{"id":912,"date":"2012-02-21T17:47:31","date_gmt":"2012-02-21T17:47:31","guid":{"rendered":"https:\/\/roulottemagazine.com\/?p=912"},"modified":"2018-01-17T19:54:41","modified_gmt":"2018-01-17T19:54:41","slug":"pedagogies-territories-and-mobile-devices-ramon-parramon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/roulottemagazine.com\/CA\/2012\/02\/pedagogies-territories-and-mobile-devices-ramon-parramon\/","title":{"rendered":"Pedagogies, territoris i dispositius m\u00f2bils. Ramon Parramon"},"content":{"rendered":"

Pedagogies, territoris i dispositius m\u00f2bils. <\/strong>Ramon Parramon<\/p>\n

Aquest relat \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una de les taules de treball organitzades pel Museu Reina Sofia com una de les fases del projecte Ceci n\u2019est pas une voiture<\/em>. Amb el t\u00edtol Artefactes d\u2019acci\u00f3 directa<\/em> es va realitzar un encontre per debatre sobre processos i eines que pretenen renovar els rols habituals de l\u2019art contemporani. La proliferaci\u00f3 d\u2019iniciatives autoorganitzades, que aprofundeixen en les possibilitats derivades de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques en l\u2019espai p\u00fablic, han perm\u00e8s idear nous dispositius que discorren de manera liminar entre diferents \u00e0mbits institucionals. Dispositius que en alguns casos es converteixen en instruments de participaci\u00f3 directa i al servei de la investigaci\u00f3 social, en altres s\u00f3n una extensi\u00f3 despla\u00e7ada de la instituci\u00f3 art\u00edstica o que en si mateixos esdevenen formats expositius itinerants; uns dinamitzen espais i altres els muten, uns s\u00f3n mers aparells m\u00f2bils mentre que altres s\u00f3n aut\u00e8ntiques estrat\u00e8gies d\u2019acci\u00f3 directa. La primera q\u00fcesti\u00f3 que es planteja, com a punt de partida al debat, \u00e9s si la combinaci\u00f3 entre dispositius, mobilitat i territori poden constituir-se com agents productors de coneixement.<\/p>\n

La taula de treball \u201cPedagogies i territoris\u201d es va realitzar els dies 30 de novembre i 1 de desembre de 2011. Van participar Antonio Collados, Yaiza Hern\u00e1ndez, Javier Rodrigo, A\u00edda S\u00e1nchez de Serdio i Ramon Parramon que assumeix el paper de relator. \u00c9s el primer dia on es plantegen les primeres q\u00fcestions que van tra\u00e7ant la ruta sobre la qual versar\u00e0 el di\u00e0leg, de vegades discussi\u00f3, per\u00f2 en gran mesura caracteritzada per uns posicionaments compartits que va permetre una construcci\u00f3 col\u00b7lectiva de conceptes. La suma d\u2019experi\u00e8ncies pr\u00f2pies aportades per cada un d\u2019ells va actuar de tel\u00f3 de fons per referen-ciar i alhora desplegar el necessari sentit autocr\u00edtic que exigeix la valoraci\u00f3 sint\u00e8tica. Tot aquest cl\u00edmax \u00e9s dif\u00edcil de traslladar sobre paper per\u00f2 ser\u00e0 suficient si s\u2019aconsegueix transmetre algunes idees, m\u00faltiples q\u00fcestions, certes suspic\u00e0cies per finalment estructurar un mapa m\u00e9s o menys ordenat a partir de l\u2019experi\u00e8ncia dial\u00e8ctica. Per tant aquest relat funciona com un cert eco de les sessions de debat, organitzat a partir de notes preses per les aportacions dels participants i reescrites a posteriori com a relator, de manera que el text no est\u00e0 exempt de certes interpretacions subjectives pr\u00f2pies de la tasca, i en el qual s\u2019han incorporat refer\u00e8ncies que he considerat oportunes. La taula de treball va tenir moments d\u2019intercanvi amb la segona taula organitzada sobre la tem\u00e0tica de la \u201cMobilitat i l\u2019espai social\u201d. Estava prevista una tercera taula amb el t\u00edtol \u201cAltres institucionalitats. De la cr\u00edtica institucional a la instituci\u00f3 en crisi\u201d, per\u00f2 al final es va acordar diluir-la entre les dues taules definitives de \u201cPedagogies i territoris\u201d i de \u201cMobilitat i espai social\u201d. En aquesta segona van participar Joaqu\u00edn Barriendos, Jes\u00fas Carrillo, Pep Dardany\u00e0, Edgar Endress, Mart\u00ed Peran, Matthias Rick i Tom\u00e1s Ruiz-Rivas.<\/p>\n

