la col\u00b7lecci\u00f3 eren molt m\u00e9s grandiloq\u00fcents.<\/p>\n

Despr\u00e9s de migrar als Estats Units des de Let\u00f2nia quan era petit, Joseph Hirshhorn va passar dels barris baixos de Brooklyn a la Borsa de Curbside de Nova York. Amb vint-i-vuit anys ja havia guanyat el seu primer mili\u00f3 de d\u00f2lars, per\u00f2 va aconseguir retirar-se de la borsa unes setmanes abans del Crack del 1929. A continuaci\u00f3, Hirshhorn es va interessar per la mineria en una zona remota del Canad\u00e0. Les seves accions en mineria van finan\u00e7ar la prospecci\u00f3 i explotaci\u00f3 d\u2019or i coure per tot el pa\u00eds. L\u2019any 1953, Hirshhorn es va fer ric a l\u2019oest d\u2019Ont\u00e0rio amb una de les troballes d\u2019urani m\u00e9s grans del nord d\u2019Am\u00e8rica, i va passar a ser conegut com el Rei de l\u2019Urani.<\/p>\n

Les bombes at\u00f2miques llan\u00e7ades sobre Hiroshima i Nagasaki van anunciar el comen\u00e7ament de la Guerra Freda. L\u2019oportuna troballa d\u2019urani per part de Hirshhorn va ser vital en la participaci\u00f3 dels EE.UU. en la cursa armamentista de la Guerra Freda, essent l\u2019urani l\u2019ingredient essencial per a la fissi\u00f3 nuclear. Per raons de control de seguretat i de beneficis, el govern del Canad\u00e0 es va erigir en l\u2019\u00fanic client de l\u2019operaci\u00f3 de Hirshhorn, actuant de corredor de borsa i alhora de cambra de compensaci\u00f3 pel Pent\u00e0gon. Hirshhorn va guanyar m\u00e9s de 150 milions de d\u00f2lars.<\/p>\n

L\u2019any 1955, Hirshhorn va decidir recompensar la regi\u00f3 que l\u2019havia fet tan ric. Va concebre una ut\u00f2pica ciutat de la cultura. A la ciutat de Hirshhorn, Ont\u00e0rio, hi hauria milers de nous treballadors de la ind\u00fastria minera. Un museu albergaria la creixent col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019art de Hirshhorn i al centre de la comunitat s\u2019hi establiria un parc d\u2019escultures, a m\u00e9s d\u2019un teatre, una sala de concerts i una biblioteca. Hi hauria altres instal\u00b7lacions p\u00fabliques i comercials concentrades en un centre urb\u00e0 dominat per una torre dedicada a les oficines de l\u2019administraci\u00f3 minera: un s\u00edmbol de l\u2019empresa privada que hi havia darrera d\u2019aquest impressionant desplegament d\u2019esperit p\u00fablic.<\/p>\n

L\u2019arquitecte d\u2019aquesta trama, Philip Johnson, va arribar a la vida de Hirshhorn a trav\u00e9s de la seva dona, la pintora Lilian Harmon. L\u2019any 1952 Johnson va oferir gratu\u00eftament els seus serveis de disseny a la sinagoga de Harmon. Per\u00f2 hi havia la sospita que la proposta de Johnson fos un intent de recuperar la confian\u00e7a dels jueus, despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode protagonitzat per una imatge p\u00fablica pro-nazi als anys 30. Finalment Johnson es va encarregar del projecte de la sinagoga, que a trav\u00e9s de Harmon el va dur a aconseguir quatre enc\u00e0rrecs (nom\u00e9s en va completar un) per part de Hirshhorn, un jueu recel\u00f3s de l\u2019antisemitisme.<\/p>\n

Als anys 50, Philip Johnson encara imitava l\u2019arquitectura del seu \u201cMestre\u201d Mies van der Rohe. Es podria afirmar que l\u2019inter\u00e8s de Johnson en Mies era essencial-ment formal, desvinculat de la filosofia arquitect\u00f2nica subjacent de l\u2019obra. Al llarg de la seva carrera, Johnson va realitzar els seus dissenys seguint una s\u00e8rie d\u2019estils, comen\u00e7ant per l\u2019Estil Internacional (un terme seu), passant a l\u2019Historicisme i acabant amb la \u201cDeconstrucci\u00f3\u201d. En el seu pla de Hirshhorn, Ont\u00e0rio, Johnson feia refer\u00e8ncia al disseny del campus IIT de Mies, que en aquells moments s\u2019estava finalitzant a Chicago. Un pla de la ciutat m\u00e9s aviat ins\u00edpid es va fer m\u00e9s interessant gr\u00e0cies a la concepci\u00f3 de l\u2019arquitecte i els clients d\u2019una \u201cTorre a la Natura\u201d, la torre d’oficines de la companyia minera que sobresortia per sobre de l\u2019entorn natural.<\/p>\n

