roulotte:07

······································································· Roulotte:07
······································································· Mappa di Roma. Rogelio López Cuenca
······································································· We Can Xalant. a77 (Gustavo Diéguez / Lucas Gilardi)+ Pau Faus
······································································· Tlatelolco. 1968 / 2008. Ximena Labra
······································································· CU (Mexico City, August 2006) / Mexico 68. Heidrun Holzfeind
······································································· Adult Games / Origin. Erkan Özgen
······································································· Cartografías silenciadas. Ana Teresa Ortega
······································································· Baggage Roulotte: 07. Javier Peñafiel
·······································································


Buy Roulotte:07
Shipping included


Roulotte:07

Després dels últims episodis excepcionals (# 05, # 06) Roulotte torna als seus periples habituals, sense a penes llibre de ruta més enllà de la seva atenta disposició a detenir-se a pleret on entreveu projectes interessants. Potser la referència a l’arquitectura portàtil i d’autoconstrucció que proposa a77 pugui fins i tot interpretar-se com una manera d’explicitar aquest retorn a la imprevisibilitat de la carretera. Tanmateix, com s’esdevé en l’interior de tota experiència una vegada consumada patim la inclinació per interpretar la discontinuïtat dels esdeveniments a la manera de fragments d’un únic relat. És així com ara se’ns ocorre suggerir que un mateix fil tènue travessa la majoria dels projectes de Roloutte 07: la memòria.

La cultura contemporània s’exercita en projectes d’anamnesi d’una manera ben visible d’uns quants anys ençà. La raó d’aquest gir és de naturalesa complexa, però susceptible de resumir-se en dues consideracions. En primer lloc, hi ha una evident manca d’instruments per pensar el futur després que fossin liquidades les il·lusions modernes sobre això; en aquest buit, sembla que no hi ha horitzó utòpic possible sense nodrir-se d’aquelles narracions passades que, potser, avui podrien actualitzar-se. D’altra banda, la magnitud de l’hedonisme contemporani ens ha instal·lat en una rigorosa dictadura del present on, al costat de la proliferació efervescent de situacions, creix de manera proporcional la sensació d’una galopant banalitat –la de les biografies prescindibles– que només podria corregir-se mitjançant una arqueologia del valor.

(Abril 2010)