El fet que de manera recent i pr\u00e8via a la realitzaci\u00f3 d\u2019aquestes jornades s\u2019hagi dedicat un n\u00famero especial de la publicaci\u00f3 Desacuerdos<\/em>1<\/sup> sobre el tema de l\u2019educatiu o el \u201cgir educatiu\u201d de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques, curatorials i institucionals, i la simultane\u00eftat que molts dels que participen en aquestes taules de debat tinguin un article publicat en ella \u2013Jes\u00fas Carrillo, Javier Rodrigo, Antonio Collados i Aida S\u00e1nchez de Serdio\u2013, converteixen aquesta publicaci\u00f3 en bibliografia imprescindible per a complementar i ampliar moltes de les idees que apareixen en aquest relat-resum.<\/p>\n

Ens interessa parlar de pedagogies i espec\u00edficament analitzar les possibilitats de desplegar processos educatius a partir dels projectes que utilitzen aquest tipus d\u2019aparells, artificis, artefactes, enginys o en definitiva dispositius que s\u2019activen a l\u2019espai p\u00fablic. Les paraules pedagogia i educaci\u00f3 que aniran apareixent en aquest text s\u00f3n enteses com sin\u00f2nimes entre si mateixes, conscients que no sempre signifiquen el mateix, per\u00f2 sense aprofundir en definicions terminol\u00f2giques2<\/sup>. De tota manera totes dues s\u00f3n utilitzades amb certs matisos sempre en relaci\u00f3 amb les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques contempor\u00e0nies i de manera m\u00e9s espec\u00edfica en relaci\u00f3 amb els dispositius m\u00f2bils que formen part d\u2019algunes d\u2019aquestes pr\u00e0ctiques. Una de les definicions que centren algunes de les q\u00fcestions que aniran sortint \u00e9s l\u2019articulada per Javier Rodrigo i Antonio Collados sobre el concepte de pedagogies col\u00b7lectives<\/em>, arran del projecte Transductors<\/em>. Concreten el terme pedagogies col\u00b7lectives a partir de projectes que es mouen entre l\u2019educaci\u00f3, l\u2019art i l\u2019activisme, que persegueixen la transformaci\u00f3 de problem\u00e0tiques socials concretes, mitjan\u00e7ant metodologies participatives, estrat\u00e8gies pr\u00f2pies de la cultura visual i desenvolupades mitjan\u00e7ant grups de treball interdisciplinaris3<\/sup>.<\/p>\n

