Roulotte:10

A hores d’ara del gir historiogràfic ja no sorprèn que les pràctiques artístiques ens proposin un desplaçament cap al passat carregat de documents. En qualsevol cas seria massa superficial interpretar aquest gir com a una mera conversió de l’art en una peculiar tècnica d’investigació històrica. En realitat gairebé seria més encertat afirmar que aquesta proliferació de documents té una clara vocació contra la Història concebuda com un contínuum que avança des d’un origen remot fins als nostres dies. En efecte, el que permet el document és, precisament, una mena d’esclat del relat lineal fins a convertir el temps en l’espai heterogeni d’una dispersió.

La provisió documental no garanteix un retrocés objectiu per a recuperar la memòria sinó que, per contra, el document emergeix com un accident, com una interrupció aliena a l’esdevenir lineal dels esdeveniments que té un interès especial, precisament, en permetre reconèixer en el passat un grau d’estranyesa que sacseja frontalment al present. El document allibera així la història de la memòria i, com a principal efecte, obre sense pudor les ferides del nostre propi temps.

(Desembre, 2013)