Tradicionalment, les comunitats mineres havien tingut una qualitat ef\u00edmera, passatgera, a causa del caire limitat dels recursos naturals. Normalment els mi-ners preferien viure amb la seva fam\u00edlia en un remolc per poder recollir r\u00e0pidament i traslladar-se a la seg\u00fcent destinaci\u00f3. Hirshhorn i els seus associats creien que el volum d\u2019urani al nord d\u2019Ont\u00e0rio era prou gran com per poder establir un assentament amb una veritable infrastructura. La primera resposta pr\u00e0ctica a aquesta necessitat va ser la creaci\u00f3 d\u2019Elliot Lake, Ont\u00e0rio, una modesta ciutat planificada, que gradualment ha anat ampliant la seva ind\u00fastria al turisme i a l\u2019explotaci\u00f3 dels boscos a mida que ha anat disminuint el boom de la mineria.<\/p>\n

La ciutat de Hirshhorn havia de ser diferent. Era una poblaci\u00f3 dedicada a la bellesa, la cultura i l\u2019educaci\u00f3. Era un ideal personal d\u2019infrastructura de progr\u00e9s social, imposada sobre el paisatge i habitada per gent de veritat. El projecte tenia punts en com\u00fa amb els experiments de col\u00b7lectivitats creades artificialment per companyies, com ara els Familist\u00e8res de Godin a la Fran\u00e7a del segle XIX. Per\u00f2 el que el feia \u00fanic era el seu \u00e8mfasi en la cultura.<\/p>\n

Joseph Hirshhorn era un col\u00b7leccionista com-pulsiu d\u2019obres d\u2019artistes vius. Lilian Harmon va fer una bona definici\u00f3 del seu estil: \u201cHirshhorn comprava art com si estigu\u00e9s davant d\u2019una ruleta\u201d. Per\u00f2 Hirshhorn mai com-prava art per obtenir-ne benefici. Segons el col\u00b7leccionista, comprava per amor i comprava per a la posteritat, amb la idea que les obres romandrien perqu\u00e8 en gaud\u00eds el p\u00fablic.<\/p>\n

L\u2019ess\u00e8ncia del projecte de Hirshhorn tenia el mateix esperit p\u00fablic. Era una visi\u00f3 de vida p\u00fablica refor\u00e7ada per l\u2019art i la cultura, ideada i planejada per un sol individu. Per\u00f2 a Hirshhorn, Ont\u00e0rio, l\u2019esperit p\u00fablic expansiu del gegant de la mineria va caure derrotat pels temors proteccionistes de les comunitats ve\u00efnes, i la ciutat mai va arribar a construir-se. \u00c9s possible que el projecte no tingu\u00e9s un gran m\u00e8rit arquitect\u00f2nic, per\u00f2 tenia valor com a experiment s\u00f2cio-cultural, i per la peculiaritat del concepte en qu\u00e8 es basava: el Museu Hirshhorn a una zona remota del Canad\u00e0.<\/p>\n

Ep\u00edleg<\/strong><\/p>\n

Joseph Hirshhorn va deixar tres rastres amb el seu segell: dos a Hirshhorn, Ont\u00e0rio, i un al National Mall de Washing-ton D.C.<\/p>\n

El primer, la Hirshhorn Guesthouse, dissenya-da per Philip Johnson com un rectangle Miesi\u00e0 de sostre pla i parets de vidre, rodejada per boscos i amb vistes del llac Huron. La casa es basava en un model especulatiu dissenyat el 1954 per a un altre client de Johnson. L\u2019ar-quitecte en va vendre una c\u00f2pia a Hirshhorn, que la va construir r\u00e0pidament prop del que havia de ser la ciutat a la primavera del 1955. La casa expressava la mateixa fricci\u00f3 deliberada de modernitat tecnol\u00f2gica en un entorn natural immaculat del pla de la ciutat original de Johnson.<\/p>\n

En segon lloc hi ha l\u2019impacte mediambiental que va causar l\u2019urani. L\u2019explotaci\u00f3 minera i el processament de l\u2019urani han deixat nivells elevats de residus radioactius a les rodalies de l\u2019empla\u00e7ament de Hirshhorn. Aquests paisatges lunars s\u00f3n el llegat de la ind\u00fastria de la Guerra Freda, el revers dist\u00f2pic dels esquemes p\u00fablics ut\u00f2pics de Hirshhorn.<\/p>\n

Per \u00faltim tenim el Museu Hirshhorn, dissenyat per Gordon Bunshaft a Washington D.C. L\u2019impressionant cilindre que alberga el museu \u00e9s un testament de la investigaci\u00f3 de l\u2019arquitecte sobre els l\u00edmits de la forma a partir de les noves tecnologies de la construcci\u00f3.<\/p>\n

Terence Gower<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Working Title: Public Spirit. Terence Gower<\/a> <\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/463"}],"collection":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=463"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/463\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":811,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/463\/revisions\/811"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=463"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=463"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=463"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}