Dispositius<\/strong><\/p>\n

Dispositius \u00e9s un terme present al llarg de tota la jornada i d\u2019aquest text. Foucault i Agamben han teoritzat i expandit el concepte de dispositiu del que nosaltres, d\u2019una manera molt m\u00e9s modesta, prenem algunes refer\u00e8ncies per utilitzar-les de forma tendenciosa per als objectius que es plantegen en aquesta taula de debat. Per exemple el sentit estrat\u00e8gic i les relacions que s\u2019estableixen entre un conjunt heterogeni d\u2019elements (discursos, institucions, instal\u00b7lacions arquitect\u00f2niques, lleis, etc.4<\/sup>). Els dispositius m\u00f2bils que aqu\u00ed ens ocupen, han estat generats des d\u2019un plantejament que combina elements com all\u00f2 est\u00e8tic, l\u2019\u00fas de l\u2019espai, l\u2019especificitat de l\u2019\u00e0mbit local, la pol\u00edtica, les coses subversives, les l\u00fadiques, les col\u00b7lectives o les compartides, entre d\u2019altres possibles. S\u00f3n per tant dispositius que es fonamenten en una estrat\u00e8gia i que requereixen posar en relaci\u00f3 algun d\u2019aquests elements, \u00e9s a dir, es fonamenta en una xarxa de relacions complexa. Una altra idea que ens pot interessar \u00e9s la que planteja Agamben sobre l\u2019actual aglomeraci\u00f3 d\u2019aparells, fruit de la fase extrema de desenvolupament capitalista, una acumulaci\u00f3 de dispositius de la que pr\u00e0cticament ning\u00fa pot escapar, \u201cno hi ha un instant en les nostres vides que no estigui modelat, contaminat o controlat per algun dispositiu\u201d5<\/sup>. Molts dels dispositius contemporanis tendeixen a la desmaterialitzaci\u00f3, si m\u00e9s no a una micro-materialitzaci\u00f3 impulsada per les investigacions tecnol\u00f2giques que han aconseguit sintetitzar en un sol dispositiu m\u00faltiples eines com \u00e9s el cas dels smartphones<\/em>. No obstant aix\u00f2 els dispositius que aqu\u00ed estem plantejant tendeixen a una certa escenificaci\u00f3, m\u00e9s que ser una pr\u00f2tesi de l\u2019individu el que persegueixen \u00e9s tenir una pres\u00e8ncia a l\u2019espai p\u00fablic, cridant l\u2019atenci\u00f3, competint amb la publicitat, la comunicaci\u00f3 de les marques, els elements significatius de l\u2019espai p\u00fablic comercial. Les tecnologies utilitzades tendeixen a l\u2019autoconstrucci\u00f3, al reciclatge i a la precarietat de materials, allunyant-se de les l\u00f2giques del mercat i de les patents. Podr\u00edem plantejar que mentre que els diminuts dispositius tecnol\u00f2gics tendeixen a una subjectivitzaci\u00f3 de les relacions, aquests dispositius persegueixen una socialitzaci\u00f3 basada a generar noves situacions que activin relacions basades en estrat\u00e8gies temporals espec\u00edfiques. Aquestes activitats concretes poden ser \u201csocialitzades\u201d en el sentit d\u2019impulsar una comunitat d\u2019usuaris (p\u00fablics) que reactivin usos creatius de l\u2019objecte, les metodologies o les estrat\u00e8gies.<\/p>\n

? +<\/strong> Un dispositiu m\u00f2bil deambulant per l\u2019espai p\u00fablic, genera algun tipus de relaci\u00f3 pedag\u00f2gica? Com s\u2019inicia un proc\u00e9s col\u00b7lectiu i quin tipus de transfer\u00e8ncies de coneixement es poden produir en un context de treball interdisciplinar? \u00c9s necessari establir un mecanisme de coproducci\u00f3 del dispositiu mitjan\u00e7ant l\u2019activaci\u00f3 de grups de treball? \u00c9s necessari promoure una apropiaci\u00f3 compartida de les idees, els objectius i els processos?<\/p>\n

Dispositius inversos<\/strong><\/p>\n

Les accions basades en transfer\u00e8ncia de coneixements, de reciprocitat, d\u2019intercanvi de sabers, de mediaci\u00f3, de parlar i escoltar, poden ser articulades a trav\u00e9s del concepte dispositiu invers<\/em>, aplicable a alguns dels projectes que s\u2019articulen en aquest tipus de pr\u00e0ctiques art\u00edstiques que es duen a terme en un context o espai determinat. Per exemple, dos dispositius inversos s\u00f3n el micr\u00f2fon i l\u2019altaveu, el primer recull so i el transforma en electricitat i el segon transforma l\u2019electricitat en so. A aquests equips se\u2019ls anomena transductors<\/em>. Un transductor \u00e9s un dispositiu capa\u00e7 de transformar o convertir un determinat tipus d\u2019energia d\u2019entrada en una altra diferent a la sortida. De fet aquest \u00e9s el s\u00edmil utilitzat per Antonio Collados i Javier Rodrigo en el projecte referit anteriorment. Un terme que s\u2019utilitza tamb\u00e9 en la teoria de les xarxes socials, que actua com a disparador, catalitzador de canvis socials i multiplicador que propicia l\u2019intercanvi de coneixements, noves formes de treballar entre els implicats i obre noves possibilitats de transformaci\u00f36<\/sup>.<\/p>\n

Un altre concepte similar al dels \u201cdispositius inversos\u201d \u00e9s el \u201cd\u2019accions reversibles\u201d, utilitzat en unes jornades organitzades per ACVic el 2008 sobre experi\u00e8ncies que interrelacionen pr\u00e0ctiques art\u00edstiques, processos educatius i espai social, que posteriorment va ser recopilat en format de publicaci\u00f37<\/sup>. El concepte \u201caccions reversibles\u201d fa refer\u00e8ncia a la noci\u00f3 de reversibilitat entesa com la condici\u00f3 en qu\u00e8 tots els elements que actuen s\u00f3n presents en diferents graus de depend\u00e8ncia rec\u00edproca. En aquest cas, s\u00f3n pr\u00e0ctiques art\u00edstiques que incideixen en l\u2019espai social mitjan\u00e7ant el desenvolupament d\u2019accions educatives, en qu\u00e8 subjau el prop\u00f2sit d\u2019incidir en el context per\u00f2 en el que la pr\u00f2pia pr\u00e0ctica tamb\u00e9 es veur\u00e0 afectada per l\u2019entorn o els agents implicats. L\u2019objectiu \u00e9s impulsar projectes en l\u2019\u00e0mbit de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques contempor\u00e0nies que es posin en relaci\u00f3 directa amb la ciutadania a trav\u00e9s de l\u2019espai p\u00fablic, l\u2019espai educatiu o el treball social aplicat a contextos espec\u00edfics.<\/p>\n

L\u2019artista com a dinamitzador, catalitzador, mediador, \u00e9s una idea recurrent que \u00e9s sovint utilitzada per un tipus de pr\u00e0ctiques que provenen de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019art i que busquen legitimar-se en un espai que no els \u00e9s natural, ja que per si mateixes pertanyen m\u00e9s a l\u2019esfera de la mediaci\u00f3 sociocultural i en el qual les accions educatives juguen un paper important. Es refereix a un tipus de projectes que requereixen desplegar-se a llarg termini, on \u00e9s convenient que artistes, mediadors o educadors generin equips de treball, en els quals s\u2019estableixi una confian\u00e7a amb ciutadans, grups o individus que viuen o treballen en el territori d\u2019actuaci\u00f3. No obstant aix\u00f2 algunes causes poden ser desfavorables per a la seva implementaci\u00f3; per exemple, la circumst\u00e0ncia que l\u2019\u00e0mbit art\u00edstic i el socioeducatiu pertanyen a institucions que no sempre s\u00f3n permeables entre elles, una altra causa pot ser la manca de finan\u00e7ament, quan el pressupost \u00e9s esc\u00e0s es facilita que l\u2019artista assumeixi una multitasking<\/em>. Aix\u00f2 debilita que s\u2019articuli un treball en equip, basat en la cooperaci\u00f3 i en la distribuci\u00f3 de tasques. Un altre element \u00e9s la tensi\u00f3 existent entre els temps i els ritmes, \u00e9s important cuidar els diferents moments del pre, el durant i el post. Les accions programades a llarg termini requereixen d\u2019una pres\u00e8ncia prolongada en el lloc i cuidar les relacions generant espais de reciprocitat, tots ells elements necessaris per a crear interf\u00edcies que permetin l\u2019activaci\u00f3 de propostes creatives basades a compartir metodologies, eines i establir una xarxa de connexions i projectes que facilitin la seva continu\u00eftat en el territori. El treball educatiu \u00e9s un treball a llarg termini, de construcci\u00f3 d\u2019aquestes articulacions o relacions socials abans, durant i despr\u00e9s del projecte, \u00e9s un temps diferent de l\u2019espectacularitzaci\u00f3 i festivalitzaci\u00f3 celebrat\u00f2ria de la cultura.<\/p>\n

? +<\/strong> Fins a quin punt les institucions donen suport a projectes amb una perspectiva de treball a llarg termini? En quina mesura elles poden, han o volen assumir el paper de mediaci\u00f3 de manera interna? En un moment de reajustaments econ\u00f2mics, com es justifiquen aquestes activitats finan\u00e7ades en major part per fons p\u00fablics? Quins serien els indicadors d\u2019impacte social que permetin avaluar aquest tipus de pr\u00e0ctiques? Existeix una tensi\u00f3 entre entendre aquest tipus de pr\u00e0ctiques com un servei p\u00fablic o plantejar-les des d\u2019una l\u00f2gica de recerca i experimentaci\u00f3?<\/p>\n

Dispositius de codi obert<\/strong><\/p>\n

Una de les experi\u00e8ncies contempor\u00e0nies que m\u00e9s clarament ha provocat transformacions en el context social, pol\u00edtic i cultural, \u00e9s el conjunt de pr\u00e0ctiques que construeixen eines i programari de codi obert. Un mecanisme basat en el fet de compartir els resultats i els processos, i on els \u00e8xits aconseguits per un grup o un individu, s\u00f3n alhora punts de partida per a altres. Una successi\u00f3 encadenada d\u2019elements en qu\u00e8 es barreja la creativitat, l\u2019habilitat i la producci\u00f3 material, constru\u00efda i consumida des de l\u2019experi\u00e8ncia compartida, generant comunitat d\u2019usuaris i fins i tot instituint-se com a moviment social. Un dels elements pensats directament per a l\u2019usuari, que permet la generaci\u00f3 de continguts i que es basa en l\u2019experi\u00e8ncia col\u00b7lectiva \u00e9s el wiki. Un lloc web que permet la creaci\u00f3 i edici\u00f3 de qualsevol nombre de p\u00e0gines web interconnectades entre elles, que comparteixen un llenguatge com\u00fa i que facilita l\u2019acc\u00e9s i el control col\u00b7lectiu. Des d\u2019aquesta perspectiva compartida, es planteja la translaci\u00f3 a l\u2019espai urb\u00e0, on eines, t\u00e0ctiques i pr\u00e0ctiques col\u00b7lectives autogestionades poden ser aplicades a la construcci\u00f3 de projectes creatius que incideixen en les din\u00e0miques socials de la ciutat. Alguns d\u2019aquests dispositius m\u00f2bils s\u2019articulen en aquesta opci\u00f3 de node, per tal de crear noves estrat\u00e8gies compartides que poden modificar el context social i cultural.<\/p>\n

Instituci\u00f3 art i instituci\u00f3 educativa<\/strong><\/p>\n

\u00c9s evident que existeixen un tipus de pr\u00e0ctiques que interrelacionen l\u2019art\u00edstic, l\u2019educatiu i l\u2019acci\u00f3 a l\u2019espai social. Aquest tipus de pr\u00e0ctiques han estat incorporades en els espais institucionals, tant art\u00edstics com educatius. De vegades les relacions entre ambd\u00f3s poden estar basades en instrumentalitzacions m\u00fatues, per\u00f2 aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s leg\u00edtim en un espai de negociaci\u00f3 que respon a unes expansions dels seus l\u00edmits i a unes necess\u00e0ries connexions amb el social. Mentre la instituci\u00f3 educativa (en termes generals) est\u00e0 realitzant un gir exponencial cap a l\u2019empresa, sembla que la instituci\u00f3 art tendeix a seguir expandint els seus l\u00edmits d\u2019acci\u00f3 en diferents direccions. Quan aquests l\u00edmits envaeixen el territori educatiu, pot sorgir el dubte de si els fins s\u00f3n \u00fanicament per a una legitimaci\u00f3 social o responen a una nova l\u00f2gica de producci\u00f3. Les relacions entre instituci\u00f3 art i instituci\u00f3 educativa s\u2019han de fer des de l\u2019\u00e0mbit de la investigaci\u00f3, producci\u00f3, debat i no nom\u00e9s des del de l\u2019exhibici\u00f3, si el que es persegueix \u00e9s introduir noves din\u00e0miques. Habitualment els centres d\u2019art tenen un enfocament que exigeix uns resultats concrets (exhibibles, publicables) que no coincideixen amb els objectius processuals, experienciables de l\u2019educatiu, que al seu torn est\u00e0 allunyat de produir representacions. Tamb\u00e9 passa que els t\u00e8cnics culturals en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019educatiu no tenen reconeixement ni temps per dedicar a la producci\u00f3 de reflexi\u00f3 i coneixement sobre el seu treball. Quan es posen en marxa projectes que posen en relaci\u00f3 l\u2019esfera art\u00edstica o l\u2019educativa s\u2019ha de tenir en compte els objectius propis de cada \u00e0mbit i els comuns. Diferents temps, diferents processos, diferents resultats poden, en un moment donat, sintetitzar, conceptualitzar i formalitzar a partir d\u2019unes maneres de fer multiplicats per la pr\u00f2pia interrelaci\u00f3. Al seu torn, des de cada \u00e0mbit, es pot donar compte dels objectius espec\u00edfics pels quals s\u2019ha activat una pr\u00e0ctica complexa, que aglutina diferents perfils i participants.<\/p>\n

? +<\/strong> Per a qu\u00e8 es proposa la relaci\u00f3 entre l\u2019esfera educativa i l\u2019art\u00edstica? A qui, amb qui s\u2019est\u00e0 establint aquesta relaci\u00f3? S\u00f3n els objectius de la instituci\u00f3 art\u00edstica i la instituci\u00f3 social els mateixos? Com es transforma un projecte quan transita de l\u2019art\u00edstic al social (o viceversa)? Com es reprodueix o recrea? S\u00f3n les institucions culturals el bra\u00e7 executor de les organitzacions socials?<\/p>\n

Mecanismes de porositat<\/strong><\/p>\n

Aquest tipus de treballs que combinen elements art\u00edstics i educatius que incideixen en l\u2019espai social v\u00e9nen mitjan\u00e7ats per aspectes relacionals que s\u2019estableixen amb individus, grups o comunitats (sociabilitat) i els elements propis d\u2019especificitat del lloc (simb\u00f2lics, hist\u00f2rics o tem\u00e0tics). Estem parlant d\u2019un tipus de projectes fonamentats en processos, que en alguns casos aspiren a establir relacions a llarg termini amb el context en el qual s\u2019activen, que produeixen una activitat significativa en termes simb\u00f2lics, hist\u00f2rics o tem\u00e0tics i que es creuen directament amb altres activitats creatives que es duen a terme en el lloc. Perqu\u00e8 qualsevol d\u2019aquestes \u201cpr\u00e0ctiques\u201d es socialitzi \u00e9s necessari que una comunitat d\u2019usuaris la reprodueixi de forma innovadora. \u00c9s a dir, que a partir d\u2019un projecte inicialment pilot i desencadenant d\u2019una acci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019espai p\u00fablic, pugui ser apropiat per la ciutadania i reprodu\u00eft amb noves variacions. Estar\u00edem parlant de l\u2019espai p\u00fablic com un territori de porositat entre la instituci\u00f3 art\u00edstica, la instituci\u00f3 educativa i la ciutadania, un espai que \u00e9s alhora dins i fora, el lloc on es construeix la comunitat i en el qual pot desprendre\u2019s una interacci\u00f3 creativa. Per tant en aquest sentit no estar\u00edem parlant tant d\u2019espectador o usuari com de \u201cciutad\u00e0 participant\u201d o \u201ccomunitat participant\u201d. Les pr\u00e0ctiques est\u00e8tiques romanen allunyades de la majoria de persones, i les pol\u00edtiques culturals han promogut massa sovint la construcci\u00f3 de grans palaus o temples de la cultura. Decisions que no han facilitat l\u2019exist\u00e8ncia de membranes semipermeables que permetin la multidireccionalitat entre les pr\u00e0ctiques est\u00e8tiques i la vida quotidiana, entre el dins i el fora, entre la producci\u00f3 creativa i la reproducci\u00f3 creativa. Urgeix l\u2019activaci\u00f3 de programes que contaminin en m\u00faltiples direccions i en aquest sentit tenen un gran paper les pr\u00e0ctiques creatives que incorporen l\u2019educaci\u00f3, l\u2019art, l\u2019activisme i que es desenvolupen en aquest complex concepte que hem determinat a anomenar espai p\u00fablic.<\/p>\n

El desig de canvi social \u00e9s impl\u00edcit en moltes de les pr\u00e0ctiques referides anteriorment i hauria de ser expl\u00edcit en les pol\u00edtiques culturals, per\u00f2 una cosa que pot accelerar de manera clara aquest proc\u00e9s de canvi \u00e9s la capacitat de la ciutadania per prendre partit de manera creativa. Davant aix\u00f2 les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques i les educatives poden prendre part mitjan\u00e7ant la seva tradici\u00f3 cr\u00edtica i fomentant processos que activin mecanismes basats en la creativitat col\u00b7lectiva, sempre que ho facin des d\u2019un plantejament d\u2019implicaci\u00f3 conjunta i situant-se en un espai de porositat compartida.<\/p>\n

Els dispositiu m\u00f2bils s\u00f3n elements formals que participen d\u2019una estrat\u00e8gia d\u2019acci\u00f3 que \u00e9s i ha de ser molt m\u00e9s \u00e0mplia i complexa, poden contribuir a donar visibilitat a aquesta trama tensional de conceptes que hem intentat transmetre a partir d\u2019aquest relat com: fer-reproduir, art-educaci\u00f3, proc\u00e9s-resultat, servei p\u00fablic-experimentaci\u00f3, articular-desarticular, apropiaci\u00f3-distribuci\u00f3, comunitat pr\u00e0ctica-instituci\u00f3 total, multitasking<\/em>-especialitzaci\u00f3, autoreferencialitat-xarxes, llarg termini-acci\u00f3 directa, autogesti\u00f3-institucionalitzaci\u00f3, dins-fora .. . Conceptes que referits a la pr\u00e0ctica real no poden plantejar-se com polaritzacions si no a partir de gradacions entre tots dos. Tensions liminals que provoquen despla\u00e7aments tant de la pr\u00e0ctica art\u00edstica com de l\u2019educativa i que afecten a les estrat\u00e8gies, els processos, els temps, els usos, els p\u00fablics i que reclamen establir o incrementar mecanismes de porositat institucional entre ambdues pr\u00e0ctiques.<\/p>\n

? +<\/strong> Serem capa\u00e7os d\u2019incrementar la permeabilitat entre les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques i les educatives? Aconseguiran ambdues una major interacci\u00f3 en l\u2019espai social? Com poden certs projectes incidir en estructures m\u00e9s complexes o institucionalitzades? Quin \u00e9s el futur que s\u2019ens ofereix en el marc d\u2019un poder controlat pel mercat?<\/p>\n

Text de Ramon Parramon a partir de la taula de treball amb\u00a0 Antonio Collados, Yaiza Hern\u00e1ndez, Javier Rodrigo i A\u00edda S\u00e1nchez de Serdio.<\/em><\/p>\n

1 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 VVAA. Desacuerdos 6. Sobre arte, pol\u00edticas y esfera p\u00fablica en el Estado Espa\u00f1ol<\/em>. Arteleku, Centro Jos\u00e9 Guerrero, Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sof\u00eda, Universidad Internacional de Andaluc\u00eda – UNIA\u00a0 Arte y Pensamiento, 2011<\/p>\n

2 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Per exemple, Fernando Hern\u00e1ndez, en un article publicat a la mateixa publicaci\u00f3 Desacuerdos 6<\/em>, planteja que no \u00e9s el mateix; mentre all\u00f2 pedag\u00f2gic consisteix en la producci\u00f3 d\u2019experi\u00e8ncies d\u2019identitat, i per tant qualsevol espai de relaci\u00f3, institucional o no \u00e9s pedag\u00f2gic, all\u00f2 educatiu busca construir ciutadans de la rep\u00fablica i \u00e9s el resultat de l\u2019alian\u00e7a entre tres institucions: estat, escola i fam\u00edlia. Alian\u00e7a vinguda a menys des dels anys 70 i que no troba una alternativa. All\u00f2 educatiu consta d\u2019una mirada pedag\u00f2gica, per\u00f2 no tot all\u00f2 pedag\u00f2gic \u00e9s educatiu. Op cit<\/em>. (p.279)<\/p>\n

3\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 http:\/\/transductores.net\/?q=es\/content\/info-transductores<\/p>\n

4 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u201cEl que tracto de situar amb aquest nom \u00e9s, en primer lloc, un conjunt decididament heterogeni, que compr\u00e8n discursos, institucions, instal\u00b7lacions arquitect\u00f2niques, decisions reglament\u00e0ries, lleis, mesures administratives, enunciats cient\u00edfics, proposicions filos\u00f2fiques, morals, filantr\u00f2piques, en resum: els elements del dispositiu pertanyen tant al que s\u2019ha dit com al que no s\u2019ha dit. El dispositiu \u00e9s la xarxa que es pot establir entre aquests elements\u201d. Foucault, Michel. Saber y verdad<\/em>. Ediciones de la Piqueta, Madrid, 1985.<\/p>\n

5 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Agamben, Giorgio. \u00bfQu\u00e9 es un dispositivo? <\/em>a Contextos, pretextos y apetencias desde Alejandr\u00eda<\/em>. http:\/\/espectroalejandria.wordpress.com\/tag\/michel-foucault\/<\/p>\n

6 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 http:\/\/transductores.net<\/p>\n

7 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Parramon, Ramon, Rodrigo, Javier. Coord. Accions Reversibles. Art, Educaci\u00f3, Territori<\/em>. ACVic, Centre d\u2019Arts Contempor\u00e0nies. Vic, 2009<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pedagogies, Territories and Mobile Devices. Ramon Parramon<\/a> <\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[12],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/912"}],"collection":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=912"}],"version-history":[{"count":23,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/912\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":989,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/912\/revisions\/989"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=912"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=912"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/roulottemagazine.com\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=912"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}